Voluntariosos, atents, incombustibles… Els adjectius per descriure els sanitaris es van esgotar ja durant la primera onada de la pandèmia, però és inevitable no continuar dedicant-los paraules d’agraïment i quedar impactat cada vegada que expliquen com ha canviat el dia a dia portes endins dels centres d’atenció primària o els hospitals. Marta Juanola treballa al de Vic des de fa 29 anys, a la unitat de cures intensives. Va viure en primera persona com els llits d’UCI es multiplicaven de 10 a 33 al mes de març i és una entre desenes de professionals que, a banda de curar i cuidar, van fer tot el possible perquè els malalts mantinguessin el contacte amb les seves famílies.
Aquesta tardor ha tornat a les jornades laborals de 12 hores, però tot i això va acceptar la invitació de ser la pregonera de la festa major de Gurb i des de dilluns es pot recuperar el seu discurs a través del canal de YouTube de l’Ajuntament, un vídeo de poc més de trenta minuts on Juanola també descriu el trasbals emocional que deriva de la cara més amarga de la pandèmia: “Vam viure emocions molt fortes. Persones que morien, altres que se’n sortien, patir per les nostres famílies, sentir-nos empestats pel fet de ser sanitaris… Jo vaig tocar fons. Em considero forta i amb empenta, però he plorat molt, he patit ansietat… I ara ja hi tornem a ser, a tot gas de nou, segona onada”. És en aquest punt del pregó quan Juanola detalla que, aquesta tardor, a l’UCI i la unitat de semicrítics habilitada d’urgència a la tercera planta de l’hospital han recuperat els torns de 12 hores, igual que a les plantes convencionals on també s’atenen pacients amb Covid-19. Infermeres, auxiliars, metges, personal de neteja… Que continuen al peu del canó, però això no treu que alhora “estem molt cansats per un treballar estrany, plastificat, estressant, trist… Quan s’acabarà? Quan podrem atendre les persones i les altres patologies com cal?”.
Llicenciada en Infermeria a la Universitat de Vic i veïna de Gurb des del 2003, després de créixer a Pruit, al pregó Juanola també subratlla el paper de persones, entitats, empreses i ajuntaments que s’han abocat a plantar cara a la pandèmia, i posa d’exemple la reconversió del pavelló de Gurb en un taller on es van fabricar bates i proteccions per als sanitaris, uns sanitaris que ella mateixa lloa malgrat insistir que cal deixar de banda la comparació amb herois i heroïnes: “No me’n sento gens, i parlo també per la majoria de companys i companyes. La població en general ens esteu molt agraïts per la feina que fem, però jo entenc la paraula heroi com algú que ratlla la perfecció, que fins i tot té poders especials, i els sanitaris el que hem fet és intentar treballar sempre el màxim de bé en unes circumstàncies molt complicades, espantats, davant d’un col·lapse exagerat del sistema sanitari”.
Altres vessants que es van subratllar des de l’ajuntament per glossar la figura de Juanola són les de dona, mare i cooperant, ja que és voluntària d’Agermanament Sense Fronteres, entitat que l’ha portat al Camerun i que fa possible que 220 infants d’aquest país rebin formació i assistència sanitària i tinguin cada dia un plat a taula.
