La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat ultima la revisió del projecte que, a petició de l’Ajuntament, preveu modificar el PGOU de Monistrol de Calders per implantar a la finca de la Païssa un cementiri xinès, modificacions que una vegada integrades al document es presentaran al ple municipal, previsiblement a finals de març.
Serà llavors quan la documentació es farà pública i s’hi podran presentar al·legacions.
El projecte ha anat a càrrec dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, molt reconeguts a Catalunya per les seves intervencions en paisatgisme i ideòlegs, entre d’altres, del cementiri comarcal de Roques Blanques a El Papiol, que, situat a l’interior de l’espai protegit del Parc Natural de Collserola, seria l’actuació més semblant a la seva proposta per a Monistrol.
La modificació reordenaria una superfície de 55,8 hectàrees per al nou cementiri, adequat als requeriments religiosos i culturals de la confessió budista, però que es planteja obert a persones de totes les creences i amb la inclusió i la convivència com a premisses.
El document apuntala la necessitat en la diversitat cultural i religiosa que caracteritza avui en dia Catalunya, assenyalant que hi ha comunitats amb pràctiques funeràries insuficientment ateses als cementiris tradicionals, ja que la majoria no disposen de normatives o espais adaptats per a aquests rituals.
El projecte es planteja a llarg termini, amb sectors i zones que s’aniran adaptant en funció de les tendències demogràfiques i socioculturals futures, i amb una capacitat màxima de 50.000 columbaris i 30.000 tombes.
La documentació, a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, destaca de Monistrol de Calders la interacció harmoniosa entre l’arquitectura tradicional i el seu entorn natural.
“Les masies i els nuclis rurals, integrats al paisatge, reflecteixen una herència cultural que ha evolucionat al ritme de les necessitats agrícoles i socials”, diu el projecte.
També proposa la restauració de la masia, la Païssa, amb una intervenció que potenciï el seu patrimoni, el caràcter agrícola tradicional del Moianès i els mosaics agroforestals, els murs i les estructures de pedra seca. S’hi especifica, així mateix, que qualsevol obra haurà de respectar els elements arquitectònics més rellevants de la casa, com ara l’estructura, la volumetria i les principals línies de façana, i eliminar elements que s’hi hagin afegit i que desvirtuïn el conjunt original.
Pel que fa als voltants, es proposa plantar arbres i vegetació autòctona al llarg del camí d’accés i distribuir les sepultures en 12 agrupacions, adaptades a la topografia i als valors naturals i paisatgístics del lloc.
Aquesta configuració fragmentada donaria lloc a un cementiri més integrat amb l’entorn, encaixat a la morfologia del terreny i la vegetació preexistent.
Com a detall, la paraula gespa no apareix ni una sola vegada en cap dels documents, ni s’esmenten necessitats especials d’aigua.
L’alcalde de Monistrol, Arturo Argelaguer, creu que és molt positiu que hi hagi una plataforma que es preocupi i està convençut que les al·legacions enriquiran el projecte. Interpreta que moltes de les coses que es diuen són perquè la gent encara té a la retina els dibuixos que es van plantejar d’entrada des de la Xina: “No hi ha gespa, en aquest projecte, perquè es potenciarà un bosc mediterrani, que no s’ha de regar”.
Insisteix que la finca està abandonada des de fa més de 15 anys, i que l’ocupació de la Païssa s’ha de resoldre, ja que hi ha hagut ensurts, com un durant una rave la matinada de Cap d’Any del 2025. Valora com a molt interessants les reflexions de la Caçadora de Masies a les xarxes i creu que el debat real és “si deixem que la casa es vagi degradant, apuntalada i amb ocupes o és preferible que es restauri destacant els seus valors històrics”.
Argelaguer es compromet a donar les màximes facilitats als que aportin coses per millorar el projecte del cementiri. Ara bé, està en contra de tot el que “no aporta res i és una falta de servei al poble”. La plataforma es diu Així No, però després hi afegeixen “ni així ni de cap manera”. Amb els que no canviaran gens ni mica el seu pensament no cal entrar-hi en discussió, creu l’alcalde, i avança que és l’actitud que mantindrà.
Motiu d’una pel·lícula
El projecte del cementiri de Monistrol és el fil conductor de la pel·lícula documental Longmai, en procés de producció i gravació, i en la que dues generacions d’una família xinesa migrant a l’Estat espanyol reflexionen sobre tornar al país d’origen quan s’acosta la mort, o bé de quedar-se al lloc de destí.
Mitjançant entrevistes en profunditat, es dialoga sobre la identitat, la tradició i les arrels. Longmai són les “venes del drac”, una energia que recorre muntanyes i terres, en la tradició xinesa. Escollir el lloc d’aquesta energia garanteix als avantpassats pau, així com prosperitat als descendents. Es preveu que l’estrena del film sigui el setembre de 2027.
