Un passeig quan ja s’havia jubilat per veure unes obres al pas del riu on es va trobar amb el qui llavors era alcalde li van fer descobrir tot un món que abans pràcticament no coneixia. En aquella conversa l’alcalde li va dir que necessitaven “una persona extremadament de bona fe i de bons principis” per ocupar el càrrec de jutge de pau de Roda de Ter, recorda. Va dir que sí, i durant 27 anys el rodenc Ramon Roura s’ha encarregat d’aquesta tasca. Roura, mecànic de professió, explica que “no m’havia passat mai pel cap” i que va comentar que no tenia estudis superiors, però “no era necessari”. Gairebé tres dècades després se n’ha sortit i als seus 90 anys li han reconegut la dedicació d’un càrrec que va deixar a mitjans de desembre. “Era per posar pau al poble per exemple quan uns veïns es discutien quan un tenia un tros de terra darrere el jardí i l’altre l’hi ocupava, coses d’aquestes”, recorda. Llavors, explica, “venien, exposaven cadascú la seva manera i jo hi posava pau pel mig i que anés bé a tots dos”.
Amb el pas dels anys les tasques han variat i la figura del jutge de pau n’ha deixat de fer algunes, com anar a portar les paperetes i les actes després dels comicis electorals: “A les 12 de la nit ho posàvem tot en caixes i ho havíem de portar a Barcelona”. I el que tampoc fan des de fa anys és l’aixecament de cadàvers durant la nit, un dels motius pels quals havien d’estar pendents 24 hores del dia 365 dies a l’any.
Els primers anys que ocupava el càrrec, comenta el jutge retirat, no feien tants casaments, “la gent es casava més per l’Església”, però ara creu que almenys en deu haver oficiat un centenar.
Darrerament, Roura passava un parell o tres de cops per setmana per l’ajuntament a firmar documents, on hi ha una persona que s’encarrega de la paperassa. Després de tant de temps, assegura, “quan hi anava era com si me n’anés a casa”. Tot i això, des de l’inici de la pandèmia, en ser del grup de risc, no hi havia tornat més. De fet, el comiat del consistori va ser en un ple virtual en què se li va agrair el compromís, i fa uns dies l’alcalde, Roger Corominas (ERC), li va portar una placa a casa. Al mateix ple es va aprovar que el substitueixi Xavier Baurier, que n’havia estat el substitut els darrers tres anys, i com a substituta ha entrat Montserrat Corominas.
Roura fa broma dient que sempre deia que “quan trobessin algú plegaria, que busquessin algú més jove”, però “no en trobaven cap”, fins ara. D’aquella conversa de fa 27 anys enrere “no em penedeixo d’haver dit que sí, me n’he anat sortint de tot” com a jutge de pau i valora que arran d’aquesta tasca “estic content, he fet molts amics i he treballat pel poble”, un municipi que considera “bastant pacífic”.
