Entrant a mà dreta al local de Càritas de Camprodon, al cèntric carrer València, com cada dimarts d’11 del matí a 1 del migdia hi ha Catalina Cañellas, Gita Khadgi i Zoraida Chaverra ordenant les últimes peces de roba que els han arribat per al rober i aquest cop, comentaven, la podien aprofitar tota. L’havien deixat en quarantena i l’estaven classificant, ja que tenen organitzades les prestatgeries segons si és per a home o dona, per a infants –en una altra sala–, i en funció de les talles i per tipus de peces. Ara hi ha roba d’hivern i precisament aquest any, apuntava Cañellas, que és voluntària des de fa un parell d’anys, han repartit força roba d’abric, mantes i farcits de nòrdic pel fred que ha fet a persones vulnerables. Amb la pandèmia, però, van tenir tancat i no van reobrir fins després de Nadal i amb menys voluntàries, ja que moltes, explicava Marià Morer, de Càritas de la Vall de Camprodon, són grans i no les volen posar en risc, per la qual cosa poden obrir menys hores. La pandèmia també ha canviat la manera de treballar, ja que a part de posar la roba en quarantena també han d’obrir les finestres del local i les persones que hi van han de prendre mesures a l’hora de mirar la roba per triar què els va bé i què no.
Una de les particularitats del rober de Camprodon, comentava Morer, és que en certa manera “serveix d’excusa per fer l’acolliment” i detectar altres necessitats de les persones que s’hi apropen, “per fer el primer pas”. Aprofiten per parlar de la seva situació i “si tenen ganes d’explicar” els apunten per treballar més enllà. De les tres voluntàries que hi havia dimarts Chaverra és la més veterana, ja que fa una dècada que col·labora en aquesta tasca i assegurava que “abans venia més gent”; amb tot, durant la pandèmia han augmentat el nombre de persones ateses que provenen dels sectors que han estat més tocats, com el de l’hostaleria, ja que hi ha persones que no tenien contractes ferms, apuntava Morer.
Khadgi, que fa cinc o sis anys que hi col·labora, també deia que moltes persones els dimarts també hi van a buscar butà per pal·liar el fred. Com comentava Cañellas, en diverses ocasions fan el que anomenen Petits Encants, en què instal·len una petita botiga en algun local comercial que els cedeixen per vendre objectes que els donen de decoració, coberts de plata, copes, gots, bosses de mà, fulards o peces de roba. Tot plegat per recaptar diners que després destinen a accions de Càritas, encara que el darrer any, però, a causa de la Covid-19, no ho han pogut fer.
A banda de les dues sales on tenen la roba classificada, i també mantes o farcits de nòrdics, en una tercera hi tenen per exemple la roba d’estiu o lots per a nadons. Les peces que no poden assumir, per quantitat o per l’estat, ara ja l’envien a Vic, on la tracten, encara que fins fa poc la dipositaven als contenidors de roba de la vall.
A banda de protegir el cos, la roba de Càritas de la Vall de Camprodon s’aprofita també per abrigar la resta de les necessitats.
