El novembre de 1913 es va descobrir a la rambla Davallades de Vic una placa en record a Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Era el 200 aniversari de la seva execució, just en aquell lloc. Després de formar part del Pacte dels Vigatans i comandar l’exèrcit dels Miquelets fins al 1713, va ser traït, lliurat i condemnat a mort. El van penjar a la forca. El punt on hi ha la placa ha tingut des de sempre una gran càrrega simbòlica, i la figura de Bac de Roda ha esdevingut un mite de la resistència contra Felip V i la causa per les llibertats de Catalunya.
Que el 1913 es pogués dedicar una placa a Bac de Roda és també indicador del moment que vivia el país, a les portes de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució des de 1714 amb què l’Estat feia un reconeixement tàcit a la identitat política catalana. Des de llavors, la placa s’ha mantingut inalterable en aquell lloc. El 2023 farà 110 anys que hi és.
El que potser no és tan conegut és que gairebé la meitat de la seva vida, durant pràcticament mig segle, la placa va estar amagada darrere un envà. L’esclat de la Guerra Civil i l’arribada del franquisme l’haurien pogut posar en perill. I un paleta va tenir la idea, en aquell moment, de tapiar-la amb un petit mur arrebossat i dissimular-la, “perquè aquests ximples que venen l’aixafarien”, va dir.
Hi va haver almenys un testimoni, d’aquestes paraules: Maria Casals Palet, nascuda el 1896, germana gran del pare de Josep M. Casals i Guiu, un dels fundadors de la delegació d’Osona d’Òmnium Cultural. “La meva tia m’ho va explicar i ho vam anar a comentar a l’Ajuntament”, recorda. Hi havia l’esperança que fos provisional, qüestió de poc temps. Però van acabar passant pràcticament 40 anys. Des de 1939.
El 1976 feia cinc anys que s’havia creat la delegació d’Osona d’Òmnium Cultural. Aquell 23 d’abril seria el primer Sant Jordi després de la mort del dictador, el novembre anterior. La junta de l’entitat fins i tot es va adreçar a l’alcalde de Vic perquè, d’acord amb la potestat que tenia de fixar tres festes locals a l’any, una fos aquesta atenent a la mobilització que ja hi havia i per facilitar a escolars i treballadors viure-la al carrer i poder participar dels actes.
No va ser el cas. Però Òmnium d’Osona va convocar aquell vespre un acte per redescobrir de manera solemne la placa a Bac de Roda. Hi va intervenir el mateix Josep M. Casals. I va dir, sobre Bac de Roda, que “tant de bo que el seu exemple ens alliçoni i ens faci veure clarament la necessitat ineludible de treballar pel país a qualsevol risc”. Es va intentar localitzar el paleta que havia fet l’envà, “però per alguna raó no va ser possible”, recorda.
Divendres, Sant Jordi de 2021, va fer 45 anys d’aquest episodi.
