2022: un any amb preus disparats

L’any nou arrenca amb alces de preus condicionades per una inflació desbocada que farà que els assalariats perdin poder adquisitiu si els sous no pugen al mateix ritme. L’electricitat, que continuarà cara almenys durant els primers mesos, un maldecap. Com cada inici d’any els preus s’actualitzen, però en aquest 2022 concorren uns condicionants especials. Les seqüeles de la covid, una crisi que ha deixat una profunda petjada econòmica, ha provocat una tempesta en què coincideixen un cost disparat de l’energia, una anunciada recuperació que troba entrebancs per l’aparició de noves variants del coronavirus –l’òmicron ha obligat a implantar noves restriccions–i una inflació desbocada amb efectes sobre pensions i salaris. El preu de l’electricitat, pels núvols. Gas i butà també pugen L’índex de preus al consum (IPC) al desembre en taxa anual es va disparar fins al 6,7%, segons l’indicador avançat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest gener –pot variar alguna dècima amunt o avall– es publicarà la dada definitiva. Sigui com sigui, és la xifra més elevada d’IPC des de fa gairebé 30 anys. Hi ha tingut molta incidència el preu de l’electricitat, que durant el desembre ha batut tots els rècords. La llum ha passat de costar al mercat majorista 67 euros el megawatt a acostar-se als 260 de mitjana. El rècord diari va ser el 23 de desembre amb 383,67 euros el megawatt. A les hores centrals del dia es van superar els 400. Això fa que la factura elèctrica del desembre, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (UCO), per a un usuari mitjà sigui de 119 euros, gairebé un 25% més que el mes anterior. Durant els primers mesos de l’any la previsió és que els preus continuïn alts. Aquesta situació immediatament afecta les llars amb tarifa regulada (PVPC) perquè la factura està lligada a l’evolució diària del preu de la llum en el mercat majorista. Per als contractes subscrits amb comercialitzadores en el mercat lliure, habitualment amb un preu marcat per un període de temps més llarg, l’increment ara no el nota, però els impactarà en el moment de la renovació. Les pensions, ara referenciades a l’IPC, afavorides pel nou mètode de càlcul Davant d’aquesta situació, el govern espanyol ha intentat amortir l’increment abaixant els impostos. Aquesta rebaixa, just abans d’acabar l’any, la va prorrogar fins a l’abril. Vol que contribueixi a moderar la factura d’un subministrament que té un impacte decisiu sobre l’IPC. De fet, segons l’INE, sense aliments no elaborats ni productes energètics la inflació seria del 2,1% i no del 6,7%. Però és que l’IPC no és només una estadística, sinó que té incidència sobre molts aspectes del dia a dia. És el paràmetre que s’utilitza, per exemple, per revisar pensions. De fet, una de les claus del pacte de reforma de les pensions acordat l’any passat va ser vincular-ne novament la revalorització a l’IPC. En concret, l’any 2022 apujaran l’IPC mitjà entre els mesos de desembre de 2020 i novembre de 2021. Això significa un increment del 2,5%, però, abans, hi haurà una paga addicional per compensar la diferència entre el 0,9% en què es va preveure l’escalada de l’IPC fins al 2,5% que ha pujat en realitat. Aquesta paga s’ingressarà la segona meitat del gener. Serà l’última vegada que es faci així perquè a partir de 2022 quedarà vinculada sobre la mitjana de l’any anterior. La puja per aquest any, sumant la paga i l’increment, serà del 4,1%. L’escalada de l’IPC al desembre quedarà recollida a la mitjana (desembre 2021 - novembre 2022) per calcular l’increment per al 2023. Per negociar convenis empresa i sindicats estiraran la corda en sentit contrari D’aquesta manera, les pensions sí que s’alineen amb el cost de la vida per no perdre poder adquisitiu, cosa que previsiblement no passarà amb els salaris. L’IPC condiciona els convenis col·lectius perquè es pren com a punt de partida a la negociació. I, amb una xifra tan elevada, és lògic que empreses i sindicats estirin la corda en sentits oposats: per a les empreses aplicar l’IPC representaria un elevat increment dels costos socials, mentre que per als sindicats no igualar-ho significaria una pèrdua de poder adquisitiu. Aquest debat es produeix en un moment en què en qüestions salarials la reforma laboral, aprovada la setmana passada pel Consell de Ministres i pendent de validar-se al Congrés, dona preeminència al conveni sectorial sobre el d’empresa per evitar, precisament, que l’empresa rebaixi les condicions pactades al sector. Les hipoteques, tot i l’euríbor en negatiu, tenen números per encarir-se Un tema a part és el sou dels funcionaris, recollit als pressupostos de l’Estat i que pujarà un 2%. El salari mínim interprofessional (SMI), en canvi, inicialment es mantindrà en 965 euros per 14 pagues. De totes maneres, segons ha explicat el govern central, la voluntat és apujar-lo fins als 1.000 euros durant aquest any amb efectes retroactius. El 2018 era de 736 euros.En els increments salarials, quan puja la retribució per compensar l’IPC, els experts en fiscalitat adverteixen d’una derivada: depèn de quin sigui l’increment poden provocar un salt al tram de l’IRPF que obliga a pagar més impostos tot i no guanyar poder adquisitiu, o fins i tot perdre’n, si l’alça del sou no iguala la dels preus. I, en aquest escenari, qui tinguin hipoteques segurament pagarà més. La majoria, amb interès variable, estan referenciades a l’euríbor, l’índex que habitualment es pren com a referència. Encara que es manté en negatiu, en les revisions anuals –es pren com a referència el mateix mes de l’any anterior– serà difícil que no pugi. El desembre va acabar amb un euríbor del -0,502, xifra inferior al desembre de 2020 (-0,497), per la qual cosa s’abaixarà lleugerament la quota. Això ha passat, mes a mes, durant tot l’any. Falta veure si durant el 2022 passarà el mateix. El gener del 2021 va marcar l’índex més baix dels últims dotze mesos amb -0,505. Si se situa per sobre d’aquesta xifra, s’encariran; per sota, s’abaratiran. La tendència previsiblement serà a l’alça. Alguns dels principals canvis que venen Hipoteques L’euríbor, l’índex al qual estan referenciades la majoria d’hipoteques, variarà poc, però, si ho fa, previsiblement ho farà a l’alça. Al desembre va tancar al -0,502, per sota d’un any enrere (-0497), motiu pel qual les que tenien revisió anual s’han abaratit. La xifra depèn del capital disposat, del termini i de l’interès (la suma de l’euríbor més un diferencial del banc). Les que es revisin aquest gener –fa un any estava al -0,505– tenen números per pujar. Pensions La nova reforma, que les va tornar a vincular a la inflació, té efectes. Pugen un 2,5%, l’increment mitjà de l’IPC entre desembre de 2020 i novembre de 2021. Però hi ha lletra petita. Al gener es cobrarà una paga addicional per compensar la diferència entre el 0,9% en què es va preveure que creixeria l’IPC en aquest període i el 2,5% que ho ha fet en realitat. Per tant, entre la paga, que queda consolidada, i l’increment la puja serà del 4,1%. Salaris La inflació, que ha tancat l’any al 6,7%, previsiblement tensarà les negociacions. Empreses i sindicats estiraran la corda en sentit contrari. Per a les empreses apujar sous en proporció a l’IPC representa un increment de costos, mentre que pels sindicats no fer-ho significa una pèrdua de poder adquisitiu. El salari mínim d’entrada no puja (es manté a 965 euros per 14 pagues), però ho farà durant l’exercici. El sou dels funcionaris s’apuja un 2%. Transport Es mantenen preus per segon any consecutiu en bitllets d’autobusos, tren i metro. La demanda de transport públic, segons dades de l’Autoritat del Transport Metropolità, va situar-se al voltant del 80% de les xifres prèvies a la pandèmia. La previsió és que, durant aquest any, se situï als valors previs a l’esclat de la covid-19. El 2022 sí que pugen els peatges que no s’han eliminat, com el del túnel del Cadí. De 12 a 12,64 euros. Dòlar L’euro va tancar l’any respecte al dòlar a un canvi d’1,138. Durant l’any es va devaluar més d’un 6,5%. Un euro baix abarateix les exportacions fora de la UE, fet que fa més competitives les empreses que exporten; per contra, el petroli –el barril de Brent cotitza en dòlars americans– és més car. Perquè ha pujat –de 54 dòlars al gener a 78 a final d’any– i perquè, pel canvi de divisa, és més car. Té efectes sobre els carburants. La gasolina, també més cara. Energia La llum ha passat de costar al mercat majorista 67 euros el megawatt a acostar-se als 260 de mitjana al desembre. El rècord va ser el 23 de desembre amb 383,67 euros el megawatt. A les hores centrals del dia es van superar els 400. La factura, per a particulars i empreses, s’ha disparat. En els propers mesos no hi haurà treva. El gas serà més car i el butà, també. El preu de la bombona, ara a 16,92, es revisa bimestralment. L’actual és el més elevat en dos anys. En quins aspectes heu notat l'encariment del cost de la vida? Emma Mendo, estudiant d'Arquitectura És de Sant Quirze, estudi rquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya i entre setmana viu a Barcelona. Treballa a un local d’oci nocturn de Gurb i a l’estiu “he pogut fer una mica de butxaca, però en començar els estudis només puc treballar els caps de setmana” i per això no té tants ingressos. És per aquest motiu que “he reduït les despeses relacionades amb l’oci, ja que moltes vegades no arribava”. Les despeses del pis les assumeix la seva família i, per tant, no ha notat l’increment de les factures. Ariadna Basco, tècnica del Servei d'Ocupació de Catalunya “On ho he notat més és en les factures. Tot i que comparteixo pis amb cinc persones, el cost ha augmentat un 50% del que pagàvem abans”, explica Ariadna Basco, de Sora, que viu a Barcelona per motius laborals. Al pis no encenen la calefacció després que els arribés una factura de 300 euros. “És bèstia que hàgim de triar entre pagar el lloguer o pagar la calefacció”, detalla Basco. Durant la pandèmia ha canviat de feina i ara té un millor salari. Podria viure sola, però “els joves ho tenim complicat perquè els preus dels lloguers són elevats”, diu. Joan Corretja, empresa de materials per a la construcció Joan Corretja, responsable de Corretja, empresa de materials per a la construcció, admet que el producte s’ha encarit des del setembre entre un 20% i un 25%, principalment a causa de l’increment del cost de l’energia. Això, però, no priva que continuï havent-hi demanda. “En part pel preu de l’energia, però també per la demanda, el 2021 és l’any que més hem facturat”, assegura. I afegeix que “s’està construint molt”. La gran part dels seus proveïdors són de l’Estat espanyol i, per tant, no té problemes d’abastament. Montse Codony, rostisseria Can Codony de Tona Montse Codony, rostisseria Can Codony de Tona Montse Codony regenta la rostisseria Can Codony, “una nanoempresa”, on ella mateixa s’encarrega de fer el menjar i comprar els productes per fer-lo. I és en el tracte amb els proveïdors “on he notat més canvi”. Ara si no fa una comanda mínima “em posen ports al transport”, i hi ha altres venedors que com que hi comprava poca quantitat “ja no em visiten”. Codony està molt pendent del mercat “i de quin preu té una determinada carn o peix”. Pel que fa a l’electricitat, “he aconseguit reduir el consum del frigorífic”. Ignasi Rierola, ramader Ignasi Rierola té un ramat d’un centenar de vaques a l’Esquirol. Explica que el sector primari ha percebut l’encariment sobretot en el preu del pinso: “És una bestiesa, farà tancar moltes granges”. La situació s’agreuja en aquelles on no hi ha relleu generacional, ja que els ramaders comencen a ser grans i es troben que l’increment del cost de la vida coincideix amb els pocs ingressos per productes com la llet. També s’ha apujat el combustible del tractor i els vehicles que utilitzen en el seguiment i maneig del bestiar. Josep Torres i Miquela Vila, jubilats de Vic “Abans al supermercat no passava mai dels 50 euros i aquesta setmana comprant el mateix ja vaig passar dels 60”. Ho explica Miquela Vila tot fent evident que amb el que han augmentat més el cost de la vida en el seu cas “és amb els aliments”. Pel que fa a l’electricitat, “de moment no ho hem notat, perquè tampoc gastem gaire”, apunta Josep Torres. Sobre les pensions: “Hem sentit a dir que pujaran alguna cosa però no ho hem notat. A veure si ho fan, però si puja, ho fa poc”. Francesc Romero, taxista És taxista i el 2021 el va començar pagant el gasoil “una mica per sobre de l’euro”. La darrera jornada laboral de l’any, el preu s’havia enfilat “per sobre de l’euro amb 20 cèntims a totes les gasolineres”. Tenint en compte que el carburant és imprescindible a la seva professió “és evident que les despeses m’han augmentat molt” i en canvi “les tarifes fa tres anys que no les toquem”. Mentre s’amplia la distància despeses-ingressos, “els clients també han baixat, per la covid-19 i perquè només l’agafen si no tenen alternativa”. Sergi Alarcón, bar el Barmutet A l’hostaleria “ens ha tocat el rebre per partida doble”, exclama Sergi Alarcón, del bar El Barmutet de Vic. I és que “a la mala praxis del govern cap al nostre sector en el tema de la covid-19”, s’hi ha afegit un important augment del preu de productes “com els licors i els vins”, així com tota la cadena de transport per portar-los del lloc d’origen, amb una incidència important “en el whisky o la ginebra”, a causa del Brexit. Per revertir la situació, Alarcón té clar que només li queda “treballar molt i tenir clar que no farem tanta caixa”.

2022: un any amb preus disparats

‘Discapaci…Què?’ trenca tabús parlant de la sexualitat en la discapacitat

Un jutge obliga a readmetre i indemnitzar un treballador sancionat a IQAP

El Club Futbol Voltregà commemora el centenari de la seva creació

El sector porcí reclama al govern espanyol una pròrroga de dos anys per a les plantes de tractament de purins

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona