Quina diferència hi ha entre el Campdevànol de fa una dècada i l’actual?
Fa deu anys no era el que és ara. En els dos darrers mandats, s’han fet moltes accions que l’han canviat com un mitjó. Es va executar la llei de barris que ens van concedir encara amb Núria López d’alcaldessa, i tot el centre del poble ha patit una gran mutació. Tenim una escola nova que va ser una obra molt costosa pels problemes de contaminació que vam haver de resoldre, i un pavelló que es troba ja en la darrera fase i a punt per fer-ne la recepció definitiva.
Els campdevanolencs estaven farts de polèmiques polítiques estèrils i sovint absurdes?
Evidentment. Un dels objectius que vam tenir fa vuit anys quan vam entrar a governar va ser pacificar el consistori. Conversar, dialogar i consensuar amb l’oposició. I crec que s’ha aconseguit. Estàvem acostumats a sortir setmana sí setmana també als diaris per notícies no gaire edificants. Govern i oposició hem fet un esforç per canviar i penso que ha donat resultat.
Durant els anys d’oposició de Joan Manso a Núria López semblava que ell seria una baula més en aquesta cadena d’enfrontaments infinits, però finalment es va consolidar com un alcalde estable.
Tant en Joan com la Núria eren dos personatges singulars i amb caràcters molt forts. I és cert que hi va haver moments molt desagradables tant per part de govern com d’oposició. Per això crec que una de les funcions d’un govern és buscar la pau política.
Quan algú que es dedica a la política i aspira a succeir el seu predecessor dient que té un “estil diferent” vol dir que alguna cosa no li acabava d’agradar?
Sempre hi ha coses per millorar i també cal aprendre dels errors. Ara mateix podem fer coses per millorar. Per exemple, aquesta festa major que acabem de finalitzar ha estat genial i tothom ens ha felicitat, però també ens han arribat tres o quatre queixes de les quals prendrem nota per millorar-les de cara a la pròxima edició.
La presència de Manso a l’equip de govern pot interpretar-se com un condicionant a l’alcaldia de Dolors Costa?
Segurament que sí. Però no em preocupa en absolut. Ell és ell i jo soc jo. Ara soc l’alcaldessa i ell és el regidor de Festes. Hi haurà qui digui que darrere meu hi ha en Joan, però em preocupa molt poc. D’aquí a poc es veurà la dinàmica que prenem com a equip de govern.
La proximitat de Comforsa 7 a la nova escola suposarà cap perill per als seus usuaris?
No. Al principi no es complia al 100% la normativa de les vibracions. Però es van fer estudis, i això va permetre que l’empresa realitzés obres per adaptar-se a la llei. I ara hem acabat amb aquell problema.
I per la presència de camions?
Això no ha portat massa dificultats perquè ja es va tenir en compte quan es construïa, per evitar que es convertissin en una molèstia per als nens. Els camions de gran tonatge passen pel pont de dalt per evitar molèsties i perills.
La injecció de 4,5 milions d’euros a Comforsa per una ampliació de capital és una bona notícia, però seria molt millor que deixés de ser necessari.
Per Campdevànol és molt bo que una indústria que dona feina a 350 persones tiri endavant. Però avançar no és incompatible amb complir la legalitat i la normativa vigent. Alguns dels responsables que en el passat ha tingut l’empresa haurien de donar explicacions de la seva actuació.
Parla d’Eduard Jacklich?
Ho faig d’ell i del seu consell directiu i també del comitè d’empresa. Afortunadament sembla que ara el tarannà és diferent.
S’entén que per la gent de Ripoll suposi un inconvenient haver-se de traslladar a Campdevànol per ser atesos en especialitats que s’han anat aprimant del CAP?
Crec que no. Només cal mirar Catalunya i els hospitals que té i on estan ubicats. Campdevànol i Ripoll estan junts, són pràcticament tres quilòmetres. Per tant, penso que no tenen per què sentir-se molestos. Al revés. És un servei necessari del qual hem d’estar contents, no només a Ripoll sinó també a la resta de la comarca. El poble que ho té més lluny està a vint minuts. Això no passa a tot arreu.
Per què ha de servir en un futur la Biennal del Metall?
Tenim molts projectes al cap. La Biennal del Metall va iniciar-se el 2012 quan Campdevànol va entrar al Cercle Europeu de Ciutats del Metall. A partir d’aquí van sorgir diferents projectes, entre els quals la fira on es troben tota mena de forjadors. Aquesta és una professió que està en decadència, però Campdevànol ha estat en els darrers segles un poble de tradició metal·lúrgica i ho hem de remarcar. Darrerament s’ha creat el consell juvenil, amb intercanvis de convivència amb joves de Noruega o Ucraïna. El nexe de tot això és el ferro. A la llarga hi haurà projectes molt interessants.
Com ara?
Com ara el projecte Pyrfer, Pirineus de Ferro, que estem desenvolupant i que s’acabarà en tres anys. L’estem capitanejant, amb subvenció directa d’Europa, de caràcter transfronterer, i amb cinc pobles de França i cinc més de Catalunya, per reivindicar l’acer. Això ha de servir, entre altres coses, per fer venir gent al municipi.
L’ocupació de Niubó és òptima actualment?
Tenint en compte que va estar catorze anys inactiu, crec que hem sigut capaços de posar-lo en marxa. Va ser molt difícil aconseguir el certificat de final d’obra, perquè hi havia moltes passes encara per donar, però ho vam aconseguir. Ara mateix hi ha diverses indústries que s’hi han instal·lat, i d’altres d’interessades a poder-hi venir. Aviat en farem la segona fase, i esperem que en pocs anys suposi una promoció econòmica pel poble de Campdevànol.
Un espai idíl·lic com el Torrent de la Cabana ha passat de ser una sort tenir-lo a convertir-se en una penitència?
Va passar de sort a penitència i ara estem en un entremig, que no sabria com definir. És un tema que ha costat molt, perquè hi havia molts interessos contraposats. A banda de ser un patrimoni natural que cal preservar, també hi havia una dificultat que calia salvar. Hi ha cinc propietaris diferents i dues administracions, l’Ajuntament de Campdevànol i el de les Llosses. Consensuar un acord va resultar molt difícil. Fa tres anys vam prendre la decisió de gestionar-ho nosaltres mateixos amb l’ecotaxa, que és un preu a pagar per poder veure els gorgs, i un aforament limitat a cinc-centes persones. Abans havíem anat a Adeje, a les Canàries, per constatar com van resoldre un problema força similar. Aquí vam aplicar la mateixa solució, després d’adoptar els guardes rurals, una figura que a Catalunya es desconeix força. És més habitual als vedats espanyols, però vam arriscar-nos a veure què passava amb la contractació de diversos agents. Ho vam tirar endavant i ens va sortir bé, no tant pels beneficis com per la reducció del que es feia malbé. A partir d’aquí vam treure a concurs la gestió de l’espai natural, perquè un ajuntament com el nostre no se’n podia fer càrrec.
Els resultats són òptims?
Molt. S’han acabat problemes com els autocars que venien de Barcelona, un turisme de qualitat baixa i incívic. Venien amb neveres, para-sols, taules, música a tot volum, amb empreses d’esports de risc que envaïen les basses. Un descontrol fins al punt de posar en perill la integritat de les persones, perquè s’aparcava on es volia impedint el pas fins i tot als vehicles d’emergència. Les decisions que es van prendre no van agradar a tothom, perquè el Torrent de la Cabana és un espai que els campdevanolencs ens estimàvem molt. Era idíl·lic, però es va desbordar pel boca-orella que va provocar que en determinades èpoques hi hagués dues mil persones diàries. Pitjor que a la Rambla de Barcelona. La gent de Campdevànol va deixar d’anar-hi, però estem contents perquè hem reduït molt les queixes.
Es pot considerar ja Campdevànol com el segon poble en importància de la comarca?
Si dic que sí, l’alcalde de Sant Joan s’enfadarà una miqueta però així ho penso. Després de Ripoll, tant Campdevànol com Sant Joan estem molt ben situats. De fet en demografia al gener s’actualitzaran les dades, però crec que hi ha molt poca diferència entre tots dos pobles.
El teixit comercial no està massa consolidat a Campdevànol.
Aquest no és un problema de Campdevànol, sinó que afecta tots els pobles i ciutats. Tot just estem a l’inici d’una decadència que acabarà amb el comerç local. La globalització ha perjudicat i imposat uns costums que són nefastos pel comerç dels pobles. Molta gent compra per internet i les botigues de poble de tota la vida, com ara peixateries on podies tenir peix fresc cada dia, s’han acabat. Hem d’anar a grans superfícies, que en un futur crec que també desapareixeran.
La UE Campdevànol ha complert cent anys aquest any, i el vinent ho farà l’Hospital. El teixit social de Campdevànol és suficientment actiu?
Sempre hem sigut un poble amb moltes entitats i associacions. Però personalment estic notant que tal com passa en el cas del comerç local cada vegada va a menys. Hi ha entitats que fa molts anys que tenen la mateixa gent a la junta i no troben recanvi ni gent jove que estigui disposada a esmerçar-hi unes hores i un esforç. I fa por que es vagin perdent, malgrat que l’Ajuntament està donant subvencions a totes les associacions perquè tinguin continuïtat. Ara mateix s’ha aconseguit que el barri del Roser tingui una nova junta, amb l’ajuda municipal. Aquests centenaris són molt importants, perquè demostren que fa cent anys ja érem un poble actiu i ho seguim sent, gràcies a la iniciativa dels nostres avantpassats.
Diu que Campdevànol ha canviat molt de deu anys cap aquí. Quan acabi la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament, en què espera que s’hagi convertit?
Per ara només em plantejo com serà d’aquí a quatre anys. I crec que hem de millorar, i fer-ho complint el programa electoral que vam presentar. Per tant, ens agradaria que el poble canviés positivament.
