A Osona i el Ripollès encara queden símbols de la dictadura, 40 anys després de Franco

A Osona i el Ripollès encara hi queden vestigis de la dictadura 40 anys després de la mort de Franco. Al cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat, que vetlla per la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya, hi consten unes 40 plaques en habitatges, alguns monuments que han quedat amagats, al Ripollès en trams de l’antiga carretera N-152 per on ja pràcticament no s’hi circula, i també creus –una a Ripoll, una a Vic i una a Torelló– que estaven vinculades a les Santes Missions, de caire religiós però vinculades al règim. Segons l’historiador Gerard Verdaguer, aquestes creus tenen a veure amb “un tema de caire religiós” que es feia durant la dictadura i a les anomenades Santes Missions, en què es feien jornades espirituals, però “la religió estava present a tot arreu”, tot i que no era pròpiament “per a los caídos” com podien haver-ho estat altres monuments.
Lluís Toneu, historiador i membre de TILBO, associació per la recuperació de la memòria històrica, remarca la tasca que es va fer als inicis de la democràcia, per exemple, canviar els noms dels carrers i recuperar els d’abans de la dictadura. Toneu comenta que la llei de la memòria històrica va contribuir a acabar de retirar alguns elements. Afegeix que les entitats “hem intentat senyalitzar espais per a la memòria i explicar el que no es va explicar obertament” durant molts anys. Així, fa referència a les plaques que es van posar en punts de Torelló, Vic o Manlleu per recordar 75 anys dels bombardejos franquistes. Toneu considera que cada cop més amb el pas dels anys es van trencant els “tabús” per parlar del que va passar arran de la Guerra Civil. Assegura, però, que a l’hora de condemnar el franquisme “hi ha dos ritmes i no sempre es fa amb la mateixa contundència”.