Anna Jeremias Marín té 47 anys i viu a Castellcir. És psicòloga i educadora, especialitzada en qüestions de justícia restaurativa i teràpia psicocorporal. Ara impulsa l’Espai Guaret, un local a Moià on ofereixen tant teràpia individual com col·lectiva.
És psicòloga i, alhora, activista. D’on li neix la necessitat de reivindicar?
A casa em van educar amb una mirada molt comunitària. A més, la meva formació com a psicòloga prové inicialment del vessant de la psicologia social. Ara fa cinc anys vam crear la Cooperativa Magranes, on l’eix principal és la defensa dels drets sexuals i reproductius. També fa anys que exploro les diversitats corporals, sobretot des de la realitat que soc una persona grassa. L’activisme antigrassofòbic i part de les violències i discriminacions que he patit en primera persona em permeten articular acompanyaments terapèutics individuals i grupals, oferir formacions i generar materials.
Què és la grassofòbia?
La violència que patim les persones grasses simplement pel fet de ser-ho. És una discriminació que es nodreix del discurs del salutisme, i la idea que no només la salut sinó que el valor, la desitjabilitat i fins i tot la capacitat d’una persona ve determinada segons la seva corporalitat. La grassofòbia assenyala que se’ns patologitzi o jerarquitzi a les persones grasses, generant violència, discriminació i problemes de salut mental, emocional i física. L’imperatiu que hem de ser primes per ser vàlides regula la nostra manera d’estar al món.
Pot explicar els conceptes de body positive i body neutrality?
El paradigma del body positive, o la positivitat corporal, es refereix a la necessitat d’acceptar el nostre cos tal com és; afirmant que tots els cossos són vàlids i desitjables. Aquest missatge és pervers perquè dona a entendre que l’autoestima és un assumpte individual (ens fa caure en la revictimització perquè si no ens acceptem, ens sentim malament) i és una forma de violència masclista. Des de la mirada de la neutralitat corporal volem trencar amb aquesta idea. Com bé diu Magdalena Piñeyro, amb qui hem escrit conjuntament una guia sobre la grassofòbia en l’àmbit educatiu, dir-li a algú que estimi el propi cos, amb la càrrega de pressió estètica que tenim avui en dia, és com dir-li a algú que construeixi un castell de cartes davant un ventilador. La neutralitat corporal proposa que l’autoestima sigui quelcom col·lectiu i polític. Per tant, cal generar noves narratives on s’entengui que nosaltres existim amb un cos, sense judici i sense rebre cap pressió (s’han de deixar de fer comentaris, ni en positiu ni en negatiu, sobre l’aparença dels altres).
El problema de fons diria que és la societat capitalista i de consum?
Les violències estètiques i el discurs que cal violentar les persones que estem lluny del cànon social s’articula a través de la publicitat, el cinema, els imaginaris col·lectius…
Al sistema li interessa perpetuar-ho…
El mercat de consum no té consciència. Per tant, hi ha la necessitat que a nivell col·lectiu i a través de les polítiques socials es comenci a regular. Vivim en una societat molt hipòcrita. Ara tothom vol treballar amb els infants i joves perquè diuen que són la generació de la pornografia, la pressió estètica… Però això és una paradoxa. Som les adultes les que ens seguim nodrint d’aquest món. Per nosaltres és prioritari acompanyar famílies i professorat.
Cal responsabilitzar-se, no?
A l’Espai Guaret, tant des de Magranes com des de la cooperativa Quatre Cantonades, impulsem projectes comunitaris i un espai terapèutic individual i col·lectiu. Com a cooperativa oferim educació sexoafectiva, formacions i programes restauratius.
{{ comment.text }}