El sindicalista manlleuenc Lluís Donoso va morir aquest dissabte als 82 anys. Nascut a Peñarroya-Pueblonuevo, municipi de la província de Còrdova, va arribar amb la seva família a Manlleu als 10 anys. Compromès amb la doctrina social de l’Església a través d’Acció Catòlica i de la Joventut Obrera Cristiana, a la qual li va aproximar mossèn Jacint Anglada, des de molt jove va vincular-se en causes socials i laborals. Això el va conduir a implicar-se en la vida sindical. Va ser secretari general de CCOO a Osona entre 1984 i 1996, període complicat per la crisi del sector tèxtil i amb els primers símptomes de declivi del de la pell. L’enterrament es farà aquest dilluns a les 10 del matí a l’església de Sant Pau de Manlleu.
La defunció de Donoso ha provocat múltiples mostres de condol. Des de CCOO, sindicat en el qual va exercir càrrecs de direcció i on va ser un dels pares de la implantació a Osona dels CITE, centres d’informació per a treballadors estrangers, destaquen la seva “llarga trajectòria solidària, marcada per la defensa i reivindicació dels drets dels treballadors i les treballadores, de col·lectius immigrants i de persones amb risc de marginació”. “Sempre el recordarem”, conclou la nota de CCOO.
Professionalment, tot i que havia començat a treballar a pagès –“per 12 duros al mes a Sant Bartomeu del Grau”, explicava–, va dedicar-se tota la vida al sector del metall. Vinculat inicialment al sindicat vertical per considerar que era l’escletxa que la dictadura deixava oberta per intentar millorar les condicions dels treballadors, després va formar part de CCOO i, ja en democràcia, va passar dos anys a la CNT, però deia que s’havia adonat que no era el seu lloc i va tornar a CCOO. El tancament de fàbriques tèxtils i d’indústria auxiliar del tèxtil, amb la lluita sindical que comportava, el van afectar fins al punt que, en una entrevista a EL 9 NOU l’any 2015, reconeixia que el seu pitjor malson havia estat el tancament de Can Serra.
Home de fe en el sentit més ampli de la paraula, va treballar en múltiples camps, sempre amb vocació cívica i social. Militant del PSUC i d’Iniciativa, tenia bona relació amb tots els partits i el seu activisme social tant el duia a participar a Càritas com a l’associació de veïns de l’Erm o a l’organització Osona Solidària. “Militància, apostolat i voluntariat”, deia, eren els tres fonaments de la seva forma d’actuar. L’any 2009 va rebre el Premi Enric González, concedit per CCOO d’Osona per reconèixer a qui promou els valors de la solidaritat, la convivència, el diàleg, el desenvolupament humà i la interculturalitat. Atributs, tots ells, que com si fos una síntesi, quedaven recollits en la figura de Lluís Donoso.
