A final d’aquest any en farà 10 que Francesc Escalé, avui amb 75 anys, va entrar a quiròfan a la Vall d’Hebron per un trasplantament de fetge. Venia de dues intervencions prèvies per altres complicacions i “vaig ser jo mateix qui va plantejar la possibilitat d’un trasplantament”.
Deu anys enrere, ni les tècniques ni els fàrmacs tenien el grau de desenvolupament actual. Ell ho sintetitza així: “Avui t’operen un dilluns i dissabte pots ser a casa”. En aquell moment, l’ingrés podia ser de fins a tres setmanes, però en el cas d’Escalé “vaig tenir un postoperatori molt complicat, a l’UCI, i vaig estar ingressat tres mesos i mig per una infecció de quiròfan”.
I en algun moment, com recorda també la seva dona, amb la vida penjant d’un fil.
Però passat aquell període de fragilitat, Escalé encarna avui l’exemple de l’èxit de la medicina i d’una actitud vital que no ha volgut abandonar mai. “Veia gent al meu voltant, amb situacions menys greus que la meva, molt abatuts i convençuts que havien de morir; jo no”. I no pot evitar emocionar-se cada vegada que té present el donant del fetge “que a mi m’ha permès continuar amb vida”.
El temps d’espera des que va superar les proves fins a la intervenció va ser de cinc mesos llargs. Superada la primera crisi i un rebuig el 2005 que va resoldre favorablement, les visites de seguiment al CAP del Remei, amb la doctora Marta Serratosa, i a la Vall d’Hebron, s’han fet cada cop més espaiades “i ara només he d’anar-hi un cop cada mig any”, diu.
I al marge d’un medicament que també és cada vegada més limitat, “només em demanen que eviti pesos de més de quatre o cinc quilos”.
Acte de suport. Aquest diumenge, el CAP del Remei se suma als actes de La Marató amb una anella humana que pretén encerclar el barri. Els veïns estan convocats a partir de les 12 del migdia.
