Text: Carles Fiter
El vigatà Alfons Màrquez és cap de la unitat de negoci a EPAM, una empresa especialitzada en el desenvolupament de productes, enginyeria de plataformes digitals i disseny de productes digitals. Aquest professional dels sistemes d’informació, que treballa entre París i Amsterdam, ajuda altres empreses a transformar-se digitalment. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del programa Talent Convidat, una iniciativa promoguda per Creacció que vol donar a conèixer el talent osonenc al món.
Què va estudiar per arribar on està avui?
Vaig néixer a Vic, un entorn civilitzat i amb moltes possibilitats, que em van permetre estudiar i fer Enginyeria Informàtica a Barcelona. Les primeres feines em van portar a treballar a Espanya, Portugal, Mèxic, França… i d’allà vaig començar a viatjar a tots els continents fins acabar a Boston, als Estats Units d’Amèrica. Després d’uns anys vaig tornar a Europa, on treballo actualment entre Amsterdam i París.
Per fer aquest trajecte, com es va formar?
Soc enginyer en informàtica de formació per la Universitat Politècnica de Catalunya, però l’evolució m’ha portat més cap a una part de gestió d’equips i empreses, fent un màster a Harvard Business School. De totes maneres, l’important no són els títols, sinó tenir certa curiositat i aprendre contínuament al llarg dels anys.
En aquesta trajectòria en quins camps empresarials ha estat o treballat?
Vaig començar en empreses de serveis de tecnologia digital i consultoria, en una de les grans empreses de la comarca com és Seidor. D’aquí vaig passar a consultories d’àmbit global, com CSC i Capgemini, per acabar creant una empresa de serveis, que vaig vendre als voltants del 2004. Després de passar pels sectors de l’automòbil i l’energia, he tornat a una empresa de serveis digitals, EPAM, on ajudem altres empreses a transformar-se digitalment.
Com es pot assessorar una empresa tecnològicament quan l’evolució és tan ràpida?
Efectivament, el canvi és constant. Cal adaptar-se i millorar contínuament. La velocitat d’aquestes transformacions canvien molt d’una indústria a una altra. Per exemple la premsa, en pocs anys ha passat d’un model físic a un model completament digital, en què la informació es consumeix en multitud de canals i de forma constant afectant completament la producció, els canals de distribució i el consum de la informació. Aquests canvis radicals també s’han donat al món financer, on avui la inversió no passa només per la banca i altres canals clàssics sinó per plataformes digitals que utilitzen moltes tècniques de gamificació i en productes especulatius i volàtils, com criptomonedes, o poc consolidats com els NFT’s. Estem treballant en aquests i altres sectors, ajudant les empreses a evolucionar els seus productes, crear nous canals de distribució o nous models de venda com, per exemple, les subscripcions.
Tenen algunes similituds els diferents sectors on ha treballat o són totalment diferents?
Malgrat totes les diferències, hi ha molts punts comuns. Per exemple, la focalització en l’anàlisi de dades. Qualsevol empresa gestiona una quantitat de dades importantíssima i la majoria no s’utilitzen a l’hora de prendre decisions. Avui en dia una de les grans tendències és analitzar i transformar aquestes dades en informació pertinent. Els grans líders digitals decideixen quins productes i serveis ens presentaran utilitzant dades sobre els nostres tipus de consum, creuant dades que els permeten comprendre quins productes ens agradaran i quins no. Tot el que fem (i no fem) a les xarxes socials, a plataformes com Netflix, Spotify, i fins i tot tots els correus que rebem per Gmail, Outlook, són llegits per sistemes d’intel·ligència artificial que els analitzen i utilitzen per objectius purament comercials.
Pel que fa als consumidors, han canviat els seus hàbits amb la irrupció de la Covid?
La pandèmia ha estat un element pertorbador enorme. La Covid ha canviat completament el tipus de consum. Hi ha grans guanyadors com Amazon, Netflix, Google, Zoom… i grans perdedors, com empreses del món del turisme, la cultura, la mobilitat… Aquests grans canvis han portat a un estrès molt gran a escala mundial tant a la producció com a la distribució. Caldran encara molts mesos per estabilitzar aquestes tensions que la Covid ha generat i continua generant.
Quins reptes de transformació digital tenen?
Variarà molt en funció del sector. Estem veient que tota la part de comerç digital ha fet un boom important. Avui en dia, no crec que hi hagi cap empresa que no posi una certa atenció en com incrementar la seva part de vendes des d’un punt de vista digital. També cal assenyalar la manca de talent necessari en el mercat laboral per poder afrontar tota la demanda que reben les empreses de serveis digitals. Actualment, estem reclutant més de 1.500 persones cada mes i encara creixeríem més ràpidament si poguéssim.
La seva feina implica una formació constant…
Aprenentatge i adaptació constant. És extremadament important voler aprendre, compartir i intercanviar experiències en comunitats. Cal també escoltar les tendències del mercat i anticipar els serveis que seran necessaris en 12 o 24 mesos. L’aprenentatge no és solament important a la feina, sinó en tots els àmbits de la nostra vida.
Aquesta adaptació podria ser una recomanació a algú que volgués dedicar-se a aquesta professió?
Actualment, qualsevol tipus d’activitat requereix adaptar-se ràpidament a l’entorn. Aconsellaria també començar amb certa especialització en alguna tecnologia o domini funcional que permeti tenir un valor al mercat. Una vegada dins del sector cal moure’s ràpidament i tenir un esperit curiós, prendre riscos, fer coses noves i aprendre dels errors. Com a últim consell, envoltar-se de persones amb més experiències i coneixement que puguin aportar altres maneres de veure les coses o pensar els problemes des d’altres angles.
En el seu perfil professional parla que ha treballat en “entorns complexos”. De quins estem parlant?
Els entorns són complexos perquè el mateix món és complex i ple de tensions geopolítiques, financeres, culturals… Avui més que mai és difícil saber si un negoci o una activitat podrà tenir viabilitat o no. És per això que els processos d’innovació han canviat molt i es basen a experimentar i ajustar contínuament. Si escoltem el que els nostres clients ens estan dient i som capaços d’aprendre amb ells, també serem capaços de fer sortir nous productes que a priori ningú no n’hauria imaginat la viabilitat. Per exemple, les plataformes on es venen objectes digitals estan funcionant molt avui en dia i la veritat que són un concepte extremadament sorprenent. Com algú pot pagar per un producte que qualsevol altra persona pot tenir gratuïtament simplement per dir que en té l’original?
Ha treballat tant a Europa com als EUA, quines diferències o especificats hi ha en funció del territori?
Hi ha una part cultural molt important. Als Estats Units hi ha una cultura d’emprenedoria que és molt rellevant i hi ha tot un ecosistema que hi ajudarà. Si vols crear la teva empresa, és molt més fàcil que fer-ho a Europa. Hi ha ciutats que són pols amb incubadors, com San Francisco o Boston. A Europa també existeixen aquests centres, com Berlín o Amsterdam, però la capacitat i les ganes són molt més petites i la gent pren menys riscos. A Àsia, en països com Singapur, Corea o la Xina, hi ha una velocitat de canvi impressionant i una capacitat que fa que guanyin terreny diàriament a nivell d’importància mundial.
En aquest context, quina posició ocupa Barcelona i Catalunya?
No sé si soc el més adient per respondre la pregunta, però he pogut veure que Barcelona té un caixet, una bona imatge. De vida agradable, de cultura mediterrània, un atractiu per venir… i ha fet molts esforços per posicionar-se com una ciutat clau des del punt de vista tecnològic. Si mirem les fires que hi ha, com el MWC, s’està convertint en una ciutat important d’Europa. Per exemple, quan estava a Boston, hi havia un ecosistema bastant actiu que aportava empreses catalanes a aquesta ciutat per fer intercanvis en el món de la recerca. Recordo la visita de Girbau al MIT de Boston.
Pel que fa al talent, es cuida de la mateixa manera Europa que als EUA? O a Catalunya que a Europa?
Crec que encara hi ha molta gent que ha de marxar a altres llocs del món per trobar les oportunitats que no troba a casa. Segurament és menys que abans, però estic convençut que les oportunitats es multipliquen lluny de casa. Si ens ho mirem des d’un punt de vista econòmic, ni Barcelona, ni Catalunya ni Espanya són grans potències, ni malauradament tampoc hi ha massa empreses pioneres mundials.
El millor lloc per desenvolupar la seva feina quin és?
Dependrà del sector d’activitat i del centre de gravetat que tingui. Per exemple, si parlem de biotecnologia, Boston serà un lloc important, o Boston per totes les start-ups digitals. Això afavorirà fer part d’un ecosistema. En el meu cas, l’important és tenir un bon equip distribuït pels principals països on es vol desenvolupar mercat més que estar en un país concret.
Podria treballar des de Barcelona?
Hi ha hagut un canvi entre l’abans i el després de la Covid. Abans el treball era molt més presencial amb una part virtual. Durant la Covid, s’ha invertit totalment. Avui en dia, s’estan començant a desenvolupar models híbrids, malgrat que aquesta coexistència no és fàcil. Veiem que hi ha molta gent que marxa de les grans ciutats, però continua sent extremadament important tenir una bona comunicació en transports. En un futur una mica més llunyà, potser fins i tot moltes interaccions es faran al metavers i ni tan sols la pregunta tindrà sentit!
ALTRES ENTREVISTES DEL PROJECTE TALENT CONVIDAT
{{ comment.text }}