De la vintena de casaments que ha cobert el fotògraf de Sant Quirze de Besora Gil Ayats aquesta temporada, “només cinc han volgut l’àlbum en paper”. Aquesta situació demostra un canvi de paradigma a l’hora de perpetuar els records, “i com a mínim en el meu sector, la gent vol més les fotos per ensenyar a les xarxes socials o a través del mòbil que per tenir-les impreses”.
Ayats, doncs, veu clar que l’aparador de les fotos que abans era “l’àlbum guardat al menjador ara és l’Instagram”. Tot i aquesta realitat, el fundador i ànima de Petits Indis –un projecte dedicat a la fotografia familiar– explica que quan fa una sessió del tipus que sigui “els diem que sobretot les imprimeixin, perquè si no es poden perdre”. De fet, ell mateix reconeix que alguns dels seus clients que han repetit experiència li han demanat si encara guardava les fotos de la primera sessió, “perquè les van guardar al mòbil i les van perdre”.
Ayats ha fet fotos tota la vida, però fa uns 10 anys, i coincidint amb l’inici dels seus estudis superiors de Mitjans Audiovisuals, “vaig començar a fer casaments com a fotògraf professional”. Tot i no haver viscut la sacsejada que va suposar per al sector el pas de l’analògic al digital, sí que s’ha hagut de reinventar al llarg de la seva carrera. I és que amb la pandèmia, “els casaments van desaparèixer” i va ser en aquest moment quan va crear el projecte Petits Indis, dedicat a les famílies. “Ara un 60% de la feina és en aquest àmbit.”
Al local que té a Sant Quirze també hi fa fotos de carnet, i tot i que no és l’activitat principal “no puc negar que és una font d’ingressos”. Davant la possibilitat que les fotos del DNI es deixin de fer a les botigues especialitzades, “empatitzo sobretot amb qui va fer una inversió per situar-se a prop de llocs on són imprescindibles, com les comissaries”. També aprofita per posar en valor la feina del fotògraf a l’hora de controlar la llum, l’escena, el posat de les persones i els mitjans: “Es poden tenir mitjans tècnics, però cal saber-los fer anar”.
