“A la bioconstrucció intentem minimitzar les instal·lacions d’energia”

Miquel Escobar, d’Alpens, és arquitecte tècnic i interiorista, especialitzat en projectes de bioconstrucció, a través de la firma Bioarkiteco. És també assessor de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS), que es fa a Vic fins aquest dissabte. Vostè defensa una construcció amb materials de quilòmetre zero. Quins?Són aquells materials que podem treure de la mateixa excavació, com pedres, terra, les canyes o encanyissats per fer entramats… També s’utilitza obra ceràmica en elements constructius puntuals. I la fusta?La fusta juga un paper molt important en les cobertes, pilars, forjats, finestres, portes o paviments. Però no com a construcció genèrica, com fan als països nòrdics. Per què?No és que no defensi la construcció nòrdica. No la defenso aquí perquè tenim una altra climatologia i hem d’aprofitar els nostres materials. Els nòrdics utilitzen la fusta perquè tenen una industrialització i una mecanització molt avançades, tota la seva tradició constructiva ha funcionat així i treballen amb els materials que tenen. Aquí tenim una climatologia mediterrània. Tenim molt fred o molta calor, depenent de l’època de l’any. Tot això ho hem de captar i ho captem amb materials tradicionals d’aquí com són la pedra o la terra, en diferents formats, que és el que genera inèrcia tèrmica i ens dona confort. Això és el que s’havia fet tota la vida.Sí, i ho hem de recuperar. Però per algun motiu es va deixar d’aplicar.La industrialització. El PIB del país es mou pel formigó. Si s’hagués pensat a industrialitzar o semiindustrialitzar la part de la terra, fins i tot amb prefabricats, es podria construir amb terra. A França ho estan desenvolupant molt. Expliqui exactament què vol dir construir amb terra.Es tracta de construir amb terra els murs, portants o diferents revestiments interiors. I es pot fer amb diferents formats. Ara estem construint amb tàpia, que és el mur de terra compactada i seria l’equivalent al mur de formigó. És un material que no ha estat cuit, que no té tota la càrrega energètica de la cocció, i en canvi té unes propietats i característiques molt més interessants, de transpirabilitat o inèrcia tèrmica. "No defenso les cases de fusta aquí, perquè tenim una altra climatologia"Miquel Escobar, arquitecte tècnic i interiorista especialitzat en bioconstrucció Això és aplicable a tota la construcció? És a dir, els grans booms constructius dels segles XX i XXI es podien haver fet amb aquestes tècniques i materials?Sí, perquè de totes les excavacions, de tots els moviments de terres que hi ha hagut quan s’ha fet una carretera, sortia un material idoni. No sé si tot, perquè als edificis alts és molt complicat, tot i que a l’Àfrica ho fan. Aquí es podia haver utilitzat molta part de terra per fer obra de planta baixa més u o més dos, fins i tot, i els edificis es podien haver fet segurament amb estructures de fusta, que ara s’estan implementant. I a efectes de seguretat de l’edifici i d’aïllaments, és millor l’edificació amb terra que la convencional?Pel que fa als aïllaments és molt millor perquè tots aquests materials tenen un coeficient molt més elevat que un aïllament de ceràmica o formigó. L’expressió popular “estar més sord que una tàpia” ve d’aquí, pel seu potencial d’aïllament acústic. Ara bé, per aïllar un edifici tenim alguns materials industrialitzats, com quan nosaltres ens posem un anorac de plomes per anar a la muntanya. Estan pensats per això i deixem tota la inèrcia dels materials naturals per a l’interior. Per tant, si no s’aposta per la bioconstrucció no és una qüestió de costos?No, perquè més que has d’invertir amb el formigó i la contaminació que genera… si a la indústria química li surten els números és perquè no hi ha una gestió de tots els residus, començant per les emissions de CO2. En canvi, si construeixes amb terra, fusta o palla, tots aquests materials en el seu creixement, o la terra en la seva formació, han captat CO2. Fas cases negatives perquè en lloc d’emetre diòxid de carboni, l’estant captant. A més, amb l’encariment actual dels materials industrialitzats, cada vegada està més equilibrat el preu entre la bioconstrucció i la construcció convencional. Si parlem de cases de palla, ens ve al cap el conte dels tres porquets.Sí, fins i tot s’ha fet algun conte parlant d’això per canviar la mentalitat. És important dir que la fusta, la palla o la terra són materials sensibles a la humitat, però se li han de fer bons peus i bon barret. Si tenim això, bona coberta i bona fonamentació, tenim cases per 200, 300 o 600 anys. "L'autoconstrucció és el que pot abaratir el preu d'un habitatge"Miquel Escobar, arquitecte tècnic i interiorista especialitzat en bioconstrucció Tots els sistemes de generació d’energia neta encaixen en aquestes cases?Sí, hi encaixa tot i que intentem minimitzar les instal·lacions. Primer, perquè és una de les parts més cares de l’edifici i segon, que són cases passives. És a dir, que apostar per un bon disseny de bioarquitectura, bioclimàtic, aprofitant les orientacions del sol a l’hivern i tapar-se del sol a l’estiu. Amb això i utilitzant bons materials i aïllaments necessitarem molt poca instal·lació d’energia perquè l’edifici sigui confortable. Tots els nostres projectes tenen placa fotovoltaica. A més, com que la casa consumeix molt poc, amb uns quants anys estarà amortitzada. Durant la presentació de la FECS va citar el concepte de l’artquitectura. Ens el pot desenvolupar?M’agrada molt aquesta paraula. Es tracta d’introduir els oficis i l’art en l’arquitectura. Això no vol dir que no puguem fer edificis contemporanis, però aplicant-hi elements d’art. Això ens fa pujar l’estat d’ànim i ens crea un millor clima de convivència amb l’espai. Els oficis, els artistes, estan incorporant tot aquest art en l’arquitectura, com feia Gaudí. Qui són aquests artistes?Són el que fa la fonamentació, encara que no hi hagi tanta part d’art, els que pugen els murs de tàpia, els dels murs de BTC (bloc de terra comprimit), els que fan els forjats amb encaixos de fusta, els que arrebossen la paret i protegeixen tots aquests materials amb revestiments de calç i argila i fan els estucs i els esgrafiats. Més conceptes: autoconstrucció. Tothom és apte?És el que pot abaratir més el preu d’un habitatge. Ara bé, no tothom pot, s’atreveix, o té el temps i les ganes ni les capacitats per fer-ho, però sí que hi ha molta gent que s’agafa un any d’excedència i inverteix un any o dos en la seva obra a partir de cursos. Ara bé, sempre és important una assessorament tècnic. També és important rehabilitar.Hi ha molt habitatge buit, per rehabilitar o per fer eficient… Fan falta dues coses, que l’administració hi aposti i que els propietaris deixin enrere la part especulativa i posin a mercat tot aquest parc d’habitatge. Com més parc d’habitatge, més s’abaixa el preu.

“A la bioconstrucció intentem minimitzar les instal·lacions d’energia”

La Generalitat vol reduir a la meitat una població de senglars d’entre 125.000 i 180.000 caps

La febre per trobar el número de loteria de l’anunci d’un torró ha arribat fins a Tona

UP col·lapsarà l’Eix Tranversal el 29 de desembre per denunciar la gestió de la fauna cinegètica

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana