“Al Ripollès cal passar de l’individualisme a la cooperació”

Que la demografia vagi a la baixa és una realitat comuna a totes les comarques de muntanya? La nostra problemàtica concreta era la fuga de joves i la dificultat del retorn. Fins fa poc no teníem eines per fer un seguiment de qui són, què estan estudiant i a on estan, cosa que feia que es trenquessin les relacions. Quan sorgien oportunitats de treball al territori no podien ser cobertes perquè a la comarca els perfils demandats ja treballaven fora. Ara ja no és així? La Universitat de Vic ha expandit les possibilitats d’estudi i es constata que ha fixat aquests joves al territori. Un dels efectes més importants és la vinculació dels joves en el teixit social d’una zona, i el fet que puguin estudiar sense perdre aquesta relació els fa partícips d’una xarxa social, un arrelament que sí que es complica si es va a estudiar a Barcelona o a Girona. El territori genera les suficients oportunitats laborals perquè aquests joves tornin? Cada vegada més, però no encara les suficients. Molts dels perfils d’estudis que ofereixen les universitats no tenen sortida encara al Ripollès. És a dir, la comarca té una realitat econòmica que pot generar diferents perfils de treball al seu voltant però hi ha una sèrie de sectors amb poques possibilitats de futur. Com s’aconsegueix, doncs, l’arrelament total? La mentalitat de la comarca haurà de ser una altra. La indústria ja la tenim, que és la que genera llocs de treball qualificats, però a l’hora d’emprendre noves activitats econòmiques caldrà un canvi de visió. Passar de l’individualisme a la cooperació. Hem d’aconseguir tenir un territori amb les mateixes condicions i oportunitats que té l’àrea metropolitana de Barcelona. Això demana diversificar l’activitat econòmica? No és tant diversificar com tenir una igualtat de condicions a tot Catalunya. Tenim la sensació que la nostra és una comarca industrialitzada, però a més del metall, la indústria també pot ser el sector agroalimentari, per exemple. Cal avançar en aquest concepte. Som una comarca que tenim el potencial de disposar d’un entorn natural privilegiat i podem deixar d’entendre el sector primari com un modus vivendi per aprofitar-lo com a una activitat econòmica amb tot el que això suposa. Segons els indicadors econòmics, el sector serveis també va en alça. Sí, va en alça i hem d’aconseguir que no sigui estacional. Cal donar continuïtat a aquests llocs de treball –és el sector que més en genera–, també a la tardor i a la primavera. La indústria al Ripollès també és estable, no comptem amb un creixement exponencial però sí que es pot consolidar i mantenir llocs de treball amb tot el que això representa per a petits tallers del voltant. I sumant tots aquests factors, què aconseguim? Si els vinculem amb el fet que som a una hora de Barcelona i de Girona, amb què som transfronterers i amb què tenim connexions ferroviàries, ho hem d’entendre com un potencial. No podem pensar només en què ens manca. Si ens hi fixem, no hi ha cap altra comarca que tingui dues estacions d’esquí i que tingui un equilibri tan estable en la resta de sectors econòmics. Els deures els hem de fer tots, hem de ser conscients de les possibilitats econòmiques del nostre territori i per altra banda hem de ser igual de competitius que qualsevol altra ciutat perquè aquells que vulguin venir a emprendre aquí puguin fer-ho amb condicions òptimes. Aquest últim any, la generació d’empreses al Ripollès baixa, comparat amb els anys anteriors. Amb la crisi econòmica, veníem d’una situació molt complicada. L’última possibilitat que tenia la gent era la d’autoocupar-se i crear un lloc de treball. Emprendre petites activitats econòmiques era el recurs. A mesura que aquesta situació s’ha estabilitzat més gent té accés al mercat de treball i això repercuteix al fet que no es generin tantes empreses. Per contra, cal avaluar la tipologia d’empreses que es constitueixen. Són majoritàriament petites, vinculades al sector serveis o tallers industrials. És el que més creix, el tercer sector al Ripollès? Penso que la societat ha canviat els seus hàbits de consum. És difícil competir contra un mercat globalitzat. La “Som a una hora de Barcelona i Girona, tenim tren i som transfronterers. Tenim potencial” diferència la trobem en restaurants, carnisseries o perruqueries, per exemple, on el tracte és personalitzat en detriment d’altres que s’han globalitzat, com pot ser la compra de roba. Com a societat hem de fer una reflexió de quin és el model de territori que volem. No només dir-ho, sinó també fer-ho. La responsabilitat individual pot incentivar l’economia? Hi ha certes accions que podrien esdevenir petits canvis. I això passa, crec jo, per canviar els hàbits de consum. Ens sorprenem que no hi hagi botigues de roba especialitzades a la comarca, però tots comprem per internet o anem a “Ens sorprèn que no hi hagi botigues especialitzades i tots comprem a fora o per internet” grans ciutats. Si com a societat volem abordar aquesta problemàtica hem de potenciar la compra de proximitat. Passar del dit al fet. A l’Agència, conjuntament amb altres associacions, treballem per explicar el procés que hi ha darrere d’un producte. Aquest procés també crea llocs de treball. Sí, i així es tanca el cercle. Volem que el Ripollès sigui un espai d’igualtat d’oportunitats, on hi puguin créixer els nostres fills. Perquè passi això hem de fixar gent al territori, hem de tenir nens que vagin a les escoles i que els seus pares puguin anar a comprar a les botigues. Així aquests botiguers tindran nens i anem tancant el cercle. Si una de les peces es perd, aquesta realitat no existirà. Per tant, a més de polítiques de redistribució territorial, penso que ens “El turisme no només ha de venir a buscar bolets, s’ha de quedar a dinar i a comprar” hem de plantejar si les accions que cadascú fem individualment són les més adequades per frenar la despoblació o si el que estem fent és accelerar-ho a marxes forcades. Al Ripollès, s’aprofita el turisme que té? Molts dels visitants que venen a la comarca atrets per l’entorn, si es donessin una sèrie de condicionants, s’hi establirien. Hem de començar a vendre la comarca en positiu i generar valor afegit al seu voltant. És a dir, creant una xarxa de serveis que ens permeti que el turisme no només vingui a buscar bolets, sinó que es quedin a dinar, a comprar, que en puguin parlar amb els altres... Hem d’avançar amb polítiques adequades per ensenyar tot el potencial que tenim a aquesta zona.

“Al Ripollès cal passar de l’individualisme a la cooperació”

El motor en un mercat

El vigatà Rogeli Montoliu, nou president del Consell de l’Advocacia Catalana

Molts partits de futbol suspesos per la previsió de pluja

Genís Roca: “Amb la intel·ligència artificial podem tenir un món més just”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província