A finals de juny es van acabar bona part de les obres de rehabilitació del Parc de Moià, amb el projecte elaborat per l’Ajuntament, l’equip tècnic contractat i seguint els criteris de l’expedient de declaració del parc com a Bé Cultural d’Interès Local l’any 2022. L’Ajuntament ha emprès l’actuació més ambiciosa al parc, en dècades, amb una inversió de més de 600.000 euros, dels quals la meitat, aproximadament, són aportacions en subvencions de la Generalitat. Tal com descriu Sebastià Ferrer, regidor de Seguretat Ciutadana, la intervenció integra dues etapes: la de rehabilitació i la de conservació i manteniment. Les obres s’aturen unes setmanes, diu, per poder programar les activitats culturals d’estiu al parc, i passada la festa major s’acabarà la fase de rehabilitació per emprendre la de conservació.
La rehabilitació del parc va començar al mes d’abril, fent rases al llarg del parc que han permès canalitzar i ampliar serveis: la xarxa elèctrica per a un nou enllumenat, la conducció d’aigua amb dues xarxes d’aigua de reg i de boca, un nou clavegueram i una xarxa nova de telecomunicacions i de dades. És la part menys vistosa, però la que permetrà en el futur projectes ara impensables. També s’ha fet un paviment, inspirat en l’entrada de la biblioteca el 1930, i que fa de pedestal a l’edifici de Cal Cristo i recupera la connectivitat entre els edificis del parc i el jardí. Amb la represa de les obres a inicis de setembre, es col·locaran uns pupitres, ara en fase de disseny, que amb fotografies històriques permetran visualitzar l’evolució del parc. Començarà llavors la fase d’obres de conservació, amb la renovació de parets i escales, l’arrebossat de murs i la intervenció en alguns elements arquitectònics com la glorieta, assegura Ferrer.
El Parc Municipal de Moià és una gran zona enjardinada, al bell mig del poble. Construït per l’industrial moianès Josep Coma al segle XIX, és similar a d’altres impulsats per la burgesia catalana, però amb un valor afegit, i és que se’n conserva un croquis i altra documentació original, i que ha permès una lectura històrica i precisar les intervencions a fer-hi per a la seva protecció. L’Ajuntament el va adquirir durant la Segona República, i uns medallons a la façana ho recorden, un element que fins ara no ha estat objecte d’atenció.
Xavier Serrano, enginyer agrícola i paisatgista, recorda que l’any 2008 va començar a assessorar l’Ajuntament sobre com intervenir al parc. Amb la documentació localitzada, va poder editar una monografia a la revista Modilianum. Ha costat, diu Serrano, “que s’entengués el parc com un dels pocs jardins històrics de Catalunya, i potser el més ben documentat”, i que requereix tractar aquest espai obert com altres béns arquitectònics protegits per la llei de patrimoni cultural. Anuncia, quan encara no s’ha fet públic, que per la Festa de l’Arbre de la festa major es farà una visita guiada al parc, que permetrà també presentar documentació inèdita.
