Ramon Vancells té 50 anys i fa 10 anys que està vinculat en política, amb la CUP. És l’alcalde de Monistrol i ha fet tots els papers de l’auca. Ara, fruit del desgast municipal i el context dels últims quatre anys, té ganes de deixar-ho de banda per centrar-se en altres projectes. És de Monistrol de Calders, on vivia fins fa poc, però s’ha traslladat a l’Alt Empordà. És restaurador i treballa per compte propi.
No repeteix com a alcaldable i el seu grup polític tampoc. Per què?
És fruit del desgast de la intensitat política que hi ha als municipis petits. Sobretot si t’ho prens de la manera que ens ho prenem nosaltres. Comporta un desgast personal molt important i poca gent està disposada a acceptar els costos que comporta assumir el càrrec. Jo sempre dic que, com a alcalde d’un poble petit, com Monistrol de Calders, tinc més feina que l’alcalde de Manresa. En pobles petits tothom et pot contactar en qualsevol moment i fins i tot et poden venir a buscar a casa. Ara fa 10 anys que estic implicat en política, fent tots els papers de l’auca i ja en tinc prou.
Quan diu “sobretot si t’ho prens com nosaltres” es refereix al fet que formar part de la seva formació política comporta més esforç que en d’altres?
Sí. A la CUP venim d’una cultura militant. No deixem mai aquesta qüestió de banda. Aquesta implicació es tradueix en una càrrega ingent de feina per a persones de classe obrera, que treballem i ens hem de guanyar les garrofes. Acaba sent difícil i feixuc. Això és el que provoca que costi trobar relleu. Crec que sobretot és per cansament, i no per manca de resultats.
Es plantejava aquest escenari quan va agafar el càrrec?
En cap cas m’imaginava aquest tipus de desgast. Quan fèiem campanya érem molta gent i a l’hora de la veritat els electes es van quedant sols. També he tingut afectacions personals i laborals importants i no ho he portat de la millor manera possible. M’hauria agradat que arribéssim al final d’aquest mandat amb una candidatura per la propera tant si hi fos jo com si no.
Com valora aquests quatre anys de mandat?
Cal citar dues qüestions que ens han complicat la vida: la pandèmia i la guerra a Ucraïna. Val la pena dir això perquè sense aquests handicaps, que ens han complicat el dia a dia a diferents nivells, hauria sigut molt més plàcid. Malgrat el context socioceconomic, el nivell d’assoliment del programa amb el qual ens vam presentar, que ens l’hem cregut, és altíssim. Alguns dels projectes més transcendents, que s’han tirat endavant amb pressupostos més elevats dels que es preveien inicialment fruit del context que et comentava, són la rehabilitació de Ca l’Espardanyer, un centre cívic polivalent pel poble; la millora de la xarxa de clavagueram, i la implantació d’una xarxa de biomassa. Aquestes són les principals però hi ha una llarga llista.
Una altra de les fites del seu govern ha sigut la implantació del sistema de recollida selectiva porta a porta.
Sí. Ha sigut el resultat d’un esforç ingent i el gran projecte del mandat. Hem passat d’un poble inundat de contenidors on no es reciclava ni el 30% a superar el 85%. Érem el poble del Moianès i de la Catalunya Central que menys reciclava i ara tenim un servei municipalitzat, de gestió directa i amb operaris contractats des de l’Ajuntament, que funciona de forma impecable. Li fa molt més fàcil la vida a la gent i, en un context on s’estan apujant les taxes de residus arreu, hem pogut congelar i abaixar la taxa.
Què queda pendent?
La rehabilitació completa de Ca l’Espardanyer. Ara s’està fent la primera fase i la segona quedarà pendent de licitació. Tenim el finançament lligat i és una de les coses que ens hauria agradat culminar i que potser sense la pandèmia pel mig s’hauria pogut finalitzar. En tot cas, qui guanyi les eleccions ho continuarà, perquè no té marxa enrere. Una altra qüestió que queda pendent és el camp de futbol, que, tot i que no formava part del nostre programa, està en pèssimes condicions i han anat apareixent, durant aquest mandat, diverses possibilitats per engegar un projecte en aquest sentit. Si ens presentéssim, segurament ho tiraríem endavant. Un altre tema és la urbanització de la Masia del Solà, que és feina interna d’aquesta que no es veu. S’ha fet molta feina perquè deixi de ser una urbanització amb alts dèficits i posar fil a l’agulla per posar fi a la problemàtica que suposa per Monistrol una urbanització en aquestes condicions. Qui vingui haurà de posar en marxa tota aquesta feina oculta. Si haguéssim seguit hauria donat fruits i esperem que qui hi hagi ho aprofiti.
