Sonsoles Letang té 49 anys i és enginyera forestal i agrícola. Fins fa poc treballava a Urbanisme de la Generalitat, però des del juny passat encapçala l’Ajuntament de Sant Quirze Safaja com a part d’un grup d’independents sota paraigua del PSC. Compagina l’alcaldia amb la seva explotació ramadera i també és consellera comarcal d’Emergència Climàtica.
Abans d’aquesta experiència, havia sigut militant del PSC o hi havia tingut alguna vinculació?
No, ni tampoc som militants ara. Però sí que és cert que rebem tot el seu suport tècnic, jurídic i logístic. El PSC està molt ben organitzat, estem molt agraïts.
Des del 2007 havien guanyat eleccions candidatures vinculades a Convergència. A què es deu que després de tants anys, aquestes passades eleccions les guanyés ISQS-CP, que va aconseguir 178 vots, per 155 vots de Junts per Sant Quirze?
El partit Independents per Sant Quirze de Safaja – Candidatura de Progrés, es va fundar fa 20 anys, i just abans d’entrar en aquesta època que comentes van governar durant quatre anys. Després el partit sempre s’ha mantingut a l’oposició, i crec que s’ha fet una feina molt constructiva. Donaven veu a gent del poble que tenia necessitats que no s’estaven cobrint des del govern municipal. Crec que aquest nostre “anar fent de mica en mica” i enfocats al bé comú, sense tanta vinculació política, ha tingut valor a l’hora d’exercir el vot. Crec també que especialment en l’anterior mandat com a oposició ho vam fer molt bé i la relació amb l’anterior equip de govern era molt bona. Sempre contribuíem quan vèiem oportunitats de millora, i això ho ha valorat molt la ciutadania. També tenim perfils tècnics. A Sant Quirze hi ha problemes urbanístics pendents de solucionar, i aquest és un dels valors que la ciutadania ha posat sobre la taula. Gestionar un ajuntament necessitava moltes hores de dedicació.
Com valora l’obra de l’anterior govern?
Per nosaltres, faltava dedicació i presencialitat. El lema de la nostra campanya de fa vuit anys era “Dedicació i solucions”, i aquesta última es va dir “Fem poble”. Ells no tenien la presencialitat que tenim nosaltres i això es nota. A més, el fet de ser tècnica en excedència de la Generalitat, i abans haver treballat en empreses privades i haver sigut freelance, igual que els altres regidors de govern, ens dona perspectiva i coneixement sobre com funcionen els processos públics i privats. És un avantatge.
Quins són els objectius principals que portaven al programa municipal?
Sobretot promoure la cohesió social. El nucli urbà no està gaire poblat i, per tant, hem de buscar maneres de fomentar la cohesió mitjançant iniciatives socials, culturals i urbanístiques. Estem treballant perquè la Diputació de Barcelona ens cedeixi la gestió del tram de carretera situat davant l’ajuntament per tal de transformar-lo en una plataforma única i dotar-lo de negocis i serveis, en un projecte que hem previst en dues fases. Volem que la gent jove es quedi al poble i que la gent gran que viu sola no se senti desemparada. En aquest sentit, actualment també estem treballant en la implementació d’un servei de transport a demanda a través del Consell Comarcal del Moianès, enfocat a fer que aquest sector de la població pugui anar al mercat o a missa a l’església del poble.
L’anterior govern va impulsar el projecte de la Casa del Poble per tal de promoure la cohesió social, no?
Sí, aquest projecte es va iniciar fa sis anys, però encara està pendent de consolidació. Dels dos immobles que es van adquirir, només es va habilitar una petita sala i un lavabo. A més, per utilitzar aquest espai, calia sol·licitar-ho prèviament, ja que era necessari encendre l’estufa de biomassa. Com a oposició, sempre hi vam votar en contra. No pel projecte en si, sinó per la gestió, que s’havia concebut inicialment. A més, el cost del projecte ha augmentat significativament, de 600.000 euros fa sis anys a 900.000 euros ara, més el preu d’adquisició dels immobles. Ens sembla un cost excessiu i ara estem concentrats en les obres de consolidació estructural i en la redacció del projecte de rehabilitació interior. Tenim subvencions per a aquest projecte i esperem poder executar les obres en un futur proper. Volem recuperar la Casa del Poble com a espai d’ús lliure per a la comunitat i les entitats locals. També estem impulsant iniciatives per dinamitzar el nucli del poble i establir punts de reclam per atraure gent, com el manteniment dels negocis locals, la millora de serveis i altres punts d’atracció. A més, estem implementant un servei de transport a demanda per a la gent gran i treballant en altres mesures per millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans i altres aspectes com la transició energètica i la sostenibilitat ambiental. En definitiva, estem compromesos a crear un municipi més cohesionat i feliç per a tots els seus habitants.
Quines altres qüestions urbanístiques tenen pendents?
Les urbanitzacions són un tema delicat, ja que en tenim cinc al municipi, i tres tenen problemes urbanístics pendents de resoldre. Es denominen UDUS (Urbanitzacions amb Dèficits Urbanístics). Ens trobem amb la dificultat que, segons la llei, no es poden concedir llicències de construcció en àrees sense consolidar, i això afecta els propietaris de parcel·les, que no poden construir. Això provoca frustració. Estem treballant en la modificació del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) per regularitzar la urbanització del Solà del Boix. Amb la conveniència dels propietaris algunes zones que eren urbanitzables passaran a ser sòl no urbanitzables, i es reduirà així l’espai i en conseqüència les despeses. També estem en procés de resoldre altres qüestions, com dotar aquestes zones de serveis: aigua, clavegueram, llum i telecomunicacions, a través de diferents gestions amb empreses com Agbar i amb l’ajuda de la Diputació. La primera urbanització que volem solucionar és aquesta, la del Solà del Boix.
Amb “solucionar” a què es refereix?
Cada urbanització té la seva casuística, però en aquest cas ja hem iniciat el tràmit urbanístic per arreglar anomalies, després iniciarem el projecte d’urbanització i el de reparcel·lació.
En quins terminis es mouen?
Ens agradaria acabar-ho en aquest mandat, però és cert que hem rebut al·legacions.
Són temes sensibles, no?
Sí. Nosaltres no pensem a tornar a guanyar les eleccions. Molts polítics, en aquests casos, no actuen perquè no s’atreveixen. Alguns propietaris prefereixen continuar amb foses sèptiques i altres serveis en precari, però això no és legal. A la pràctica han de pagar el que no havien pagat abans. Això sí, estem intentant que sigui la menor despesa possible. Per això hem parlat amb l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació i hem demanat que puguin pagar amb quatre o cinc trams. A més, ens posarem en contacte amb l’Institut Català de Finances per si hi ha alguna altra alternativa. Estem buscant opcions per reduir al màxim els costos i facilitar al màxim pagaments. Davant la situació, hi ha gent encantada i també hi ha gent horroritzada. Però s’ha de fer, és un tema de responsabilitat. Ara està havent-hi abocaments d’aigües residuals a llera: això és un delicte mediambiental. Hem de ser valents. No som aquí per quedar bé ni fer carrera, sinó per millorar el poble.
La sequera ha perjudicat molt la comarca i especialment Sant Quirze. Com està la situació actualment?
Abans teníem dos sistemes propis d’abastament: l’embassament i el pou del Faig, i tots dos fallaven. El poble s’abastia amb cisternes quan vam entrar al govern. Ara, per sort, hem pogut establir un conveni amb un particular: el seu pou ha passat de domèstic a industrial i l’hem connectat a la xarxa d’abastament municipal. L’hi hem agraït molt! A banda, Agbar ens assessora molt bé i estem molt contents. Reconec que vaig votar en contra de les pujades de tarifa, però ara que treballem amb ells i ens truquem cada setmana veig que és molt necessària la feina que fan. Ara ens hem estabilitzat, però la situació va ser crítica: aquest estiu ens vam gastar 160.000 euros en cisternes. Per sort, la Diputació té un sistema per ajudar municipis en situació d’emergència i ens ho ha pagat. Teníem molta por d’entrar en tensions de tresoreria, però hem pogut invertir 60.000 euros per posar en solfa aquest pou i connectar-lo a la xarxa. Ara és provisional, però serà definitiu perquè es quedarà com a pou d’emergència. També hem sol·licitat una subvenció a l’ACA per fer un estudi hidrogeològic i poder tirar endavant els tràmits per tenir una nova captació.
Com es preveu l’estiu?
El pou d’emergència ens abastirà tota la temporada més seca. A banda, com a consellera comarcal d’emergència climàtica vam encarregar un projecte pioner, que ja vam aprovar l’anterior mandat i ara estem acabant de concretar, que és una xarxa supramunicipal per derivar aigua dels municipis excedentaris als deficitaris. Ja hi estem treballant.
{{ comment.text }}