“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

José Campos no oblidarà mai la nit del 24 al 25 de setembre de l’any passat. El boletaire ripollès, de 77 anys, va sobreviure una nit al ras a Gombrèn, tot i que el termòmetre marcava una temperatura al voltant dels 5 graus. Una història amb final feliç. Campos és un boletaire experimentat, però aquella nit va viure un autèntic malson, del qual no va despertar-se fins a l’endemà a quarts de 3 de la tarda, quan va aparèixer. La recerca havia començat de nit i per buscar-lo es van mobilitzar més de 90 bombers, drons, unitats canines i l’helicòpter, que van pentinar 40 hectàrees per terra (boscos i camins) i aire. Més d’un any després dels fets, EL 9 NOU ha pogut parlar amb ell a Campdevànol sobre aquesta experiència, que sortosament va acabar en una anècdota per explicar als nets. El dia havia començat com el de qualsevol boletaire. Campos va agafar el cotxe i va conduir fins a l’altra banda del túnel de la Mina, a la carretera entre Gombrèn i Castellar de N’Hug. No gaire lluny del trencant del santuari de Montgrony. Eren les 8 del matí quan va aparcar. L’objectiu era omplir la cistella de rovellons i ceps, però tot es va tòrcer. Campos es va adonar que havia perdut el mòbil. Va baixar a Ripoll per dinar i, després d’agafar el telèfon de la seva dona, va decidir tornar al mateix indret on havia aparcat per recuperar-lo. Aquest va ser l’últim contacte amb qualsevol persona fins a l’endemà a la tarda. En aquest punt, va començar l’Odissea pel boletaire. Campos va caminar pel bosc, en direcció ascendent, durant uns deu minuts, “però em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”. No hi havia cobertura i, per tant, no podia alertar la família. Tampoc va trucar al 112. Va optar per quedar-se resguardat al costat d’una paret de roca. Des d’aquell punt, es veia la carretera i amb la llanterna del mòbil va intentar alertar algun cotxe “dels que veia passar”. Se li va fer fosc. No duia res per menjar. Sí que portava una ampolla i va poder beure gràcies a uns petits salts d’aigua que tenia a prop. Durant la jornada també va perdre l’ampolla, el bastó i va trencar el cistell arran de la ràbia i frustració de la situació. Com que anava vestit amb una camisa de màniga curta va agafar fred. Campos va passar la nit en blanc amb l’esperança que es fes de dia. En cap moment, va témer el pitjor, perquè coneixia la zona i sabia que si arribava a la carretera, estava salvat. A més, va fer bé de no moure’s, per no malgastar forces i perquè una caiguda sense visibilitat per qualsevol penya-segat hauria estat mortal. Quan van sortir els primers raigs de sol, Campos pensava que estaria recuperat, però les cames no l’aguantaven. “Vaig caure unes 100 vegades, em vaig fer mal als colzes, als genolls i baixava de cul”, recorda. La baixada va ser pel dret, en una canal on hi havia cordes d’escalada. Per fer un descens de 10 minuts, va estar-hi dues hores: “Em posava dret i queia”. Al final, va arribar a la carretera. Si hagués vist el cotxe, tenia clar que “l’agafava i marxava”, però va trobar-se amb un vehicle dels Mossos d’Esquadra. La policia el va portar fins al centre de comandament, ubicat darrere l’Ajuntament de Gombrèn. Allà es va retrobar breument amb la família, alleujada i emocionada pel desenllaç dels fets, i l’ambulància el va dur fins a l’Hospital de Campdevànol amb ferides lleus. Ara, el ripollès té clar que tornarà a caçar bolets quan n’hi hagi, però mai més ho farà sol. UNA RECUPERACIÓ MÉS LLARGA Uns dies després d’aquella nit, Campos no es trobava bé i va anar a urgències. Els cops rebuts van tenir seqüeles i el van traslladar a l’Hospital Trueta de Girona. Va patir un vessament cerebral que li afectava la parla i “ja m’havia destrossat el cervell un centímetre i mig”. A Girona va estar ingressat uns 8-10 dies i li van fer una trepanació perquè li sortís la sang de l’hematoma. Després va estar ingressat a Vic tres o quatre dies més. L’alta no la va rebre fins fa un mes i mig, perquè ha passat per revisions periòdiques amb diversos TAC. Aquest temps, havia de prendre unes 18 pastilles de cortisona al dia (sis pastilles tres cops cada jornada). LA PREOCUPACIÓ DE LA FAMÍLIA La jove de Campos, Carme Cazorla, recorda que la dona del boletaire va trucar-li a quarts de deu de la nit del 24 de setembre per dir-li que no havia tornat a casa. Va telefonar al seu marit i fill del desaparegut. Va trucar al 112 i va esperar que tornés de treballar. Un cop junts, van dirigir-se cap a la zona on havia anat a buscar bolets. Es van equipar amb llanternes i roba d’abrigar i, durant una hora i mitja, van fer recerca cridant per intentar localitzar-lo. Al final, van trobar els Bombers, que els van demanar que marxessin per portar la unitat canina. La resta de la història ja la saben. El cercle es va tancar amb la recuperació del mòbil ara fa un mes i mig, quan un noi de Sant Joan de les Abadesses que treballava en una carretera de la zona, va trobar-lo. Un telèfon que, tot i dur gairebé un any a la intempèrie, encara funcionava.

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

Els bolets arriben més tard

Nou premi per al documental de Pere Casacuberta

Sant Joan culmina la pacificació del centre a l’avinguda Comte Guifré

Una aplicació permetrà tornar a veure, a través de la realitat augmentada, els fanals de Gaudí a Vic

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Detinguda per conduir beguda, drogada i contra direcció i provocar un accident a la C-17 a Malla

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

El dia més dur per a Manlleu

Obres a Les 4 Carreteres, on hi haurà noves benzineres i serveis

Cau la teulada d'un pati interior al carrer Nou de Vic

“Bon Preu no posarà franquícies per explotar la misèria, ni contractarà 'riders' a 2 euros”

Detingut el fisioterapeuta d'una residència per estafar 18.600 euros a persones grans a Castellterçol

Detingut per traficar amb 137 embolcalls de cocaïna a Vic

Josep Terradellas, nou president dels Tonis de Manlleu

"Ens pensàvem que trobaríem algun bolet, però no hem trobat res"