Fer visites a domicili era la base de la feina de la taradellenca Alícia Osorio com a treballadora familiar de Serveis Socials Bàsics de la Mancomunitat La Plana. L’estat d’alarma per la pandèmia de coronavirus ha fet que les seves rutines, com les de molts dels treballadors dels serveis socials, hagin hagut de variar i com a conseqüència la forma en què s’atenen les persones usuàries dels serveis. Osorio fa tres anys que va amb una regularitat setmanal o més intensiva, “segons la necessitat”, a casa de diverses persones dels municipis que conformen la Mancomunitat. Atén persones amb qui treballen diferents dificultats socials, ja siguin vinculades a la salut, a qüestions socioeconòmiques, de solitud, de discapacitat, d’infància i organització personal o familiar. L’objectiu final, comenta, és “promoure l’autonomia de la persona o família, prevenir situacions de risc social i afavorir la inserció de la persona amb l’entorn”. Ara, amb la nova situació, “l’urgent ha passat per davant del preventiu”, assegura.
Osorio explica que les visites presencials s’han reduït per preservar la seguretat tant de les treballadores com de les persones a qui atenen i, per tant, “el que es pot es fa telefònicament: fem molt acompanyament telemàtic per WhatsApp, videotrucades…”. Osorio assegura que “ara més aviat fem un acompanyament emocional, contenció emocional i orientació” i també moltes tasques vinculades a “l’accés a la cobertura de necessitats bàsiques, com alimentació i medicaments, i seguiment de gent afectada per Covid-19”.
Les visites que fa presencialment, algunes que per determinades qüestions tenen dificultat de fer-ho per via telemàtica, les fa amb mascareta, guants, mantenint les distàncies de seguretat i seguint totes les recomanacions sanitàries, explica. Unes recomanacions que també segueixen els voluntaris de cada municipi que ajuden en les tasques de repartiment de menjar, de fer compres o de portar medicaments, diu.
“Aquests dies tothom també et demana ‘i tu com estàs?”
Osorio explica que ella, i també parla per companys i companyes de feina, com treballadors i educadors socials, té “molt present el sentiment d’impotència; estem acostumats al tracte molt directe i el telèfon hi posa distància”, aquesta sensació “no la tens tant en el dia a dia habitual si et pots veure i moure”. En aquest sentit troben a faltar aspectes com el llenguatge no verbal a l’hora de comunicar-se amb les persones que acompanyen.
Per altra banda, “tot i que sembla contradictori”, diu la treballadora de la Mancomunitat, la feina telemàtica ha fet que augmentés el contacte amb algunes famílies i “també tens la sensació d’estar més a prop en alguns casos” i fins i tot “hi ha qui espera la trucada”, comenta que “aquests dies tothom et demana: ‘i tu com estàs?” i que es donen situacions que emocionen. Osorio explica que “en una altra situació les persones ateses potser tenen la sensació que tu sempre estàs bé, i tots i totes som conscients que tothom té dificultats i notem la comprensió per part de qui atenem”.
La treballadora familiar comenta que s’han generat situacions noves que sobretot atenen els educadors i treballadores socials de gent que no era usuària, com autònoms o persones a qui han fet ERTO a causa de l’estat d’alarma. En aquest moment “tots passem a ser més vulnerables i per a alguns la situació ja era de fragilitat”. Osorio apunta que hi ha aspectes que “s’estaven treballant amb èxit, com per exemple en casos d’infants per aconseguir hàbits que amb el confinament hi ha hagut un retrocés”.
Davant de tot plegat, però, remarca que “les persones ens sorprenen” i llegint en positiu constata que “la gent tenim molta capacitat d’adaptar-nos a les noves situacions”.
