“L’obra feta al Temple Romà no és una culminació sinó un inici”

El Patronat d’Estudis Osonencs ha renovat la junta, amb canvi en la presidència. Després de vuit anys deixa el càrrec Francesc Codina, i li pren el relleu Carme Montaner. En aquest darrer període s’han culminat les obres necessàries de reforma a la coberta del Temple Romà, però també s’ha donat un impuls a l’activitat acadèmica i s’ha millorat en la comunicació d’una entitat que és un referent en la vida cultural de la comarca. Francesc Codina (Granollers, 1955) ha complert els dos mandats que els estatuts del Patronat d’Estudis Osonencs estableixen com a màxim per ocupar el càrrec de president. Quin perfil es busca per a un càrrec com la presidència, i que en aquest cas s’ha trobat en la persona de Carme Montaner?Una persona vinculada amb el món acadèmic en major o menor grau. Hi ha de ser perquè som un centre d’estudis, que és la nostra funció. I evidentment, que tingui un lligam amb Osona i s’hagi dedicat a aquest àmbit, i també una persona amb experiència en les relacions socials i institucionals. El Patronat està dins d’una xarxa, té mecenatges i col·labora amb les institucions. Carme Montaner reunia totes aquestes condicions. L’obra més visible i llarga de gestionar de la seva etapa ha estat la reforma de la coberta de la seva seu, el Temple Romà. Satisfet d’haver-ho deixat fet?Sobretot perquè no és una culminació sinó un inici. L’any 2015, abans d’accedir a la presidència, es va redactar un Pla Director del Temple Romà, un estudi global de l’estat del monument, les patologies que pateix i les intervencions que s’hi haurien de fer, programades. En el meu primer mandat es va aconseguir una subvenció de l’Ajuntament de Vic que va permetre consolidar el mur del castell dels Montcada i fer estudis sobre la coberta i el soterrani. En el segon mandat, que ja teníem el projecte de la coberta, ens vam presentar a un concurs de subvencions del Departament de Cultura. El vam obtenir, tot i que no cobria tots els costos. Vam recórrer a l’Ajuntament, que el va complementar i augmentar després, amb imprevistos que van sorgir. En dos mandats portem més de mig milió d’euros invertits. Quin serà el proper pas?El soterrani i els fonaments. Però per tirar-ho endavant, aniria molt bé una entesa i coordinació de l’Ajuntament de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat. Tenim el compromís que es crearà una comissió de seguiment del Pla Director on hi seran les dues institucions i el Patronat. Això permetrà fer una estratègia, veure a quins ajuts podem accedir i tenir compromisos. Si tot depèn de la iniciativa del Patronat, se’ns complica molt, ens obliga a lligar-nos la manta al cap i tirar endavant, amb una execució més lenta. No oblidem que estem parlant d’un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i un monument excepcional: a tot Europa queden restes d’una trentena de temples romans, però amb l’estat de conservació de la cel·la de l’edifici com el nostre només el de Nimes. Quantes visites té el Temple Romà anualment?Estem parlant d’unes 40.000 visites a l’any, sense comptar els que fan visites guiades i passen per davant sense entrar. Molt poca gent que visita Vic marxa sense veure –per dins o per fora– el Temple Romà. I és un monument viu, que acull exposicions, concerts i tot tipus d’actes. A part de ser necessàries, les inversions que s’hi facin tindran retorn social. I en un bon context, amb les intervencions a la plaça de la Pietat i el seu entorn –ara al Portalet–, es potencia el centre històric. No és el seu únic patrimoni. També són propietaris de l’església romànica de Vinyoles d’Orís i de la font del Desmai a Folgueroles.L’església és un BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i en aquests vuit anys s’ha fet un estudi de les necessitats que té, i s’han resolt degoters i desperfectes a la façana lateral, a més d’adequar l’espai interior desmantellant l’antiga calefacció de gas. El problema que ens trobem allà és el vandalisme, n’estem parlant amb l’Ajuntament de les Masies de Voltregà. Tant a Vinyoles com a la font del Desmai hi fem actes anuals, també amb aquest criteri que siguin elements vius. Tot això és un aspecte singular, som un centre d’estudis –agrupat amb altres dins de l’Institut Ramon Muntaner–, però ser propietaris de patrimoni no és tan corrent en aquest tipus d’entitats. En el nostre cas és perquè som hereus de l’antiga Societat Arqueològica, creada quan es va descobrir el Temple Romà. És un goig però també una responsabilitat. Però com acaba de dir, són un centre d’estudis, sobretot. Una institució que té objectius acadèmics. Amb la revista Ausa, molt ben situada en els rànquings de revistes acadèmiques, i amb edicions de llibres. Darrerament hem publicat, per exemple, l’estudi d’Irene Llop sobre la comunitat jueva medieval de Vic, el de Montserrat de Rocafiguera sobre l’Ausa romana i el de Montse Caralt sobre la revista Inquietud. Hi ha hagut un reforç important perquè avui has d’estar present en l’univers digital encara que també publiquem tot això en paper. Ausa ja fa anys que està en un repositori digital, i ara ho estan també els llibres, en el MACO (Monografies Acadèmiques Catalanes en Obert). Som els primers junt amb la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Ramon Muntaner. El coneixement ha d’estar a l’abast… sense deixar d’editar en paper, que segons alguns experts és el suport que té més possibilitats de conservació a llarg termini. Ara integrarà els Quaderns del Museu Episcopal de Vic?Sí, i crec que és beneficiós per a les dues institucions. Reforça el nostre contingut i garanteix la continuïtat dels Quaderns. Cada dos anys hi haurà continguts proposats pel MEV. Els preocupa la projecció i la comunicació, en una entitat que té una gran dinàmica interna però que –exposicions a banda– potser no transcendeix prou a la societat?És el tercer aspecte que hem procurat treballar. Som un centre d’estudis amb patrimoni, com deia, però també som una associació cultural. Estem a frec dels 400 socis i, per tant, tenim una vida interna amb activitats obertes però que tenen com a destinataris principals els socis: cicles de conferències de filosofia i de ciències, visites culturals… Hem avançat molt en la comunicació interna i cap enfora en l’àmbit digital gràcies al que ha estat fins ara secretari, Vicenç Sicília. Tenim una pàgina web endreçada, fem un newsletter, som a les xarxes socials i els actes els retransmetem en streaming, amb un canal de YouTube que cada dia té més contingut. La pandèmia ens va obligar, en part, a aquests canvis, que s’han quedat. De cara a les visites, intentem que també la visita al Temple Romà sigui més segura i profitosa. No està malament per a una entitat com aquesta tenir prop de 400 socis. Hi ha relleu generacional?Això ens costa una mica, però ens mantenim. Tant de bo la nova junta trobi la fórmula de créixer. Parlem d’una entitat que té una història, que a mitjan segle XX era de les poques plataformes culturals que hi havia en ple franquisme, i per sort ara són moltes més. Hi ha moltes opcions d’associar-se, però m’agradaria que s’entengués la importància de tenir una entitat com el Patronat d’Estudis Osonencs. No per ser antiga deixa de ser actual i moderna, som un país amb massa discontinuïtats, algunes de les quals ens han estat imposades. Val la pena ficar-s’hi, en una entitat com aquesta, i anar continuant la renovació. Es convoquen noves edicions dels premis Plana de Vic Coincidint amb el relleu de junta s’han convocat els dos premis del Patronat, el Plana de Vic i el Plana de Vic Jove. El primer, patrocinat per la Fundació Antiga Caixa Manlleu, ha incrementat la dotació: no només hi ha 3.000 euros per al guanyador sinó que aporta una quantitat igual perquè el seu estudi sigui publicat, “un estímul tant o més important”. El premi es convoca des de 1987, destinat a treballs d’investigació sobre qualsevol aspecte d’Osona. El termini de presentació s’acaba el 15 de setembre. Al Premi Plana de Vic Jove, amb el suport de la Fundació Puig-Porret, s’hi poden presentar fins al 31 de maig treballs de recerca de Batxillerat, amb premis de 1.000 euros a repartir entre el guanyador i el seu centre educatiu.

“L’obra feta al Temple Romà no és una culminació sinó un inici”

Nit d’eufòria a l’estrena del ‘Cop de Rock’ osonenc a Barcelona

50 anys excavant 2.500 anys d’història al jaciment de l’Esquerda

El GiraCirc torna a omplir Collsuspina d’arts escèniques

El ‘Cop de Rock’ osonenc desembarca a Barcelona, on estrena aquest dijous

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Rescaten una serp pitó a Manlleu

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

Mites sobre la salut que encara molta gent creu