El Mercat del Ram de Vic va arrencar aquest dijous amb el pregó d’Anna Erra i s’allargarà fins diumenge. Compta amb la Casa de Pagès, l’espai del recinte firal on s’explica l’origen dels aliments a partir d’espais de visita i tallers per als més petits, que estarà dedicada a la gestió de l’aigua. Hi haurà videojocs de gestió de recursos d’una casa. Qui també farà divul-gació del sector és la Revolta Pagesa, amb un espai reivindicatiu propi.
Al Mercat del Ram, aquest any, no hi haurà tractors i no serà perquè l’organització no ho hagi intentat, almenys per dues vies. L’OFIM (Organisme Autònom de Fires i Mercats) en conèixer la intenció dels concessionaris de maquinària agrícola de no portar tractors a la mostra va entrar a negociar i, en última instància, fins i tot, els va oferir l’espai d’exposició de forma gratuïta.
Però ni així. La pagesia està revoltada, no passa per un bon moment, i tampoc invertirà en maquinària. Anar a una fira, a més, té uns costos de transport elevats per als concessionaris i el retorn econòmic és baix. Veient això i que els hàbits de consum canvien (la informació de cada nou model de tractor, com tot, és a internet) ha portat les grans marques a no anar a fires.
No van ser a FIMA de Saragossa i aquest cap de setmana tampoc seran a Vic. El tractor és un al·licient per a la quitxalla i l’OFIM no hi volia renunciar. Va provar un pla b que tampoc ha funcionat.
Els tractors aquest any han pres els carrers en les mobilitzacions de la pagesia i el Mercat del Ram ha volgut donat explícitament un espai a la Revolta Pagesa, que va canviar el plantejament inicial del boicot per entomar-ho en positiu i fer divulgació de la seva causa.
Va ser aquí on l’OFIM els va demanar que simulessin un tall de carretera amb la presència de tractors al costat del recinte firal. “Se’ns ha insistit molt, però de vegades tenim la sensació que el que es vol és folkloritzar la pagesia”, explica Guillem Solà Boeck, que forma part de l’assemblea territorial de la Revolta i del grup que prepara les activitats que han programat per aquest Mercat del Ram. L’assemblea de la Revolta va posar la petició de l’Ajuntament a consulta i “més del 80% dels pagesos del grup van dir que no. El tractor és una eina de treball i ha d’estar treballant”, justifica Solà.
Sense tractors, la Revolta disposarà d’un espai entre la passera del Sucre i el recinte firal amb plafons informatius sobre la tramitació que cal fer per obrir una explotació, el destí del gran muntant econòmic de les ajudes de la PAC o la reducció del nombre d’explotacions agrícoles i ramaderes al principat. En la mateixa línia, també han preparat una gimcana amb set proves que simulen els entrebancs que es troba la pagesia en el seu dia a dia i la relació amb l’administració.
“Entenem que al Quadern Digital d’Explotació o al Sistema de Gestió Integral s’hi hagi de declarar quan es fa un abocament per adobar un camp, però cal especificar el dia que se sembra o el dia que es cull qualsevol planta? Potser si el cereal no puja bé et convé dallar-ho abans i tot s’ha de justificar. No hi veiem el rerefons d’haver-ho de detallar tot”, expressa Solà Boeck.
La burocratització és un dels elements que ha fet dir prou al sector davant una administració que tenen la sensació que en les dues darreres dècades ha enfocat les polítiques del sector erràticament. Guillem Solà i la seva germana Marina formen part del grup motor de la Revolta a Osona. Provenen de pagès, de l’Era d’en Solà, de Malla. Ell és informàtic i ella, comunicadora audiovisual. Per ara no es dediquen al sector primari, però tenen clar que s’han d’arremangar en aquesta lluita perquè “sense pagesia no hi ha alimentació”.
Quan el seu pare ho deixi no tenen clar si ho continuaran o com ho faran. “A Malla, fa 30 anys podia haver-hi 30 granges de vaques i actualment en queden quatre. Fins ara es tancaven granges però es mantenia la producció. En l’últim any, però, s’ha notat ja una reducció de llet”, reflexionen.
L’espai divulgatiu de la Revolta al Mercat del Ram comptarà també amb una barra de degustació de productes de proximitat: entrepans de llom, botifarra, cansalada, formatge o hamburgueses de pagesos de l’entorn. Fins i tot, escudella de Castellterçol.
{{ comment.text }}