Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

El monestir de Sant Pere de Casserres necessita actuacions urgents de manteniment i posada al dia, al cap de 30 anys de la restauració que el va salvar de la ruïna. Si no hi ha ajuts, el Consell Comarcal d’Osona es podria plantejar tancar-lo a la visita del públic. L’alarma va saltar dimecres passat en la darrera reunió del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona: Sant Pere de Casserres necessita actuacions urgents al cap de 30 anys de la restauració que el va salvar de la ruïna. Al propietari del monument, el Consell Comarcal d’Osona, amb prou feines li arriben els recursos per fer el manteniment mínim, i si no rep ajuts d’altres administracions es podria acabar tancant el monestir al públic. Després de la pandèmia les visites no s’han recuperat i tot just han arribat aproximadament a la meitat de les que tenia abans de 2020. Un informe presentat per Sandra Fumanya, tècnica de l’àrea de Promoció Territorial, va posar dades i xifres a la situació actual. A Sant Pere de Casserres hi ha deures pendents en diversos fronts, tant al mateix monestir com a l’edifici de serveis. Cal adequar les instal·lacions a les normes actuals, des de l’accessibilitat fins a la seguretat o l’eficiència energètica, i també “actualitzar la museïtzació per millorar l’experiència del visitant”. Bona part de les actuacions van quedar recollides en un pla d’usos que el Consell Comarcal va encarregar l’any 2022, però no hi ha hagut recursos per portar-les a terme. Quan ara fa dos anys es va acabar el termini de la darrera concessió que permetia tenir obert el monument i els titulars no la van voler renovar “van quedar més evidents les mancances”, va afirmar Sandra Fumanya. Des que es va inaugurar, els diferents concessionaris s’havien fet càrrec de la recepció de visitants i d’un servei de bar i restaurant que no es pot tornar a obrir si no es posa al dia. Actualment, Sant Pere de Casserres obre de dimecres a diumenge i l’empresa osonenca de gestió de patrimoni Lux Mundi es fa càrrec de les visites. Aquest és l’altre indicatiu que preocupa: el pic màxim de visitants es va assolir entre 2013 i 2019, amb prop de 25.000 visitants anuals i un increment constant del 8% anual. Després de la pandèmia els visitants es van reduir a menys de la meitat, i tot i una recuperació progressiva encara són lluny de les xifres anteriors: l’any passat es va arribar a 13.651 persones, sense comptar esdeveniments extraordinaris com el festival de música de juliol o les Nits de Serrallonga. També es lloga per a esdeveniments i l’any passat s’hi van fer 52 visites guiades de grups. “Hi ha interès, és un patrimoni dinàmic.” El problema és aconseguir recursos per fer les inversions. El pressupost d’enguany del Consell Comarcal preveu uns ingressos de 77.000 euros per entrades i altres conceptes com el lloguer per a esdeveniments. En canvi, el manteniment bàsic ja requereix una despesa de 184.000 euros, i en aquestes circumstàncies Fumanya va qualificar com “un miracle” que pugui seguir obert. Ara s’ha aconseguit una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis per redactar un pla de millora amb una inversió prevista de 528.000 euros, però la institució “no pot assumir” la part d’inversió que li correspondria. Marçal Ortuño, president del Consell Comarcal d’Osona, va ser clar: “els números són insostenibles i se’ns acaben les oportunitats.” Va explicar que han parlat amb el Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona sense aconseguir solucions. El conseller de Turisme i Cultura, Albert Prado, va dir que “fa tres anys que demanem auxili”, mentre que l’anterior president Gerard Sancho va advertir que si no es troba una solució cal pensar en “la possibilitat de tancar el monument”. L’últim cartutx serà una reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona al mateix monestir el 6 de maig, amb una moció per demanar implicació a les administracions. Es vol visualitzar la situació límit del monument. L’estat d’un dels monuments més icònics d’Osona va motivar diverses intervencions. Jordi Fàbrega, també diputat a la Diputació de Barcelona, va apuntar un cert optimisme perquè el tema ha passat a l’àrea de Cultura. Tot i això, va descartar que la Diputació se’n faci càrrec directament, perquè ha decidit que no comprarà més patrimoni. Txevi Rovira va explicar que s’havia intentat trobar un concessionari per a la recepció i el bar i finançament per al projecte museístic, sense èxit. Tot i això, va advertir que “seria una vergonya nacional” arribar al tancament. LA PROPIETAT En el fons de la situació hi ha la qüestió de la propietat del monestir, una situació “molt singular” segons Ortuño. Sant Pere de Casserres és propietat del Consell Comarcal d’Osona, una institució amb finançament finalista que no genera ingressos propis. “No ens pertoca ser titular d’un patrimoni com aquest”, va dir. Per això qualsevol solució immediata ha de passar per aportacions d’institucions superiors. En el passat també hi va haver mecenatge privat, com el finançament de la museografia per part de Caixa Manlleu als anys 90, però ara tampoc existeix aquesta via. Ortuño va reconèixer que el problema de fons és la manca de finançament dels consells comarcals, però va defensar el potencial del monument: “Hi creiem per responsabilitat i per compromís amb el territori.” Les necessitats més urgents del monestir El pla d’usos de Sant Pere de Casserres de l’any 2022 definia els eixos d’interès del monestir: cultura, natura, educació i societat, als quals es podia afegir la gastronomia si funcionés l’edifici d’acolliment com a bar i restaurant, de la manera que s’havia concebut. Més enllà dels conceptes genèrics, també concretava tot el que caldria fer.  ENERGIA Instal·lacions d’energies renovables, amb plaques solars, aerotèrmia i biomassa per reduir el consum energètic, captació i reutilització d’aigua i calefacció eficient per disminuir els costos.  MONUMENT Revisió a càrrec d’un restaurador especialitzat cada cinc anys, revisions anuals de l’evacuació d’aigües, neteja i consolidació de façanes, revisió de carreus i cornises a la façana nord.  ENTORN Manteniment de la vegetació de l’entorn, neteja de les zones on hi ha acumulació de brutícia.  MUSEÏTZACIÓ Renovar el discurs museístic amb l’ús de noves tecnologies per millorar l’experiència del visitant.  EDIFICI DE SERVEIS Les instal·lacions, en especial cuina i lavabos, s’haurien de renovar i adequar a normatives. També cal reformar la part que havia servit d’habitatge.

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

Prop d’un miler de persones gaudeixen del festival Lost Ranxx a Centelles

Es commemoren els 950 anys del campanar de Taradell

Roda tanca un estiu a la Fàbrica de foment de lectura i d’estrenes

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Entre boscos i sense presses

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

“No hi ha dubte que havia de ser aquest dia; és una gran efemèride”