Directora de l’Esplai Draks, codirectora dels Pastorets infantils i juvenils, vocal de la junta del CF Castellterçol i membre d’unes quantes entitats més de Castellterçol. Alba Bou Bordoy és energia en estat pur i la dedica, en bona part, a fer poble.
Les vacances de Nadal, distretes, oi?
No he parat. Hem fet dues funcions amb els Pastorets infantils i juvenils. Dues més amb els adults, el Grup Nou de Teatre, on he actuat fent de Rovelló. Ens hem endut 43 Draks de colònies a la Garrotxa. Amb el club de futbol hem organitzat una quina multitudinària. I aquest any l’Associació de Reis, amb qui col·laboro des dels 10, m’ha assignat un paper molt “màgic”.
Una agenda atapeïdeta.
Em vaig penjar un calendari a la nevera, vaig anar escrivint les cites i… des del 21 de desembre, tots els dies plens. Soc mestra i tinc un horari bo. Em vaig reservar el dia 7 de gener per descansar. Tot i que em va costar!
No li agrada estar quieta, està clar. Sempre en entitats?
Sempre em dic que si paro, què faig? Estaré avorrida. Doncs m’apunto a les entitats del poble. També ballo amb l’Esbart Rosa d’Abril, jugo a futbol amb l’equip sènior femení, participo amb una colla a la cavalcada dels Tres Tombs i estic a la colla de Gegants i Nans.
I és feliç a tot arreu.
Sobretot a dalt d’un escenari o davant del públic. No em poso gens nerviosa i m’agrada molt improvisar. Diuen que sempre estic rient i soc molt expressiva. Actuant o ballant em sento feliç.
Ve de família, crec.
Els pares han fet teatre, han col·laborat amb els Reis, amb el Gremi de Sant Antoni. Han sigut un model, el nostre mirall, però crec que jo i la meva germana Laia, amb qui comparteixo moltes aficions, ho hem portat a un extrem (riu).
D’on treu l’energia?
Hi ha pocs dies dolents, quan notes que et falta força. Però la treus d’on sigui. Jo crec que la trobo en la il·lusió. L’Esplai o els Pastorets, per exemple. Intentem que arribin a tots els infants, que siguin inclusius, que hi participin famílies nouvingudes. I quan veus que la gent respon és emocionant, una gran recompensa.
És una qüestió d’actitud, doncs.
Del tot. Jo soc apassionada i m’enfado molt poc. Això ja ve de fàbrica! Però a les entitats he après molt. T’has de saber arremangar, treballar en equip, acceptar les crítiques i tenir la capacitat de dir el que penses. Analitzar el que no has fet bé i canviar coses per millorar. A més, soc mestra i crec que molta energia me l’aporten els infants i els joves. Són innocents, feliços. Això s’encomana.
Però diuen que cada cop els va més el sofà i les pantalles.
Les pantalles les hem de poder veure com una eina. Són molt útils, però si s’usen de manera inadequada fan que es perdi el vincle humà. Tot i això, tinc molta confiança en els joves, són el nostre futur. Han de tenir veu i és fonamental que els escoltem i defensem les seves propostes.
I ens hi va el relleu generacional.
Sense ells, les entitats es moriran. Cada cop costa més trobar persones implicades i altruistes. La gent vol participar en activitats, però només si són remunerades. I penso que, en el voluntariat, la recompensa t’arriba al cor, va més enllà dels diners.
Les entitats són bàsiques.
L’engranatge del poble, els seus pilars. Serveixen per fer pinya, fan que la gent s’il·lusioni i que se senti viva. Sempre es diu que en un poble petit hi ha poques coses a fer. Jo ho veig com l’oportunitat de desenvolupar idees i projectes. A Castellterçol, per exemple, fa falta un espai de trobada de les entitats. I també un lloc per a la gent d’entre 18 i 20 i escaig.
Em continua intrigant la gestió de la seva agenda.
Sé aprofitar molt bé el temps i procuro ser eficient. I sempre hi poso el cor i la bona intenció. Ho dono tot. A mig gas, les coses no funcionen.
