“Cada ajuntament podrà decidir la tarifa de l’aigua i les inversions”

Èric Sibina (Sumem-AM) és el conseller delegat del Cicle de l’Aigua al Consell Comarcal d’Osona, des d’on s’ha engegat l’empresa pública Onaigua. Des del 2015 és l’alcalde de Sant Vicenç, un dels sis pobles que també formen part del nou ens supramunicipal. L’empresa Onaigua començarà a donar servei als usuaris l’1 d’abril. Ara ja sí. Sí, estem molt contents que sigui així i alhora ens fa molt respecte. Es va començar a gestar el mandat passat. A què respon el retard? El 2019 el Consell va aprovar-ne la creació. Ve d’un debat intern que va tenir el Consell sobre quina era la millor fórmula per prestar aquest servei. Que hi hagi aquesta empresa és una petició de diversos ajuntaments per a l’aigua en baixa. Hi va haver prèviament diferents opinions i punts de vista sobre quina fórmula jurídica havia de tenir l’empresa i al final es va optar per una empresa pública i va començar tot el procediment. Evidentment ha passat molt de temps, hi ha hagut molt esforç, recursos econòmics, humans i a més pel camí hem tingut algun impediment juridicolegal que n’ha endarrerit la posada en marxa. Els contenciosos són per part d’Agbar. En què es basa per intentar frenar l’engegada? Agbar ha accionat diferents contenciosos contra els ajuntaments que gestionava i que han fet la delegació i per l’altra contra el mateix Consell per la creació del servei. Tot anava enfocat a la fórmula jurídica de creació d’aquest servei. Els contenciosos tenen una trajectòria judicial que segueix el seu camí. Sí que és cert que ens trobem en un punt en què les converses amb Agbar estan anant per bon camí. Estem fent aquest traspàs de competències per començar a prestar el servei. Ha perillat la posada en marxa de l’empresa? Aquests contenciosos han requerit posar-hi esforços personals, econòmics i han allargat la posada en marxa d’aquesta empresa. No han aturat el procés però sí que l’han dilatat. Quin sobrecost econòmic ha tingut tot aquest periple judicial. Hi ha dos factors, el que ha assumit directament cada ajuntament i el del Consell. Sí que s’han compartit sinergies perquè ha portat els contenciosos la mateixa persona. És una quantitat econòmica important. I el cost de la posada en marxa quin és? Està dins del pressupost del Consell Comarcal. Ja portem anys amb una partida. També hem tingut aportacions de la Diputació de Barcelona i estem al voltant d’uns 200.000 euros. També hi hem de comptar els contenciosos que corren per una altra banda. Tenim la gerent que ja s’està pagant des de fa mesos per engegar l’empresa i ja són costos que assumeix el Consell per Onaigua. És una gestió pública però hi ha contactes de serveis. Com s’encaixa en la gestió? Onaigua havia de néixer d’una fórmula que era una empresa pública gerencial: una gerent que porta l’estructura, amb una tècnica d’administració general i els operaris que sí que formen part directament de l’empresa. De moment no tenim suficient musculatura i s’han fet contractes d’un o dos anys, molt curts, perquè l’objectiu és internalitzar-los tots. Però havia d’arrancar d’alguna manera i aquesta era la millor, amb procediments oberts en què es podia presentar qualsevol empresa. El que està clar és que és pública i tenim el control directe sobre aquests contractes que hem licitat. Quines empreses es faran càrrec d’aquesta part externalitzada? Agbar en té alguna? N’hi ha una a punt d’acabar, però per exemple Aigües Vic i Aigües de Catalunya han guanyat un concurs i també empreses de la comarca que han guanyat serveis per exemple d’emergències... Agbar s’ha presentat en l’últim que està a punt d’acabar, potser en guanyarà algun. Podria ser un motiu del canvi de to en les relacions? Teníem clar que això aniria així i que Agbar es podia presentar com qualsevol altra empresa als concursos. Entenc que Agbar potser ha fet una reflexió interna de dir: escolteu, sabem que això no ho podem guanyar perquè atempta directament contra la sobirania dels municipis. Han entès que valia més jugar a això, a presentar-se en aquests concursos i intentar-los guanyar i aportar la seva expertesa, que en tenen molta dins del sector, i les últimes converses ens estan ajudant a fer el traspàs. Comença amb sis municipis i al juliol possiblement se n’hi afegirà un setè. N’hi ha més d’interessats? Ja fa temps que anem treballant amb municipis que ja han manifestat la voluntat d’entrar-hi. Són ajuntaments que o estan acabant concessions o debatent internament el model de gestió. Estem segurs que una vegada haguem arrencat el 2023 se n’incorporaran d’altres. Aquesta empresa l’entenem com una taca que s’anirà estenent. Quins avantatges suposa pels ajuntaments? Alguns ho tenien externalitzats i d’altres s’ho feien ells... Hi ha dos blocs. Sobremunt i el Brull que s’ho fan ells tindran una estructura a darrere que sustentarà el servei amb unes garanties. Els altres quatre que tenien Agbar, i recuperen aquest control. És cert que som administracions, sobretot els més petits, que tenim pocs recursos humans per treballar i fer el seguiment d’aquests serveis. Els ajuntaments decidiran el futur, la planificació... tot. A més deixarem de pagar quantitats anuals que se n’anaven a un consell d’administració d’Agbar que revertirà al mateix servei. La sobirania de l’aigua residirà altre cop als ajuntaments. Qui determinarà el cost de l’aigua. Pagaran el mateix a Torelló que a Sobremunt? No hi haurà una tarifa unificada. Cada ajuntament tindrà el seu compte d’explotació propi. És una taxa, ha de cobrir el servei d’aigua. Si un ajuntament decideix fer més inversions i ho vol aplicar a la tarifa de l’aigua ho podrà fer perquè aquesta és la seva potestat i competència. Podran decidir polítiques socials... és una democratització del servei de l’aigua. Què hi notaran els ciutadans en el dia a dia? L’objectiu és que no notin absolutament res, mantenir el servei de qualitat com toca. El que canvia és la manera que rebran la factura, amb el logotip d’Onaigua i el de l’Ajuntament corresponent, i canviarà el tipus d’atenció. Hi haurà un call center d’Onaigua i posem molt esforç perquè la relació entre el veí i l’empresa sigui més fluida i hi hagi més interacció. Amb aquesta engegada Osona completa el cicle de l’aigua. És el primer Consell Comarcal que ho fa. Volen ser un referent? El Consell públicament agafa des de la captació, des del riu, a la potabilitzadora, la reparteix al dipòsit, la baixa fins als usuaris, que és el que fa Onaigua, i l’aigua que marxi anirà a la claveguera, col·lector i les depuradores que gestiona el Consell. N’hem de fer bandera perquè és una cosa excepcional i que és exportable a altres consells comarcals. L’ACA ha anunciat una inversió de 34 milions per fer 32 depuradores a Osona fins al 2030. És una notícia fantàstica, tenim una comarca sanejada al 99% i queden aquestes depuradores que poden tirar endavant. Serà un volum de feina molt important pel Consell però poder tenir la comarca gairebé al 100% depurada és molt important. Ha tornat a ploure però feia setmanes que no ho feia. Patien per abastir tots els municipis si s’allargava? Aquest canvi climàtic és una realitat. Ja s’havia activat la fase de prealerta i des de les potabilitzadores tenim uns nivells que podem anar agafant del riu. S’havia fet una previsió que arribava l’aigua a tots els usuaris malgrat hi hagués sequera però si hagués continuat a més s’haurien hagut de fer restriccions. Patim i seguim patint i esperem que plogui uns dies més. El temporal Glòria va fer estralls a l’ETAP d’Osona Sud. Es va dir que s’acceleraria fer un nou dipòsit. Ja s’està construint i duplicarem la capacitat de repartir aigua a Osona Sud. S’ha millorat la infraestructura, s’ha fet un blindatge més potent a la captació i el segon dipòsit permet, si hi ha un xafastre, actuar més ràpid. Com està la portada d’aigües al Lluçanès? Hi ha una dotació de diners per fer aquesta gran obra que és importantíssima pel territori. Els ajuntaments del Lluçanès han de decidir com es vol tirar endavant aquesta obra. És una decisió que ha de prendre el territori, han d’estar d’acord per tirar endavant aquesta portada d’aigües perquè entenem que hi ha diferents visions. Nosaltres en tenim una, però han de decidir ells.

“Cada ajuntament podrà decidir la tarifa de l’aigua i les inversions”

Oques, graciès!

El Cabró Rock més multitudinari

Osona, el Ripollès i el Lluçanès mantenen una setantena de símbols franquistes a la via pública

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"