Toni López va camí de fer 46 anys. És de Torelló i ha treballat durant 15 anys al sector carni fins a ser oficial de primera. També ha treballat a la construcció, l’hostaleria i ara a la metal·lúrgia. Fa sis mesos que va deixar les càrnies i no té cap intenció de tornar-hi.
Quan va començar a treballar en aquest sector?
Vaig començar de peó l’any 1998 amb un contracte fix a Mafriges –on em van tractar molt bé durant set anys, assegurat i amb bones condicions–. Vaig anar a una cooperativa perquè et donaven l’oro i el moro i no va ser així.
Hi va anar perquè va voler, a una cooperativa?
Sí, és clar. Cobrava assegurat 1.500 euros; amb autònom et deien que cobraries 2.500 euros. I al final, resulta que quedaven per 1.800 perquè descomptaven de tot.
Eren persones que ja venien del sector carni, els fundadors de la cooperativa?
Sí, eren treballadors de la mateixa empresa que l’empresa els diu, “per què no us munteu una cooperativa i ho feu vosaltres i jo us dono tant?”. Doncs així van començar. L’empresa decideix què paga i no es vol preocupar d’haver d’estar darrere els treballadors. I va al millor preu.
És fàcil muntar una cooperativa?
Si no tens endolls, un padrí, un cosí… no, perquè no et donen feina. Jo ho he volgut fer legalment i ha estat impossible. Si vols portar la gent com l’has de portar, que cobrin el que han de cobrar, a l’escorxador ja no els interessa. Legal, és impossible. Ells volen disposició de treballadors les 24 hores. La cooperativa en què jo estava, que té seu a Vic, portava a l’escorxador les persones que en aquell moment calien. Era un dia, però això no volia dir que fossin treballadors-socis de la cooperativa o que n’acabin formant part.
I en aquests casos, com es paguen, amb una nòmina, per hores?
(Silenci). Potser sí que ho sé, o m’ho puc imaginar, però no ho sé. Jo sempre que he entrat a treballar m’hi he quedat temps. Però és que a més amb els anys ha canviat molt. Abans els cooperativistes treballàvem sobretot en el que és fer paletilles, pernils i xuletes, que calia desfer i deixar netes. Es pagava a tant la peça i això estava bé perquè hi havia temps però si corries, més guanyaves. Ara no, els que estan a peces han de fer-ne el doble per guanyar el mateix que abans.
I les condicions es coneixen abans de treballar?
Això t’ho trobes el mateix mes. Penses que estrany…, molta feina… però bé, si cobro el que m’han dit…. Però després, no. I després si cobres! Et diuen, cobraràs de l’1 al 5 de cada mes, arriba el 15 i no has cobrat i quan truques al jefe et diu “si jo no cobro, tu tampoc…”. Mes sí, mes també, un no perquè la gent es rebota, i tornem-hi. I això a tot arreu.
A quins llocs ha treballat?
He treballat aquí a la comarca (Osona) a tres llocs, a Manresa a un lloc i a Girona a tres llocs més.
El desplaçament va pel seu compte, clar, sent autònom?
Sí, clar. Quan anava a l’escorxador Costa Brava ja fa temps, on vaig estar bé, i va ser una excepció. Ens deixaven un cotxe vell d’empresa però canviar l’oli i posar benzina anava al nostre compte.
Però quan s’entra a una cooperativa, expliquen el que cobrarà, les hores que farà?
Et diuen “faràs vuit hores, com a molt nou”. Se’n fan nou perquè si paren les màquines has de recuperar. En teoria hi ha d’haver estones de descans, però això per ells és una agonia, no es para mai. I aquestes vuit hores, diuen, cobraràs 1.800. I arriba el mes i són 1.400 perquè et descompten tot de coses…
els autònoms, cadascú de manera diferent. Es paga a la cooperativa perquè et portin els papers 50 o 60 euros cada mes, el material que gastes o ho compres a la cooperativa, a l’escorxador o pel teu compte. Cada dos mesos, un ganivet, davantals diaris, botes cada tres o quatre mesos, guants de plàstic, els de làtex de dins… surt entre 50 i 60 euros amb eines. Que ni pots desgravar l’IVA tot i ser autònom perquè t’ho venen ells i en tot cas se’l desgraven ells.
En teoria hi ha d’haver estones de descans, però això per ells és una agonia, no es para mai.
El lloc de treball és sempre el mateix, fent el mateix moviment o hi ha rotacions?
Bé, ara es comença a fer en alguns llocs. Però no és l’habitual, perquè la gent que entra no en sap. Els posen a un lloc i allà es queden perquè no se’ls ensenya res més. En l’últim escorxador que he estat, a Girona, es va aconseguir els últims mesos acceptar les rotacions. Es van adonar finalment que fent rotacions es pot substituir tothom. Però és l’excepció quan hauria de ser la norma.
Ha vist millores des de l’any 1998 a les empreses en la manera de treballar o la mà d’obra continua sent la base?
Ara i abans hi ha unes cintes amb gent a banda i banda que tallen i peons que posen i treuen les caixes amb la carn. El que sí que ha canviat és que hi ha més gent a la cadena i menys espai per treballar. Aquí on estava jo baixaven 500 pernils l’hora per la cinta i no és dels llocs que els fan anar més ràpid. N’hi ha a 800 i 900 que baixen a la cinta. Has de córrer. Cada pernil va marcat d’una manera i diuen aquest va de york, aquest polit… i a la mateixa taula has de fer segons el pernil: treure-li la pell, desfer… i tot corrent. Et diuen primer 50 pernils l’hora (això no és res), però hi ha molts porcs i n’hauries de fer 70 i, per tant, fins que no fas els 70 [cada hora] no marxes i no fas vuit hores, en fas més. Hi ha companys que fan 800 o 900 pernils al dia, però l’endemà han d’anar al metge.
Hi ha accidents amb el ganivet? N’ha tingut?
M’he tallat els tendons d’un dit, m’he travessat la mà, el muscle del braç, a la panxa se’m va clavar un ganivet per una negligència fins que va trobar la costella… a l’escorxador és on més mal m’he fet. Necessites un metre per moure’t a la cadena i últimament treballàvem en 40 centímetres i a més has de treure i posar les caixes. En un lloc on hi ha d’haver tres persones n’hi posen sis i tot és per córrer més. Són molts nervis i els ganivets van cap a una banda i cap a l’altra.
Hi ha assistència sanitària?
Sí, això sí, passa alguna cosa i hi ha ambulància. Cap problema.
I baralles, discussions?
Baralles?, cada dia. Nervis, gent crispada, no cobres el que et diuen i a sobre ve un i et diu: “Si a tu no t’està bé el que cobres, aquell d’allà cobra menys….” i ja t’emprenyes. No hi ha comunicació, molts idiomes, gent de molts llocs.
No tothom cobra igual?
No. En alguns casos, perquè alguns són peons i d’altres saben fer anar el ganivet i llavors el cap ja sap que els veterans potser han de cobrar més, però hi ha aquesta pobra gent, la gent nova d’altres països, i t’ensenyen la nòmina i cobren menys. Molts venien a ensenyar-m’ho i jo em queixava, però et deien “com aquest n’hi ha cinc-cents esperant”.
A quin preu es cobren les hores?
A 14 euros l’hora vam començar, bruts. I com que van tenir un problema ens van reunir i ens van parlar d’abaixar-nos un euro, però ja ens l’havien abaixat a la nòmina d’aquell mes abans d’arribar a un acord. Ens vam revolucionar tots, però l’únic que vaig pillar era jo, perquè “era l’alborotador”, em deien, i jo em preguntava: “Però qui ha abaixat les hores?”. Ara bé, la gent té por, i tinc amics i companys de fa anys que hi treballen i estan encara acollonits. Se’ls abaixa l’autoestima de tal manera que pensen que no sabran fer res més i s’hi queden. Com en un bucle.
Com a cooperativista ha tingut algun retorn de beneficis?
No, cap. Vaig intentar esbrinar-ho, però no m’han explicat mai res. Els estatuts diuen el que diuen, però la realitat és una altra. Depèn de la cooperativa al cap d’uns anys ja hauries de rebre els beneficis, i això s’ho salten. No hem vist mai res i ni et convoquen a cap reunió. No ho fan públic expressament perquè ningú hi vagi. També et porten papers per signar que no saps d’on venen i no ho saps….
No ho llegeix?
No et criden a l’oficina. Et venen a la cadena i et diuen firma i va perquè no pots deixar la feina…. Jo m’he sentit tonto, però també he sabut que m’he deixat enganyar i així els ho he dit.
La llei diu que els cooperativistes han de treballar a part dels fixos, oi?
En teoria, sí. Però es barregen perquè es fan servir els treballadors segons les necessitats. N’hi ha que ho fan bé, però cada cop menys. Hi ha inspeccions de sanitat a les empreses, però del tema laboral no n’hi ha. Ningú mira si hi ha gent capacitada o no, si tens un espai adequat, en quina línia…. no es fa en general. I menys els petits escorxadors, que no tenen espai. És tot un submón el que hi passa. L’únic que et diuen és que a tu el que t’interessa és fer moltes hores per guanyar diners. La resta no t’ha d’importar. No tens dret a posar-te malalt, ni a portar el fill al metge….
I quan passa, com se soluciona?
Perds el dia. I si algú diu estaré fora quatre hores però en treballo quatre i et diuen, no, no, ja no vinguis. A molta gent els ho fan. Així ja no cobres aquell dia.
Hi ha formació per als que entren nous?
(Riu) De dret al ganivet, i si no te’l posen al costat i els diuen que tu els ajudaràs. Hi havia gent que donaven broca al revés, no havien vist un ganivet en sa vida. I per tant, acabes fent la feina d’ell i la teva i cobres el mateix. Ja n’acaben aprenent, clar; i si algú és espavilat, busca altres llocs de feina diferents per tenir més opcions en el futur.
La feina surt igual de bé?
Ara els ganivets van més bé, això ha evolucionat. Ha de sortir igual. No fa gaire ens van descomptar a la cadena 25 euros a cada un perquè hi havia un contenidor amb ossos amb una mica de carn. Va comptar els quilos, són tants diners, “doncs us els resquito”. Això fa que ara, quan algú es deixa carn, ja els fums l’esbroncada tu mateix perquè no et treguin res. Ens encaren entre nosaltres.
Els responsables de la cooperativa són a la feina?
No, només si hi ha un problema. En teoria hi ha un parell de responsables. No es poden dir encarregats perquè tothom és autònom. Però són els que truquen si passa res. No hi ha interlocutors de cap tipus, no tenim ningú que ens defensi amb aquest sistema. Estàs desemparat. I a mi, això, em creava molta angoixa. O plegues o segueixes igual. I el que fan és seguir igual. És fotut i sap greu.
Es tracta igual els autòctons que els estrangers?
Mira, a vegades pitjor als d’aquí però per una sola raó: ells no es queixen. Venen i treballen i si no tenen càrregues familiars igual ni mengen però no es queixen. I els d’aquí ens queixem.
Així s’aprofiten en tots els sentits?
Home!, per descomptat. I la por la fan servir molt. Jo una vegada vaig caure per les escales i vaig agafar la baixa una setmana. Quan vaig tornar em van posar al pitjor lloc i em va venir un tal X i em va dir: “Espero que no tornis a agafar la baixa perquè has d’alimentar els teus fills”. I em vaig emprenyar i vaig plegar.
I conclou: “Explico tot això perquè tots els companys que hi treballen estan indefensos. Ens caldria un sindicat per aquest autònoms. El treballador no té cap dret amb aquest sistema”.
{{ comment.text }}