Benvingut Mr. Prysmian

L’economia osonenca és relativament petita. Només representa el 2% del PIB català. El motiu cal buscar-lo en les endèmiques males comunicacions que li resten competitivitat. Fins a l’obertura de l’eix transversal que ens comunica amb Lleida i Girona, l’única gran via de sortida dels productes osonencs era la C-17, una raquítica autovia plena de revolts perillosos. L’eix Vic-Olot ha contribuït a connectar Osona amb la Garrotxa, una zona amb un alt dinamisme empresarial, una potent indústria càrnia i diversos clústers industrials. Malauradament, fins que no es construeixi la variant d’Olot, que ha de facilitar la connexió cap al Pla de l’Estany, Figueres i la frontera francesa, no es podrà aprofitar tot el potencial d’aquesta connexió. El ferrocarril continua on era al segle XIX. Una sola via dedicada principalment al transport de viatgers que només va plena fins a Vic. Estacions semiabandonades. Trens lents que acostumen a circular amb retard. La via es va construir a finals del vuit-cents amb capital privat per accedir als carbons de les mines del Ripollès, però aviat es va veure que mai seria rendible. També es va fer servir durant un temps per portar cotó a les colònies industrials. Finalment, però, el transport en camió es va acabar imposant. Darrerament empreses com Casa Tarradellas han començat a tornar a utilitzar el tren per transportar matèries primeres i també és nou l’interès de l’Ajuntament de Manlleu per reactivar l’antic projecte de convertir l’estació de la vila en un centre logístic multimodal. Ambdues iniciatives posen de manifest que mai s’ha perdut del tot l’esperança de recuperar el tren com a mitjà de transport de mercaderies, la seva funció original. No podem oblidar que Osona està especialitzada en la transformació a gran escala de cereals, metalls, carn, xocolata o llet i que la indústria osonenca mou cada any centenars de milers de tones de tots aquests ítems. A causa de la crònica manca d’infraestructures, el progrés econòmic osonenc s’ha hagut de basar pràcticament en exclusiva en la iniciativa autòctona i en aquest aspecte no ens podem queixar. Els principals empresaris catalans dels segles XIX i XX han sortit d’Osona. Veurem què passa en el segle que acaba de començar. És un fet que la gran majoria d’empreses osonenques les han creat emprenedors locals, potser alguns instal·lats a Barcelona però originaris de la comarca. Amb l’excepció de Leche Pascual, que va aixecar de nova planta la seva factoria de Gurb, gairebé totes les empreses de fora amb presència industrial a Osona hi han aterrat comprant empreses creades per empresaris d’aquí. En els darrers mesos sembla que l’interès dels inversors forans s’ha reactivat. La multinacional italiana Prysmian –la marca comercial amb què es va rebatejar el negoci de cables de l’empresa Pirelli quan Les empreses osonenques estan ben equipades, han apostat pels mercats internacionals i tenen una mida petita-mitjana que les fa especialment atractives per als peixos grossos amb què competeixen al seu sector aquesta se’n va desprendre– és la nova propietària de la fàbrica fundada per Josep Roqué a Manlleu fa gairebé cent anys, després de comprar l’empresa que n’era titular fins ara, la seva rival nord-americana General Cable. Una altra empresa osonenca que ha canviat de mans recentment és la química IQAP, a les Masies de Roda, propietat dels Rovira de Manlleu. Ara l’empresa és una filial de PolyOne, amb seu a Ohio, als Estats Units. La farmacèutica catalana Ferrer també ha ampliat no fa gaire la seva participació en la planta de productes oncològics de Prasfarma a Manlleu –els antics Laboratoris Funk. Les grans càrnies osonenques tampoc escapen de l’onada inversora exterior. L’empresa Toni-Josep, fundada pel també manlleuenc Josep Ramisa, va ser comprada fa poc més d’un any per un grup empresarial aragonès. Prèviament la multinacional francobelga Barry Callebaut, amb seu a Suïssa, havia comprat Chocovic –l’antiga Xocolates Arumí– a la família Rius i el fons belga Ergon Capital havia adquirit Benito Urban als Carandell. Una altra empresa emblemàtica com Grup Vemsa, de la família Bofill, arran de l’ensorrada de la matriu –la Vitri– va acabar repartint les empreses que formaven el conglomerat industrial entre diversos compradors de fora com la multinacional nord-americana Silgan –Vem de tapes metàl·liques– o el fons PHI Industrial, que va comprar Covit. A la mateixa Vall del Ges hi ha Axilone, una de les grans empreses del clúster dels taps per a cosmètica que, fundada als anys cinquanta per la família Camprodon, ara és de propietat francesa, i la seva competidora, Tesem, que també compta amb una part de capital francès tot i que el control continua en mans locals. A Torelló, també trobem el fabricant de mobles Carré Furniture, creat a la dècada de 1940 per l’empresari Jaume Carré i que actualment forma part del grup alemany Hüls. L’any 2011, Llet Nostra va vendre el negoci d’envasat de llet fundat per És important que les institucions públiques no deixin d’invertir en infraestructures i en formació de capital humà i que els empresaris locals –ara amb les butxaques més plenes– continuïn apostant per l’economia osonenca la família Casellas als bascos Iparlat. També són bascos els propietaris d’Onnera Grup, l’empresa de Sant Julià dedicada a maquinària per a bugaderia industrial. Una situació semblant va passar amb el fabricant d’envasos metàl·lics de Manlleu Grumetal –l’antiga Amura–, fundada i dirigida durant dècades per la família Arqués i ara en mans del grup francès Massilly (després de passar per mans mexicanes), o l’antiga Agric-Bemvig, de les Masies de Voltregà, que arran de fer fallida va quedar repartida entre la mexicana Bison i la danesa Skiold. El teixit empresarial osonenc cada vegada incorpora més capital de fora. Quins són els motius de l’interès dels inversors en les empreses osonenques? Són diversos. Durant la crisi moltes empreses van aturar les inversions, i ara que l’economia mundial es refà una manera ràpida de guanyar capacitat productiva i quota de mercat és la compra d’empreses rivals. Les empreses osonenques estan ben equipades, tradicionalment han apostat per la presència en els mercats internacionals i tenen una mida petita-mitjana que les fa especialment atractives per als peixos grossos amb què competeixen en els seus respectius sectors. Les vendes no sempre són volgudes. A vegades, la fallida –com els casos de Vemsa o Agric– força l’operació. D’altres cops són les condicions del mercat –una caiguda sobtada de les vendes com la que va patir Benito Urban arran de l’esclat de la bombolla immobiliària– o l’amenaça comercial d’un competidor –és millor vendre’s a temps a bon preu que desgastar-se en una batalla comercial amb poques possibilitats de guanyar– o fins i tot la manca de relleu generacional les que obliguen a traspassar l’empresa. Sigui com sigui, és molt probable que vegem més compres d’aquest estil en un futur no massa llunyà. Com tot, l’aterratge de multinacionals a cop de talonari a Osona és un fenomen amb un doble vessant. Els inversors de fora aporten capital, un estil de gestió renovat i una xarxa comercial més gran. Per contra, impliquen l’allunyament del centre de decisió, la despersonalització dels treballadors i un major risc de deslocalització quan tornin les èpoques de vaques magres. En tot cas, mentre els Mr. Prysmians vinguts de tot el món continuen arribant, és important que les institucions públiques no deixin d’invertir en infraestructures i en formació de capital humà i que els empresaris locals –ara amb les butxaques una mica més plenes– continuïn apostant per l’economia osonenca com han fet en els darrers dos-cents anys.

Benvingut Mr. Prysmian

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Quina probabilitat hi ha que toqui la Loteria de Nadal?

Vic rebrà 15 milions d’euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 – 2029

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d’euros

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic