Fervor barroc des de 1750

Enguany es commemoren els 275 anys de la Processó dels Armats, una manifestació de pietat popular que ha sabut preservar tota l’essència barroca. Diumenge al vespre es tornarà a fer el silenci al nucli antic de Vic per veure passar els 500 congregants que aplega. Després de la sotragada que va suposar, per al conjunt del país, la Guerra de Successió i les seves seqüeles, a partir del segon terç del segle XVIII Vic experimentarà una notable embranzida. Creix en població i la ciutat s’expandeix. Ho fa teixint un nucli urbà d’aires barrocs. A Vic, però, el caràcter grandiloqüent i la gestualitat d’aquest estil quedarà tamisat pel to mesurat que hi impregnarà la nissaga dels Morató. Aquest repunt urbanístic coincidirà amb la implantació a Vic de tot un seguit d’ordes religiosos que aniran cenyint la ciutat amb els seus convents i esglésies. És en aquest embrió de la ciutat dels sants que hi naixerà la Processó de Penitència, l’única d’aquestes manifestacions de fervor religiós popular que ha perdurat. La va impulsar la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, una entitat fundada l’any 1689 i que, en plena consolidació, construirà, entre 1724 i 1728, l’actual església dels Dolors. Va ser el Diumenge de Rams de 1750, ara fa 275 anys, quan per primera vegada començava a caminar aquesta processó encapçalada per la figura dels armats, aleshores anomenats manaies, que acabaran donant nom al seguici. Durant aquests 275 anys, la Processó dels Armats ha viscut múltiples vicissituds històriques, sovint marcades per conflictes bèl·lics, tempestes o epidèmies –com la mateixa covid, que la va aturar dos anys–. Quan més a prop va estar de desaparèixer definitivament, però, va ser l’any 1971, a proposta dels mateixos congregants, conscients dels nous aires que imposava el Concili Vaticà II. L’any 1972 encara havia de sortir, però la pluja, premonitòria, va obligar a suspendre-la i l’any següent ja no es va convocar. No serà fins al 1980 que un grup de joves, encapçalats per l’actual prior de la congregació, Xavier Cervera, es mobilitzaran per recuperar-la. La crida va ser un èxit i el 21 d’abril de 1981 la processó tornava a caminar. Ho va fer amb un total de 287 congregants. Amb un canvi significatiu. El pas de la Mare de Déu ja no l’acompanyaven efectius de la Guàrdia Civil –uns mesos abans hi havia hagut l’intent de cop d’estat del 23-F i el context social amb què es van trobar era prou enrarit– sinó per quatre guàrdies municipals vestits de gala. Al cap de tres o quatre anys es va decidir crear un cos específic de soldats vestits per substituir els guàrdies municipals. Això explica per què dels 50 soldats que avui acompanyen el seguici, 36 vagin vestits de vermell i els altres 14, de color lila o morat. A diferència de les vestes i cucurulles, que la majoria conserva cadascú a casa seva –tot i que la congregació n’ofereix algunes de lloguer, i aquesta setmana hi ha hagut algunes cues per aconseguir-ne una–, els vestits dels soldats es guarden curosament a la Sala dels Armats, dins la casa de la congregació. Aquesta vestimenta data de 1951 i va ser confeccionada per la Sastreria Vinyals, de Barcelona. L’original –que no era pròpiament de soldat romà– va ser destruïda per la Guerra Civil –als anys 40 van haver de recórrer als vestits de la desapareguda processó de Torelló. Els detalls de l’organització interna del seguici estan descrits per un reglament o consueta. El document, en català antic, data de 1883, tot i que recentment s’ha localitzat una versió escrita a mà de 1832 que es conserva a l’Arxiu Episcopal. Haver preservat l’essència del seu caràcter barroc és, avui, un dels seus tresors. “Ens n’hem de sentir orgullosos i al mateix temps tenim la responsabilitat de ser molt curosos en la seva adequada conservació per llegar-la a les futures generacions”, recordava l’actual prior de la congregació, Xavier Cervera, durant el pregó del Mercat del Ram d’aquest dijous. Aquesta excepcionalitat, precisament, els ha animat a iniciar el procés perquè la Processó sigui reconeguda amb la Creu de Sant Jordi – proposta que ja compta amb prop de 700 avals. Aquest diumenge, a partir de les 9 del vespre, el nucli antic de la ciutat tornarà a emmudir per veure passar el solemne seguici, que cada any veu desfilar uns 500 penitents. Per tercer any, EL 9 TV retransmetrà el recorregut, enguany íntegrament. I un record per a Sant Miquel dels Sants L’acte de celebració dels 275 anys de la Processó dels Armats va voler incorporar també un record pel 400è aniversari de la mort de sant Miquel dels Sants. Per això, just després del pregó del Mercat del Ram que va protagonitzar el prior dels Dolors, Xavier Cervera, es va convidar la ciutadania a participar d’un petit seguici “de glòria” que va estar presidit per la imatge de sant Miquel i pels Gegants de la Ciutat, amb el repic de campanes de la Catedral de fons, a càrrec dels Campaners de la Ciutat de Vic. Després de la ballada de la sardana, es van entornar els goigs de Sant Miquel i els Sagals d’Osona van aixecar un pilar dedicat al patró de la ciutat. 831 persones han visitat “Improperium” Per commemorar els 275 anys de la Processó, l’església dels Dolors va muntar una singular exposició a l’entorn dels improperis i amb il·lustracions de Pilarin Bayés. L’espai va rebre, entre el 14 i el 30 de març, 831 visitants. A la foto, una vesta del segle XIX, de l’antic prior Miquel de Planell.

Fervor barroc des de 1750

Unió de Pagesos recull els seus 50 anys en una “exposició interactiva”

Vic es reivindica com “la capital agroalimentària”

Deu veus, un sol clam

El millor lot d’ovelles, de Niubó de Manlleu

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Mor atropellat per un camió a la C-25 a Gurb

Entren a robar a una casa de Sant Julià mentre dormien i arriben fins a la tauleta de nit

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit

Un detingut pels incidents entre els ocupes i el propietari d'un habitatge a Vic

L'Estanc Crivillés de Vic reparteix un premi d'un milió d'euros de l'Euromillones

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Un motorista resulta ferit lleu en un accident a la zona dels Terrers del Puig de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Investiguen una disputa entre famílies a Sant Quirze de Besora que va acabar amb un tret a l'aire

El canvi radical de Sau: de l’embarcador sec al campanar gairebé amagat sota l’aigua