Natia Shotadze va estudiar Informàtica al seu país, Geòrgia, del qual va marxar fa gairebé nou anys: “No teníem feina, teníem problemes econòmics i la situació política era complicada”, assegura. Amb el seu marit, cuiner de professió, i la seva filla gran van anar cap a Alemanya a buscar un futur millor. Hi van estar mentre els va durar el permís de residència i van emprendre un nou viatge en cotxe fins a Barcelona ara fa quatre anys. A la capital catalana, com a refugiats, els van allotjar en un hostal durant un mes fins que els van traslladar al Seminari de Vic, on van viure sis mesos. Després es van traslladar a un pis de lloguer amb els seus tres fills: la gran, que ara té 11 anys, i els seus germans, de 6 i 4 anys, que van néixer a Alemanya, on mentre el seu marit va tenir feina “vam estar molt bé”, però es va acabar. Els van dir que aquí “seria més fàcil tenir papers”.
En un inici el seu home va trobar feina en un restaurant a Barcelona que els va permetre tirar endavant i ella havia cuidat persones grans durant dos anys, però quan semblava que li havien de fer un contracte la persona de qui tenia cura va morir. Durant un temps, en tenir el que anomenen “targeta vermella” com a refugiats, també van optar a una renda garantida durant gairebé dos anys. Amb la Covid-19 la situació de la família es va complicar. Van tancar el restaurant on treballava l’home i han passat un any en què els ha calgut ajuda i en què han acumulat un deute pel lloguer del pis del qual tenen data per a un possible desnonament, l’octubre vinent, si no salden el deute abans.
Des de fa tres mesos, la Natia comença a veure un bri d’esperança. “Ara puc pagar a poc a poc” però no el deute, diu la Natia, ja que des de finals de març, a través d’un programa del Servei d’Ocupació de Catalunya que dona suport a les persones a qui els és més difícil accedir al mercat laboral, ha obtingut un contracte d’un any a Càritas Arxiprestal de Vic. Allà hi fa una jornada laboral sencera a l’arxiu i li agradaria poder estudiar com a administrativa. La feina actual li agrada molt i “em permetrà regularitzar la situació” després d’haver passat uns anys difícils i “estic més tranquil·la”. Càritas, assegura, els ha donat suport “també emocional i ha estat molt important per a mi”.
Després de tot el que han passat, “no tornarem enrere, en el futur ens veiem aquí”.
