Des de l’inici de curs els diversos experts han insistit en el fet que els contagis en alumnes de centres escolars que han obligat a enviar a casa grups estables d’escoles i instituts provenen de fora. La previsió després de tres setmanes de vacances de Nadal, en què hi poden haver hagut més contactes entre persones en àpats familiars, era que hi hagués un augment de contagis en el marc també del que els experts anomenen la tercera onada de la pandèmia. Osona va ser la comarca de la Catalunya Central on per la situació epidemiològica, segons el Departament d’Educació, es van haver d’aïllar o confinar més grups bombolla. En aquesta primera setmana de tornada a les aules, segons consta al departament aquest divendres, són 29 els grups que s’han hagut de confinar de 16 centres diferents dels 136 que hi ha en total, repartits en vuit municipis. Quatre d’aquests són a Manlleu: l’escola Pompeu Fabra, amb tres grups; la Vedruna, amb un; l’institut Antoni Pous i Argila, amb un altre, i els Quatre Vents també amb un. També hi ha dos grups que fan educació en línia a El Roure Gros de Santa Eulàlia, tres a l’institut escola Marta Mata de Torelló, dos a l’Institut de Taradell, quatre a Les Basseroles de Sant Miquel de Balenyà, un a La Farigola de Seva, dos al Sant Miquel dels Sants de Vic, un al Sagrat Cor de Vic, un a les Pinediques de Taradell, un altre a l’institut Bisaura de Sant Quirze, un al Pere Barnils de Centelles i tres a la llar d’infants la Quitxalla de Gurb. Comparant les dades amb la primera setmana de curs del setembre, la xifra d’ara és una més alta, ja que llavors van ser 16 els grups confinats que estaven repartits en 13 centres de sis municipis. Al Ripollès, que fins al cap d’unes setmanes no va tenir grups confinats a inici de curs, ara en té un a l’institut escola de Sant Joan. Al Moianès, per ara, no hi ha cap grup que hagi hagut de canviar les classes presencials per les telemàtiques.
La tornada a les aules ha provocat diversitat d’opinions entre la comunitat científica i l’educativa, com apuntava EL 9 NOU dilluns passat. Alguns sindicats i científics plantejaven ajornar l’inici presencial del trimestre. D’altres, com el Departament d’Educació, reiteraven que les escoles són segures i que en els primers mesos del curs es va demostrar que la transmissió era mínima. En aquest vessant s’alinea la professora dels estudis del grau de Mestre d’Educació Infantil de la UVic-UCC Loli Vázquez. Segons la professora, un dels principals motius d’obrir és que l’escola “és un instrument essencial per lluitar contra la desigualtat educativa i garantir l’equitat social”, perquè els centres educatius tenen “una funció socioeducativa que va més enllà de la transmissió de coneixement”. Vázquez assegura que el tancament dels centres del primer confinament “va provocar la desigualtat”, una desigualtat que en menor mesura es manté per exemple pel que fa a les connexions per fer classes telemàtiques, ja que apunta que “no s’ha complert el que va dir el departament” de poder connectar tot l’alumnat. A més, diu Vázquez, les condicions educatives de cada llar “no són les mateixes i depèn del context familiar i social”. Així, “no és només facilitar que els alumnes facin la feina; no és garantia que els aprenentatges es portin a terme”. L’experta assegura que des del març s’ha notat una “baixada del ritme d’aprenentatge” i que als alumnes els costa més concentrar-se. “Es veu que els infants han endarrerit els aprenentatges”, comenta Vázquez, que explica que per ara “no és greu i preocupant que no es pugui recuperar”, però alerta que “si anem obrint i tancant les escoles tindrà conseqüències també pel mateix sistema”.
La professora de la UVic-UCC destaca els efectes negatius del tancament com “la desigualtat” i els problemes que pot tenir en la salut mental i emocional dels més petits. Vázquez afegeix que en aquest sentit la incidència en els alumnes “és més greu amb el tancament que amb l’obertura, posant els diferents sectors sobre la balança”, ja que segons les dades del primer trimestre les transmissions als mateixos centres han estat mínimes.