El juny és sinònim de tancar temporada en l’àmbit esportiu. O finalitzar el curs, si parlem en terminologia escolar. Esport i educació, dos conceptes que han marcat la vida de la nova presidenta del Parlament de Catalunya, la vigatana Anna Erra.
Curiosament fa tot just un any, Erra anunciava des de la Sala de la Columna que el partit com a alcaldessa de Vic s’havia acabat. El final de la temporada, però, l’ha portat a un ascens inesperat, però d’aquells que queden per a la història: convertir-se en la segona autoritat política del país i l’onzena presidenta del Parlament des del restabliment de la democràcia.
Una tasca que de ben segur l’encara alcaldessa de la capital d’Osona tornarà a afrontar fent valer un dels valors més importants de l’esport: fer equip. Un equip com el que va marcar una època en el bàsquet vigatà dels vuitanta, assolint èxits nacionals mai vistos fins aleshores a Osona.
De fet, les seves companyes de vestidor, encapçalades per l’entrenadora Imma Magem, van ser precisament unes de les convidades en la presa de possessió de divendres a Barcelona. I tot just acabar la sessió d’investidura, hi va haver abraçada conjunta als passadissos. Com en els vells temps a sobre del parquet. Ara, en l’arena política.
No va ser l’única abraçada col·lectiva: uns metres més enllà l’escena es va repetir amb els companys de partit de la ciutat de Vic. Una mostra més de la importància que Erra dona a treballar en grup i fer pinya. I en recordar els orígens.
La jornada de divendres havia començat ben d’hora al matí al bell mig de la capital d’Osona. Un cotxe oficial la va recollir poc abans de 3/4 de 8 del matí a l’inici de la rambla del Carme. Hi va arribar sola, i també va viatjar fins a Barcelona tota sola.
Això sí, abans d’arrencar reconeixia “el respecte per assumir un gran honor”, i amb la ciutat encara fent mandres –un ruixat havia regat els carrers uns minuts abans–, posava en valor “marxar d’aquí”, de Vic: “M’emporto una mica de casa, i de ben segur que em donarà forces pel que vindrà”.
I és que l’alenada d’aire vigatà era l’únic que s’emportava una futura presidenta del Parlament en dejú i amb les emocions a flor de pell, per tot el que havia de passar, però també per la prèvia viscuda: una vetlla amb la família, “i amb la vinguda dels fills, també els que tinc vivint a fora”.
Sense saltar-se cap límit de velocitat, però conduint a bon ritme l’equip d’EL 9 NOU i EL 9 TV es va plantar a les portes del Parlament cap a 1/4 de 10 del matí. Erra, però, va anar a esmorzar en un altre punt de la ciutat – “us he fintat”, va reconèixer en to informal als periodistes osonencs al final de la jornada– i no va aparèixer fins les 11 tocades del matí. La guàrdia es va fer més amena amb el bocí de Vic que els redactors portaven a la motxilla: negritus, el conegut pastisset vigatà, va jugar un paper clau a les portes del Parlament per apaivagar l’ajornament de l’esmorzar.
Cap a 3/4 d’11 començaven a arribar els primers familiars. I és que els Erra costa que passin desapercebuts. Perquè són una família extensa: amb la mare, Maria Solà, i el marit de l’Anna, Josep Casellas, al capdavant, la comitiva la seguien les cinc germanes i el germà d’Erra, i els tres fills: l’Arnau, la Berta i l’Aina. Precisament l’Arnau va protagonitzar una de les imatges de la prèvia: acabat d’arribar de la Xina –on viu i hi treballa–, es va fondre en una abraçada sorpresa just quan la seva mare estava a punt de començar la reunió amb el seu grup parlamentari: “Li he dit que l’estimo, que tingui molta sort i que ho farà molt bé”, explicava instants després.
La monotonia de la sessió –com era d’esperar, Erra es va imposar per majoria simple gràcies als 64 vots a favor d’ERC i Junts i l’abstenció de la CUP– es va trencar amb el seu nomenament: aplaudiments a la sala, alguna llàgrima a la zona de públic, i un gest que feia evident la situació d’anormalitat en el càrrec de presidenta. Erra no va rebre la medalla que l’acredita com a màxima responsable de la sala de mans de la seva antecessora –a Laura Borràs se li va retirar l’escó després de la condemna per prevaricació i falsedat documental–, ni tampoc per part de cap membre d’una mesa ja constituïda. Se la va posar ella. Un gest que va deixar pas a un discurs institucional. Potser massa i tot.
Els experts en crònica parlamentària en van destacar les mencions a qui ha ocupat anteriorment el seu càrrec –a la sala hi havia Joan Rigol, Carme Forcadell i la mateixa Borràs–, i que al contrari de la seva antecessora, Erra aplicarà allò tan osonenc de fer més endreça que fressa. Amb sentit institucional –va expressar la voluntat de recórrer el país– i recordant que el seu mandat parteix d’una “anomalia democràtica”, per la situació viscuda amb Borràs, Erra va marcar com a pilars de la seva manera de fer el respecte i la defensa dels drets dels parlamentaris, la llengua i l’educació.
Com a bona historiadora, va recordar les paraules del president Macià en la inauguració del Parlament l’any 1932 per sintetitzar la voluntat del seu mandat: “Un edifici per celebrar de nou corts nostres, que dictaran lleis nostres en llengua nostra”. Va citar Vic una vegada, per remarcar la voluntat d’exercir una presidència plena “com he fet en tots els càrrecs pels quals he estat elegida, i en especial quan he sigut alcaldessa”, i per destacar que tot i que el Parlament és a la capital del país “no podem perdre de vista la totalitat de Catalunya”.
En la primera sessió ja va haver d’apagar dos focs: continuar sense parpellejar quan a mig discurs d’investidura els diputats de Vox es van aixecar i van marxar de la cambra, i recordar a Carlos Carrizosa (Ciutadans) que s’havia acordat en junta de portaveus que no hi hauria intervencions en la jornada d’investidura: “No m’estranya que sigui vostè qui em demana la primera paraula”, va deixar anar amb picardia la nova presidenta del Parlament.
Els qui n’han conegut el vessant més polític –hi havia pràcticament tots els companys regidors de Junts a Vic, així com diversos dels càrrecs de confiança del govern municipal– van destacar l’emotivitat de la jornada, l’honor per Vic i les capacitats d’Erra, obtingudes “a partir del coneixement del món local”, va expressar qui li ha agafat el relleu municipal al capdavant de Junts, Albert Castells.
Família, companys de la política i amics de tota la vida van ser l’alineació del primer partit de la temporada que Anna Erra ara comença al Parlament. I ho farà amb una segona jornada especial, ja que la primera sessió ordinària serà aquest dimarts amb un ple dedicat a l’educació. Encara divendres, ja des del despatx de presidència i en les primeres declaracions a mitjans realitzades al micròfon d’EL 9 TV, Erra mencionava les que segurament són les estrelles del seu equip. La mare, Maria Solà, a qui va definir com a “molt patidora, però sempre al meu costat”, i el pare, Josep Erra, una persona molt vinculada a diverses entitats de Vic, i que no va poder viure la plenitud política de la seva filla: “La mare quan ho recorda li sap greu, però sap que n’estaria molt content”.
Sis moments del dia de la investidura
7.45h Sortida de Vic. Un cotxe oficial trasllada Anna Erra des de Vic fins a Barcelona. Viatja sola, i un cop a la capital de Catalunya va a esmorzar abans d’entrar al Parlament.
10.45h Arriba la família. Un dels fills, l’Arnau, acabat d’arribar de la Xina –on viu i treballa–, abraça la tieta, i espera per saludar l’àvia Maria acompanyat de les germanes.
13.00h Escollida Presidenta del Parlament. Amb 64 vots a favor, obté la majoria simple de la cambra i Anna Erra es converteix en la nova presidenta del Parlament de Catalunya.
13.05h Emoció entre el públic. Familiars, amics i companys de Junts de Vic responen a l’elecció amb aplaudiments. A la foto, l’home i els fills d’Erra.
13.30h El bàsquet, sempre present. Anna Erra rep les felicitacions de les companyes del bàsquet, amb qui va formar un equip recordat a la ciutat
14.30h Rebuda d’honor dels Mossos d’Esquadra. Final solemne: Erra rep la salutació d’honor dels Mossos ja com a presidenta del Parlament,
VÍDEO – Així va viure Anna Erra el dia de la seva investidura
