Agermanats amb el Camerun

Entre un 70% i un 80% dels infants de la zona de la selva del Camerun moren a causa de la mala qualitat de l’aigua. A les zones rurals pràcticament no tenen accés a l’aigua neta i això provoca l’alt índex de mortalitat infantil i de malalties, a banda de llargs desplaçaments de dones i nenes per aconseguir una mica d’aigua en condicions. Des de fa uns 40 anys l’ONG Agermanament Sense Fronteres treballa per pal·liar aquesta situació. I en fa sis que té una forta vinculació amb la comarca d’Osona a través del rector de Roda, Ramon Bufí, que ha fet que en sigui la delegació més important. L’ONG va convidar Bufí en un viatge al Camerun l’any 2014 i va decidir que “no me’n podia anar sense adoptar el compromís” de col·laborar-hi. En arribar ho va comunicar a Càritas i a la parròquia de Roda. Ara ja hi ha unes 15 persones a la comarca d’Osona que col·laboren amb l’entitat, i de fet de seguida es van posar a treballar perquè “en tres mesos es feia una escola”. Aquesta era una de les línies amb què treballa l’ONG. Segons Bufí, mantenen quatre escoles maternals, alguna de les quals l’han creat. En aquesta, com en les altres iniciatives que porten a terme des d’Agermanament, la idea és que la gent del país amb qui treballen “acabin convertint-se en autosuficients”. “La tasca no és d’ajudar donant diners, sinó de crear estructures que es mantinguin allà”, assegura el rector. Hi ha una “contrapart” que anomenen Asafro i “és molt important tenir l’altra part formada amb gent del país que coneixen la regió”. A més, treballen amb tècnics agrícoles i cooperatives de dones. Aquesta darrera és una altra de les principals tasques. Quan troben un grup de vuit o deu dones “amb ganes, les formem per poder cultivar i se’ls dona un tros de selva” que es desbrossa perquè hi puguin fer planter i també crèdit per desenvolupar el projecte. Primer treballaven amb oli de palma. Aquestes cooperatives –en tenen unes 80 en funcionament– encara les mantenen però ara han canviat la palma per mandioca, cacauets i cacau. Un cop engegades i amb les dones formades, comenta, “quan poden fer pel seu compte tornen el crèdit”. Bufí assegura que les cooperatives “aguanten el país”. Ara estan iniciant una altra línia de treball per donar sortida a l’excedent de menjar de les cooperatives amb una unitat de transformació, una empresa que molina la mandioca, l’envasa al buit i la comercialitza. La tercera línia de treball és la pròpiament centrada en el problema de l’aigua amb la creació de pous. Amb la mateixa filosofia, impliquen la població per construir el pou en un poblat, dirigits per tècnics, a qui donen feina. Cada pou –n’han fet uns 80– té un cost d’uns 3.000 euros i abasteix més de 300 persones. La delegació osonenca fa diverses xerrades i exposicions per donar a conèixer els projectes i tenen la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona i diversos ajuntaments que cada any els donen ajuts per aconseguir que la població d’aquest país africà visqui una mica millor.

Agermanats amb el Camerun

El Juvenil A de Preferent del Manlleu i l’U12 del Riuprimer REFO deixen marca al MIC

Adam Raga revalida el títol als 3 Dies de Trial de Santigosa amb una gran actuació

Campelles extraurà 7.300 tones de fusta dels boscos destrossats per la ventada del 15 de març

La plataforma per la Promoció del Transport Públic denuncia l’existència de busos que passen un o dos cops l’any

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

El crac que comprava sabates a Vic

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Multes per actuacions imprudents: dels 150 euros per fals a Vic fins a 2.700 a excursionistes al Ripollès

Tarradellas i Pascual ja treballen per convertir la planta de Gurb cap a l’elaboració de mozzarella