El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) ha tancat aquests dies el balanç del 2023, un any d’increment d’activitat tant en consultes externes amb els especialistes com proves diagnòstiques, urgències o operacions. En càncer, per exemple, s’ha superat en 200 les intervencions de l’any anterior; una derivada d’estar remuntant encara dades de la pandèmia i del fet que Vic torna a ser la referència per a la població del Ripollès en tot allò que no cobreix l’Hospital de Campdevànol.
Des del Consorci també destaquen del 2023 que culmina sense cap pacient amb esperes més llargues que els màxims que fixa la Generalitat, com ara entre un i tres mesos a partir del moment en què es deriva algú a l’especialista.
Un altre titular és que han pujat un 70% les altes abans de les 12 del migdia i que s’ha reduït en un dia el temps de mitjana que les persones passen ingressades a l’hospital. Segons Sara Manjón, gerent del Consorci, això permet “treballar amb més ordre a infermeria i programació de cirurgies, optimitzar recursos i atendre millor els pacients, tant els que marxen, que saben quan ho faran, com els que estan a l’espera d’un llit a planta”.
En l’any de posada en marxa dels nous laboratoris o d’obres molestes per la reforma d’urgències, s’ha demostrat també rellevant el retorn del Ripollès a l’aliança C-17 que conformen el CHV juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona, el de Granollers, el de Sant Celoni i el de Mollet, a més a més d’anar estrenyent el treball en xarxa amb l’atenció primària gràcies a la metgessa de família de l’ICS que connecta projectes de tots dos àmbits.
Amb una població de referència a Osona i el Lluçanès de gairebé 172.000 persones i de 25.200 al Ripollès, el CHV assenyala com a reptes de cara al 2024 incrementar la recerca, els assajos clínics i la investigació a través del biobanc, i posar en marxa un nou sistema informàtic de seguiment dels pacients, les seves patologies i les proves que se’ls ha realitzat.
També –i en consonància amb el pla estratègic en actiu del 2023 al 2026– “créixer en cartera” i incorporar més tecnologia i tècniques i tractaments. N’hi haurà des d’algunes que s’internalitzaran, com de detecció d’al·lèrgies, fins a més serveis en oftalmologia, obesitat mòrbida, aparell hepatobiliar (fetge, vesícules, vies biliars…) o salut mental. “Hem de fer el màxim d’acord amb les necessitats d’una població de referència que creix entre Osona, el Lluçanès i el Ripollès; i el nostre nivell hospitalari. Tenim marge de recorregut”, sentencia Manjón.
