No hi ha mal que per bé no vingui. I és que sense pandèmia, per exemple, segurament no hi hauria Barbë Popov. Una formació de pop-folk amb aire desenfadat i optimista amb seu a Sant Vicenç de Torelló que va néixer en ple confinament, que va fer els seus primers concerts durant la finestra covid de fa un any i que va gravar els seus primers temes a principis d’hivern de 2021 quan encara hi havia actives unes quantes restriccions. Fa uns dies, la banda va fer el seu primer concert amb el públic sense mascaretes ni distàncies a la festa major de la colònia de Vila-seca. Un exitàs per a una formació que, fins ara, havia fet tots els passos sota l’ombra permanent de la covid.
L’aventura va començar a l’inici de la pandèmia. Ramon Jolis (baixista i veus) i Oriol Lázaro (veu i guitarra) es van trobar i van començar a treure la pols a cançons que tenien al calaix. “Ja ens coneixíem d’abans però durant la pandèmia vam tenir temps, ens avorríem i vam començar a provar coses”, explica Jolis. El primer bolo va ser al FestiGes confinat de 2020, que només es va poder seguir a través de xarxes. I com que l’invent funcionava, gairebé sense voler-ho al cap d’uns mesos el projecte va créixer i ja eren cinc. Pel camí havien fitxat Flavie Louesdon (acordió diatònic), Gerard Ferrer (bateria) i Oriol Páez (percussionista). I amb la banda ja formada, Barbë Popov va començar a consolidar una proposta de pop-folk genuí i desacomplexat que es va estrenar en directe amb una petita gira durant la primavera i l’estiu passat. El primer bolo seriós va ser a la Coope de Sant Pere i després van venir concerts a Borgonyà i Sant Vicenç, entre d’altres. A l’hivern, amb el retorn de les restriccions, el grup va tornar al local i va començar a gravar el seu primer EP a l’estudi d’Ivan López (ex-Txarango). D’allà en van sortir cinc peces (Somriu i canta, Podré canviar la sort, Tot s’arreglarà, Lligams i Adeu capità) alegres i optimistes que són tot un bàlsam tenint en compte els temps convulsos i d’incertesa durant els quals es van gravar. Aquest EP es publicarà d’aquí a ben poc a les plataformes digitals –“editar un disc físic, en els temps que corren, no ens ho plantegem”, reconeix Jolis– i de cara a aquest proper hivern ja tenen previst gravar-ne cinc més. Un d’ells, que van estrenar fa uns dies a Vila-seca, és Barbë Popov, un tema homònim on expliquen la història d’aquest personatge i per què van adoptar el seu nom a l’hora de batejar la banda. Resulta que Popov era un músic rus que un bon dia va abandonar Moscou i se’n va anar a viure a París, on es va convertir en el primer gran referent dels músics de carrer a la capital francesa. Una llegenda de ficció o una història real? Ben mirat, tant se val. L’important és que Barbë Popov, els músics de la Vall del Ges, sí que són personatges del tot reals. Ho podeu comprovar el proper mes de juliol anant a la festa major de Borgonyà. Durant l’estiu també seran a Camprodon, Campdevànol, passaran per l’Empordà i, al setembre, a La Reciclària de Vic. Llarga vida!
