Isaac Burgos, després de vuit anys consecutius a l’alcaldia (primer en minoria amb quatre regidors i després en majoria amb vuit regidors), ha decidit no tornar-se a presentar i en aquestes eleccions va de número 9. Burgos es mostra satisfet de la feina feta a Castellterçol. “Hem treballat per un poble educador i culturalment ric, tot mantenint la nostra idea de poble: posar tots els nostres esforços en treballar pels ciutadans.”
Al mandat de 2011 al 2015 hi va haver diversos canvis de govern i una moció de censura. Amb quina motivació es van presentar des de Castell en Positiu?
En aquells quatre anys d’inoperativitat van quedar molts temes pendents. I nosaltres, que provenim tots d’entitats locals, vam crear una candidatura municipalista sumant gent que tenia moltes ganes de treballar pel poble. Sobretot, vam entrar amb l’objectiu d’aconseguir l’ampliació de l’institut escola. L’any 2015 vam treure quatre regidors, empatats amb el PIC, però vam obtenir més vots i vam governar en minoria. Gràcies a la predisposició de convergència i esquerra, vam aconseguir tranquil·litzar els ànims, i arribar a consensos.
I des de llavors fins ara, quins són els projectes que el fan estar més orgullós de la seva gestió?
Quan vam entrar teníem un deute de prop de tres milions i mig. Acabem aquest 2022 amb un romanent de tresoreria de prop de quatre milions. Això vol dir que no només hem eixugat el deute, sinó que també hem creat riquesa. També hem posat al dia totes les infraestructures municipals al dia, i hem treballat per un poble educador i culturalment ric. Fa vuit anys els equipaments estaven en desús i no es feia cap mena de manteniment anual. Es va fer el continent però no el contingut. Per exemple, teníem el Centre Espai Escènic, que és un teatre molt ben equipat, però només s’hi feia una actuació l’any. Vam obrir el Centre a totes les entitats perquè en poguessin fer ús de forma gratuïta, també el vam obrir les escoles i amb el Grup de Teatre vam iniciar el cicle de teatre amateur. Gràcies a aquesta reactivació vam poder optar a la programació professional (has de tenir un ús mínim per poder optar al programa.cat). Amb això hem aconseguit una programació estable amb una mitjana de 100 persones d’assistència a cada actuació. Són unes xifres espectaculars per a un poble tan petit com Castellterçol. També hem intentat ajudar al màxim totes les entitats esportives. D’entrada, l’any 2015 vam ser els únics que vam dir al Club de Futbol de Castellterçol que no posaríem gespa al camp, perquè en aquell moment no era una inversió rendible (hi havia pocs equips i activitat). Després, el Club va treballar molt per ampliar tots els equips i incorporar la secció femenina. Gràcies a això vam dir: “Ara sí”. L’any 2018 es va inaugurar el camp de gespa.
El Coll de Mosca?
Sí, exacte. Bàsicament, les nostres grans inversions han estat enfocades al servei a les persones: que la gent tingui oci, esports i cultura. Una de les altres partides importants per la qual vam apostar va ser la de serveis socials. El 2014 la quantitat en ajudes anuals era d’uns 6.000 euros. El 2016 ja la vam dotar de més de 30 mil euros. També vam actualitzar els barems perquè estaven desfasats. Un altre dels projectes clau és l’institut escola. El 2015 ens vam presentar amb l’objectiu de trobar un consens de totes les forces polítiques. Les inversions a llarg termini, on pot haver-hi canvis de govern durant el procés, cal que es confirmin amb el consens de totes les forces. El 2017 vam arribar a un acord i, tot i que sabem que el procés és molt lent, ara mateix ja tenim la dotació i s’està redactant el projecte. Tenim 4 milions de pressupost. S’ubicarà al mateix lloc on hi ha l’escola però ampliant-lo.
Aquestes coses són molt lentes…
En el nostre cas quan ens vam presentar vam dir que era un projecte a 10 anys i serà així. Tenim previsió d’inaugurar el curs 2025/2026.
Quins projectes queden pendents?
Dels grans, cap. Tot el que ens vam plantejar fa vuit anys, ho hem executat. A més llarg termini hi ha el projecte de la Fàbrica Anla, on s’ubicarà l’arxiu comarcal, i s’ha impulsat un procés participatiu per decidir-ne la resta d’usos (enfocats a les entitats) i la pacificació de l’eix vertebrador (des de l’escola fins a la plaça Enric Prat de la Riba, que es vol convertir en zona de vianants).
Per què ho deixa?
Des d’un principi sí que, més o menys, tenia la idea que com a molt i hi seria vuit anys perquè crec que és la temporalitat convenient (els quatre primers et permeten conèixer els tempos de l’administració i adaptar-te i els següents ja pots executar). Si t’hi estàs més anys, corres el risc d’acomodar-te. La renovació i les idees noves sempre van bé.
Per tant, ja estava previst.
Sí, el que passa és que hem tingut dos mandats complicats. El primer va ser amb l’1-O, amb els fets dels anys 2017 i 2018, i el segon, amb la pandèmia. Ha sigut dur i ha generat desgast. A més, tots els regidors compaginem les nostres feines amb les tasques del consistori. No som polítics professionalitzats. Estem parlant que tots tenim un mateix sou de 5.000 euros anuals, que suposen uns 200 mensuals (per la participació en els òrgans col·legiats).
Ho trobarà a faltar?
Hi ha una barreja de sentiments, però al final segur que ho trobaré a faltar.
