La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

La tercera Guerra del Golf ha tornat a reactivar el debat nuclear a Europa. La presidenta Von der Leyen ha qualificat d’“error estratègic” la decisió d’abandonar l’energia nuclear. Les dades, però, apunten a una realitat molt més complexa. Cada crisi energètica té un efecte recurrent: ressuscita debats que semblaven superats. La nova guerra al Golf, pel qual circula prop del 20% del petroli mundial i ara està pràcticament col·lapsat, ha tornat a situar l’energia nuclear al centre de l’agenda europea. No és casual. Amb els fluxos de cru interromputs i els preus disparats, la vulnerabilitat energètica de la Unió Europea (UE) torna a quedar exposada. En aquest escenari, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha posat paraules a una idea que fa temps que sobrevola Brussel·les: abandonar la nuclear ha estat, diu, un “error estratègic”. Més enllà del titular, però, les dades dibuixen una realitat més matisada, i bastant menys favorable a aquest relat. A hores d’ara, la nuclear continua sent una peça rellevant del sistema energètic europeu, però lluny del protagonisme que tenia en el passat. El 2024, les centrals nuclears van generar el 23,3% de l’electricitat de la UE. És gairebé una quarta part del mix energètic, sí, però també és el resultat d’una tendència a la baixa: des del pic de producció del 2004, la generació nuclear europea ha anat caient prop d’un 29%. El mapa nuclear europeu és, a més a més, molt desigual. Només 12 dels 27 estats membres tenen reactors operatius, i el pes real es concentra en pocs països. França és la gran protagonista: produeix el 58,6% de tota l’electricitat nuclear de la UE i cobreix amb reactors més de dos terços del seu propi consum elèctric (67,3%). Molt per darrere hi ha l’Estat espanyol (8,4%), Suècia (5%) i Bèlgica (4,8%), que, juntes amb França, concentren el 80% de tota la producció nuclear europea. QUI PRESSIONA PER LA NUCLEAR?Aquesta concentració explica bona part del debat polític. Els països amb més pes nuclear –França, però també Europa central i de l’est com Eslovàquia (61,6%) o Hongria (42,2%)– són els que més pressionen per mantenir o ampliar la tecnologia nuclear. No és només una qüestió energètica: és industrial, estratègica i de dependència. A l’altra banda, hi ha els països que aposten per les energies renovables i per clausurar nuclears. Alemanya és el cas paradigmàtic: el 2023 va tancar totes les seves centrals i descarta revertir-ho. Però no és l’únic. Àustria o Dinamarca han construït sistemes energètics sense nuclears, basats en renovables i eficiència. I, de fet, el conjunt de la UE ha orientat les seves inversions cap aquí: desenes de milers de milions d’euros en el marc del Green Deal, el REPowerEU i els fons d’innovació, centrats sobretot en renovables. I és aquí on el relat de la tornada nuclear grinyola fort. Perquè, més enllà del pes actual, la nuclear no és una resposta immediata a la crisi. Els nous reactors, fins i tot els reactors modulars petits (SMR) que impulsa la Comissió Europea, no estaran operatius fins ben entrada la dècada del 2030. És a dir, no resolen ni la crisi del Golf ni cap tensió energètica a curt termini. A més, l’evolució del sistema energètic apunta en una altra direcció. Les renovables han reduït costos de manera sostinguda i ja són l’eix de la competitivitat energètica europea. La UE és líder en patents i desenvolupament en tecnologies com l’energia eòlica, les xarxes intel·ligents o l’hidrogen. I, sobretot, són l’única via clara per reduir emissions i dependència exterior alhora. La crisi actual ho evidencia amb cruesa. L’encariment del petroli i del gas, amb increments nets consolidats d’uns 33 dòlars per barril, és un problema estructural. Europa continua exposada a conflictes geopolítics perquè depèn d’energia importada. Substituir aquesta dependència per una altra tecnologia centralitzada i costosa no resoldrà el fons de la qüestió. Des del Mediterrani, on el canvi climàtic ja és una realitat, el debat pronuclear sembla la cançó de l’enfadós. El veritable dilema és un altre: si el planeta pot permetre’s continuar depenent d’hidrocarburs o d’una tecnologia amb riscos de seguretat com la nuclear. Els reactors atòmics poden tenir un paper transitori, però no poden protagonitzar la política energètica europea. Perquè cada vegada que el debat retrocedeix, la transició verda s’alenteix. LA NUCLEAR ÉS MÉS CARA I LENTAL’energia nuclear és cara, lenta i dependent dels diners públics. La Comissió Europea calcula que caldran uns 241.000 milions d’euros fins al 2050 per mantenir i ampliar el parc nuclear existent. A més, els nous projectes acumulen retards i sobrecostos estructurals: les centrals poden trigar més d’una dècada a entrar en funcionament. Ni tan sols els reactors modulars petits (SMR) escapen d’aquest patró. Encara no han demostrat viabilitat comercial i depenen de garanties públiques. En paral·lel, la UE estima que la transició energètica requerirà 660.000 milions d’euros entre 2026 i 2030, destinats a renovables, xarxes i eficiència. El contrast és clar: mentre que la nuclear necessita grans inversions amb incerteses, les energies renovables ofereixen desplegaments més ràpids, costos decreixents i menys dependència estructural dels diners públics.

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

IA per blindar els cultius: els gens clau que ajuden les plantes a resistir

“Les dones perceben més desigualtat perquè existeix”

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

Què li ha passat a la Pilarin?

Què està passant amb els tractors a Osona?

Can Villaura de Ripoll, cent anys de cuina casolana