“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Que ens morirem és el més segur mentre som vius, però, com que aquesta és una realitat incòmoda, molt majoritàriament la fiem lluny. Sempre sembla que queda temps, i si no és que hi ha un sotrac, corre el risc de convertir-se en tema tabú i que moltes persones i famílies no abordin la mort fins que ja és inevitable. O dit d’una altra manera, quan toca descobrir les últimes voluntats d’algú i resoldre coses tan fredes –però necessàries– com si aquella persona volia ser enterrada o incinerada o si mai havia fet l’exercici d’imaginar-se la seva cerimònia de comiat. La gurbetana Teresa Martí va acompanyar durant 13 anys el seu marit en la convivència amb un Parkinson sever. D’afectacions primer lleus a d’altres cada cop més limitants que van portar Josep Aparicio a prendre la decisió de l’eutanàsia. “I ho va triar tot: que volia que fos un divendres, com morir, amb qui al costat…” N’havien parlat durant temps: “No volia anar a una residència, i quan va arribar el moment que a casa haguéssim necessitat més suport, va dir que no volia continuar.” El procés, que des de fora pot induir respecte, tristesa i fins i tot por, va anar madurant en la família fins a viure-ho d’una altra manera. “Ho vam poder preparar a fons: la sala, les músiques, vam escriure un text amb temps...” I al moment final “li vam agafar la mà i li vam dir que descansés”. Un comiat que, com explica Martí, “em va portar molta pau tot i el dolor de trobar a faltar qui has estimat”. A posteriori hi ha hagut molta gent que li ha demanat pels passos que van seguir, sigui per replicar-los, plantejar-s’ho o simplement entendre: “Des que va morir en Josep, he atès moltes famílies. M’agrada i n’estic encantada, però preferiria donar tota la informació de manera formal que no només assessorant com a persona.” Això ha cristal·litzat en la creació a Osona d’un grup local de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), una entitat que es remunta al 1984 i que té xarxa arreu del món treballant per defensar la llibertat de tota persona a decidir sobre el final de la seva vida, especialment quan hi ha patiment i un deteriorament irreversible. Martí s’ha trobat en aquest camí amb la manlleuenca Maria-José Anía. En el seu cas, el contacte amb DMD ve de fa més de 30 anys. La va impactar el cas de Ramón Sampedro (1943-1998), una croada d’haver de lluitar molt per morir de manera digna després d’haver quedat tetraplègic a causa d’un accident: “Vaig seguir tot el procés de prop i l’associació hi va tenir un paper importantíssim. Això em va obrir els ulls.” Movia fils per organitzar un punt local quan “un dia em truca la Teresa dient que estava contactant amb els socis de la comarca”. A Osona en són actualment entre 20 i 30, dels quals 12 s’han format teòricament i pràctica per oferir atenció individualitzada i muntar xerrades i accions divulgatives. L’objectiu és defensar des de quilòmetre zero el dret humà de prendre decisions fins al final, i donar a conèixer tant el document de voluntats anticipades com la llei que regula l’eutanàsia. En conversa amb EL 9 NOU, tant Martí com Anía insisteixen que la raó de ser de l’entitat no és empènyer a res: “Parlem de llibertat, no d’obligació. Volem que tothom sàpiga quines eines existeixen per morir amb dignitat i, a partir d’aquí, que qualsevol decisió sigui personal i meditada.” Aquest plantejament inclou trencar la idea que només s’ha de pensar en la mort a partir d’una certa edat: “El document de voluntats anticipades el pots fer a partir dels 18 anys i guardar-lo temps i temps, a més a més de canviar-lo tant com vulguis. Acabarà sent un regal per a la família i per als teus, perquè sabran què volies i no hauran d’escollir ells.” El projecte també vol arribar als professionals sanitaris. “En general, la medicina no està formada per acompanyar la mort. Entra en certa contradicció amb curar”, assegura Anía. Una altra porta per trucar és la de centres educatius: “A les escoles també s’hi pot parlar de la mort, evidentment adaptant-la a diferents nivells. L’hem de naturalitzar com a part de la vida.” La presentació, dimecres; i després, a Can Pau RabaEl grup local de DMD es presenta en societat aquest dimecres amb un acte a les 6 de la tarda a la Sala Coll Bardolet del Sucre de Vic. A partir d’aquí, tant oferiran assessorament de manera concertada com al centre cívic de Can Pau Raba, on seran el primer i el tercer dilluns de cada mes entre les 5 i les 7 de la tarda.

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Paneque accepta la renúncia d’Enric Pérez com a assessor de Territori

Quan Macià mirava a coll d’Ares

El projecte de beques menjador de Bon Preu ha permès finançar 99.000 àpats

Èric Vargas defensa la seva retirada per facilitar noves oportunitats i relleu generacional

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Dani Sordo 'guanya' i Dani Solà es reforça en el seu retorn en el 27è Ral·li de la Llana