Jordi Pérez
A l’escola actualment s’instrueix o s’educa?
A l’escola que coneixo, que és la de Noruega, els mestres estan molt orientats a la seva assignatura. Les assignatures haurien d’orientar-se a partir d’un centre d’interès. Per exemple, a partir d’una poma: com es la pela, quin menjar se’n pot fer, com es diu en un altre idioma, contes que hi estiguin relacionats, història… Quan un alumne no entén alguna cosa i se li dona un suspens, és al mestre a qui s’hauria de suspendre. Quina disposició i actitud té el mestre o fins i tot tenen els pares envers els nens? Que aprèn el nen quan el mestre li diu que això que fa no es fa així ? El nen queda cohibit. Com s’orienta a partir d’això? Que aprèn d’ell mateix, del món exterior, dels adults? Aprèn a estar en guàrdia, a defensar-se, en comptes d’estar content i tenir autoestim i es tanca en si mateix o reacciona amb violència.
Què és per a vostè l’assetjament escolar?
És molt complex, és un fet d’accions despectives, fets negatius que duren un
temps. Amb la mímica i el to de veu (60% del que es diu) i la finalitat amb què es diu, la relació no està mai equilibrada, sempre un té una posició més elevada que un altre. En un grup sempre hi haurà algú que veu el feble. La relació d’uns pares o mestres mai està en equilibri respecte d’un nen, ja que ells són adults.
Per què es produeix l’assetjament?
No crec que sigui pel fet que l’alumne vulgui fer mal per fer mal. Necessita fer-ho per ser algú i és a conseqüència que no té autoestima i a més normalment sol tenir una quadrilla de seguidors. S’ha de mirar com s’agrupen els nens, com juguen al pati, si estan sols… Un es fa important en funció dels altres i els altres el segueixen per por al líder.
Quines solucions hi podem donar?
L’autoestima és el coneixement que té la persona de si mateixa, somnis, desitjos, il·lusions… La seva manera de veure’s i estar content de tenir-los.
Als infants se’ls ha de donar autoestima.
Com pot un mestre detectar aquests intimidaments?
Una cosa és veure i l’altra, observar. Per posar un exemple, un dia un pare em va dir que li semblava que la seva filla no tenia una bona relació amb els seus companys d’escola i que la veia trista. “Si sempre està corrent pel pati amb els altres”, li vaig dir al pare, “però de totes maneres miraré que passa”. L’endemà al pati vaig estar observant la nena i sí, efectivament corria al darrera dels altres, però era perquè els altre fugien d’ella, no volien jugar amb ella. En aquests casos s’ha de reaccionar al moment. El mestre ha de saber els Drets dels Infants, que són vigents des de fa 20 anys, lligats a la Unesco. Com ens comportem amb un infant? És un infant com tu i jo. Si un mestre no ha après quan va estudiar fa 20 o 40 anys com tractar els nens, s’ha de reciclar en l’actualitat. Si per exemple un nen ha fet un dibuix, li puc dir: “Va, molt bé: ves a rentar-te les mans”. O puc enfocar-ho d’una altra manera: “Explica’m què has dibuixat, com ho has pensat això?”. I el nen et diu: “Això són llums grocs”. I li dius: “Em sembla que t’agraden els llums”. Al cap d’una mica et diu: “Senyoreta podem tenir un dia amb llums?”. I aquí ve la seva aportació perquè sap que jo l’accepto, li dono autoestima i sap que no només hem d’escoltar la mestra, sinó que ens hem d’escoltar a cada un de nosaltres. Fes reaccionar els nens i així el nen pensa que no ha de tenir por del que digui perquè se l’escolta. Té dret a aportar a tots els altres alumnes i el mestre li ha de donar suport.
L’Organització Mundial de la Salut diu que la salut és un estat de benestar físic, emocional i social.
El nen és acceptat pel que és, no pel que faci. Deixar parlar els nens augmenta la vivència del seu ser, o d’ells mateixos.
Pensa que a l’escola s’hauria d’ensenyar com funciona el cervell?
No t’has de cansar mai de demanar: “Explica’m”. I fer-ho amb alegria. Un enemic del ser són els mòbils, tauletes… en parla Catherine L’Ecuyer, ja que no hi ha contacte amb l’altre. Als nens els hem d’aportar el mateix estat d’ànim estable i interès. Tenim prou curiositat per saber com són i què pensen els nens?
Pensa que podem reflexionar objectivament si no sabem com funciona la nostra ment?
Nome´s és el camí de la reflexió que porta a canviar els nostres actes. S’ha donat a tothom la possibilitat de reflexionar. Què fan els nens? Ens interessa de veure si realment posem a la pràctica el dret dels infants? Hem de fomentar un estat psíquic d’alegria. Fem el que ens pensem que fem? Fem sevir la lupa? Som suficientment curiosos? La sanitat s’estalviaria molts diners en psicòlegs i metges. És en el diàleg amb els altres que aprenem altres perspectives.
{{ comment.text }}