Aquell 17 de març ho va canviar tot. El personal sanitari que hi havia de guàrdia a l’Hospital Universitari de Vic difícilment el podrà oblidar. Des de principis d’any les notícies parlaven dels casos de coronavirus a la Xina com un fet gairebé exòtic i llunyà. Quan va arribar a Itàlia al mes de febrer es van començar a encendre les alarmes. Llavors, però, encara es parlava de la Covid-19 com un virus semblant al de la grip. Aquell 17 de març l’Hospital d’Igualada, ja desbordat, demanava ajuda al de Vic per acollir pacients amb Covid-19. L’arribada dels pacients de l’Anoia va coincidir també amb l’ingrés de quatre pacients joves amb tots els símptomes de coronavirus. Tal com van entrar a Urgències van ingressar a l’UCI i només dues hores després una noia de només 19 anys moria. Era una de les primeres víctimes de les 380 que hi ha hagut des de llavors a Osona per la Covid-19. “A les 8 del matí de l’endemà, estàvem tots en estat de xoc. Allò no era una grip i no afectava només la gent gran”, ho recordava dimecres Rosa Morral, directora assistencial del Consorci Hospitalari de Vic, durant la presentació del llibre d’EL 9 NOU Mirades, un recull de 26 entrevistes amb persones d’àmbits diversos parlant de la Covid-19. “Allò ens va canviar el paradigma, ningú tenia experiència amb aquest virus i això va deixar tocats a molts treballadors”, recordava Morral. El Consorci Hospitalari de Vic va posar un equip de suport psicològic per als treballadors, un suport que continua encara a hores d’ara. “Hi ha el desgast físic, però aquest se supera descansant el dia següent; el desgast psicològic passa factura”, deia. Morral assegurava que “estem acostumats a veure morir gent però no que se’t mori una persona de 19 anys en només dues hores i sense que hi hagi cap remei per evitar-ho”.
De l’impacte inicial ràpidament es va passar a intentar avançar-se al virus. El nombre de casos es van multiplicar durant les setmanes següents i hi havia una mitjana d’entre 30 i 40 ingressos hospitalaris diaris. I sense cap alta. En una setmana tot l’hospital estava ocupat per pacients amb Covid-19. Es va passar dels 140 llits a 293 i a triplicar el nombre de places d’unitats de cures intensives. Ja no quedava més espai per créixer a l’hospital. Va ser llavors quan es va decidir convertir el pavelló municipal de Vic en un hospital. “Si els xinesos van ser capaços de construir un hospital en deu dies, nosaltres podem dir que en quatre dies vam convertir un pavelló esportiu en un centre sanitari”. Morral recordava com tota la societat civil d’Osona s’hi va implicar, des de voluntaris, el teixit empresarial fins a les administracions. “No hi havia més sortida que anar tots a l’una. I ens en vam sortir i crec que prou bé”, afirmava Morral. Des de les Cosidores per la República que van fer mascaretes per als sanitaris fins al pavelló de Gurb convertit en una fàbrica de bates o empreses que els portaven croissants per esmorzar o pizzes per sopar. “La gran lliçó que ens ha deixat el coronavirus és aquest treball en equip”, afirmava.
Per Morral, la situació actual es pot definir “de calma tensa”, i assegurava que és “optimista però prudent”. Això vol dir que tot i que els casos estiguin estabilitzats cal mantenir els hàbits higiènics, la distància de seguretat i portar mascareta. Si abaixem la guàrdia en una setmana se’n pot anar tot en orris. Els professionals sanitaris estan cansats i per això s’ha prioritzat que puguin fer les seves vacances aquests mesos per estar preparats si a la tardor amb l’arribada del fred tot es complica. Confiem que no es repeteixi mai més aquell 17 de març.
