Han passat 50 anys des que van acabar el 4t de Batxillerat a l’escola Sagrats Cors de Torelló, però el contacte no l’han perdut. Les 11 estudiants de la promoció del 1971 es retrobaven aquest dijous a la tarda al mateix centre per recordar anècdotes i celebrar que encara totes 11, que llavors tenien 14 anys, es poden trobar després d’un any de parèntesi a causa de la pandèmia. Totes recorden com s’asseien a l’aula, la primera just pujant les escales del primer pis. Ho feien per aquest ordre: Matilde Soldevila, M. Carme Sala, Pilar López, Anna Rosell, M. Dolors Faja, Maria Codolosa, M. Carme Gea, Magina Dot, Enriqueta Illamola, Anna Feixas i Mercè Aligué. Diuen els noms en aquest ordre que és segons l’alçada, que era com les feien seure a la classe, a la qual tornaven a entrar després de dècades.
“No recordo que ens baralléssim mai”, assegurava una de les exalumnes. I això ha fet que l’amistat durés fins ara. Des d’aquell 1971 s’havien anat trobant de forma puntual, però la tecnologia i tenir els fills grans ha permès que darrerament ho facin més sovint per recordar anècdotes d’una època en què anaven amb uniforme, primer un de color negre “cordat de dalt a baix” i amb un coll postís, i després amb un pitxi de color blau marí i una camisa blau cel. Sempre amb una agulla amb el logotip dels Sagrats Cors.
Malgrat fer l’etapa escolar encara durant el franquisme, recorden, “el Cara al sol no l’havíem cantat mai”, i de fet l’ensenyament era en castellà però “entre nosaltres i els mestres parlàvem sempre en català”. La religió sí que tenia pes. Per exemple, cada vegada que algú encenia el llum de l’aula totes deien “Alabado sea Dios y alabado sea su santo nombre”. I amb el llum també havien fet alguna malifeta, com desenroscar les bombetes i posar-hi una moneda i això feia que hi haguessin d’anar els electricistes, “els únics homes que entraven” a l’escola, que era només per a nenes. Al final de Batxillerat, però, ja van tenir algun professor, i de fet fins i tot recorden que van demanar a les monges de fer una xerrada d’educació sexual i ho van acceptar. I al final del quart curs també recorden que sota la finestra hi anaven un parell de nois que rondaven dues companyes. De nois, en veien pocs, només en trobades amb altres escoles que vivien de forma especial o quan ells les anaven a veure a les exhibicions de final de curs i feien verticals, sempre amb bombatxos sota la faldilla.
De malifetes, moltes, com quan s’escapaven els dimecres a l’hora del pati per anar a comprar olives a mercat o quan algú va marcar una creu en un armari i “mai hem sabut qui va ser”, però va comportar càstigs. Ara ho recorden com una anècdota més que confien que surti en moltes futures trobades.
Les antigues companyes, jugant al pati al voltant de l’any 1971
