La majoria d’ajuntaments d’Osona i el Ripollès han rebut una carta de Telefónica comunicant-los la intenció de desmuntar les cabines telefòniques –elements dels quals són titulars– dels carrers dels seus municipis. La companyia ha de retirar-les després que hagin deixat de ser un servei universal obligatori. El desmantellament, que s’ha iniciat aquest 2022, es produeix d’acord amb la disposició transitòria novena de l’avantprojecte de llei general de telecomunicacions. A tot l’Estat espanyol en queden unes 15.000.
Al document que han rebut els consistoris, al qual ha pogut accedir EL 9 NOU, la companyia es compromet “al desmantellament i a la retirada de la cabina, així com la pavimentació del terreny”. “Si no existeixen inconvenients –diuen en la carta– en les properes setmanes planificaríem els desmuntatges conforme les nostres capacitats operatives.” També apunten que si l’Ajuntament en qüestió prefereix assumir les tasques de pavimentació “per agilitzar el procés”, queden a la seva disposició a fi de coordinar els treballs.
Tot i que la majoria dels ajuntaments van rebre les cartes a l’estiu –entre principis i finals–, encara no s’ha procedit al desmuntatge ni han començat les obres a Vic, Manlleu, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga, l’Esquirol, Olost, Viladrau o Sant Joan de les Abadesses.
A Ripoll, per exemple, també van rebre el document demanant permís per retirar-les. Detallaven que a la capital del Ripollès n’hi havia quatre, però en realitat només en queden tres. Els serveis tècnics els van notificar la xifra correcta.
D’altra banda, i en menor mesura, sí que hi ha poblacions on les han desmuntat. Es tracta de Roda de Ter, Campdevànol i Seva. En els últims anys, ja van anar desapareixent en altres llocs com Ribes de Freser, Vilanova de Sau o Santa Maria de Besora. També ho va fer, però de manera més accidentada, la de Sant Boi de Lluçanès. Només n’hi havia una, i un camió la va malmetre fent marxa enrere. Després, l’Ajuntament va haver de retirar-la.
Segons dades dels ajuntaments d’Osona i el Ripollès, actualment n’hi ha 51 en total, 44 a la primera comarca i 7 a la segona. Vic és el municipi amb més terminals (13), seguit de Manlleu (6) i Torelló (5). Fa dos anys, el 2019, n’hi havia deu més (61).
Amb el pas del temps, aquest ha anat esdevenint un servei deficitari, ja que hi ha poca recaptació pel volum de manteniment que exigiren les cabines. La causa principal d’aquest declivi ha estat la irrupció de la telefonia mòbil. El 2006, ja es van registrar més línies de mòbil que habitants a l’Estat espanyol. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), més del 88% de la població deia el 2014 que no havia utilitzat mai una cabina. De fet, aquest organisme feia temps que demanava al govern espanyol l’eliminació d’aquest servei. A finals del 2020, entre totes les cabines de l’Estat només es va registrar una mitjana de 0,17 trucades al dia. És a dir, una trucada per setmana.
L’executiu va anar ajornant la supressió del servei fins al 2019, quan va fer l’última adjudicació a Telefónica amb un contracte que expirava el desembre de 2021. De fet, aquesta operadora estava obligada a mantenir el servei de cabines perquè el concurs, convocat pel Ministeri d’Economia, quedava sempre desert.
Ara, amb la nova disposició, la companyia ha començat a desmantellar les cabines quan falten sis anys perquè es compleixi el seu centenari. La primera es va instal·lar al parc d’El Retiro de Madrid el 1928, a la caseta del Viena Park, actualment denominat Florida Park. Era un aparell que es trobava a dins d’una capseta que s’obria per accedir al telèfon.
La deixadesa de les cabines es pot comprovar en molts dels terminals repartits per les dues comarques. A més d’acumular pols i brutícia, algunes d’aquestes, que estan comptabilitzades al mapa, no funcionen o els falta l’auricular, com la de Camprodon, de Molló o alguna de Taradell.
D’altra banda, en alguns pobles han capgirat aquesta situació i han transformat el seu ús tradicional de telefonia. És el cas de Sant Vicenç de Torelló. L’Ajuntament va convertir la cabina en un espai d’intercanvi de llibres. Telefónica va cedir-los-la després de gairebé dos anys de negociacions. El poble va estrenar el punt de crossbooking per la diada de Sant Jordi d’enguany. “Ha agradat molt, ha tingut molt bona acollida”, ressalta l’alcalde del municipi, Èric Sibina, després d’un temps de funcionament de la iniciativa. En aquest sentit, subratlla que hi ha “un important flux d’intercanvi de llibres”, tant de gent gran, adults o infants. “També és cert que algú ho ha aprofitat per deixar tots de llibres després de fer neteja”, afegeix. A trets generals, des de l’Ajuntament fan una bona valoració de l’experiència.
Tot i que les cabines telefòniques tinguin els dies comptats, s’han convertit en un element del paisatge urbà de molts pobles i ciutats. S’hi han integrat de tal manera que es fa difícil visualitzar si encara són al lloc de sempre o ja les han retirat, malgrat passar-hi cada dia per davant.
Per a moltes persones, a més, han estat imprescindibles a l’hora de comunicar-se. Sobretot per veïns nouvinguts d’altres països, com Maria Sarasan (llegiu el complement), que van deixar el seu país i no tenien cap mitjà per parlar amb la família. Les cabines telefòniques permetien poder-ho fer i, a més, sense haver de pagar un ronyó per la trucada a l’estranger. Per tant, s’han convertit en el record de l’arribada a un nou país per a centenars de persones.
En el seu moment, també van jugar un paper essencial en termes de comunicació a molts municipis. I passats els anys i malgrat la telefonia mòbil, encara ho són avui en aquells pobles petits que, com Ogassa, tenen problemes de cobertura. Això explica que en aquest cas l’Ajuntament s’oposi a la retirada de la cabina.
{{ comment.text }}