Les dades de la comarca d’Osona evidencien que hi ha més dones a l’atur que homes, a part de tenir menys inserció laboral i menys càrrecs directius ocupats. Així ho manifestava Núria Macià, directora de Creacció, en una de les jornades que organitzaven amb el nom de Fem Dona Empresa Osona la Cambra d’Osona, Creacció i el Consell Empresarial d’Osona dilluns passat amb l’objectiu de tractar el paper de la dona en el món empresarial.
En la sessió inicial es va parlar sobre els nous reptes de les dones dins les empreses, concretament a Liquats Vegetals, la Fundació Sant Tomàs, la Cooperativa Plana de Vic i La Farga YourCopperSolutions. Els i les participants van coincidir que en els últims anys les dones estan ocupant més càrrecs amb responsabilitat i que en aquest sentit hi ha una equitat. Perquè sigui més fàcil la incorporació de dones, aquestes empreses han fet alguns canvis en els seus processos. Un exemple és l’aplicació de polítiques de conciliació laboral adaptant horaris, tasques, torns… tal com deia Marta Parramon, de Liquats Vegetals: “En el nostre cas sempre intentem posar i posem la persona al centre i no el gènere. La realització d’horaris flexibles és un aspecte valorat molt positivament” tant per homes com per dones.
Una altra mesura que s’ha de tenir en compte és l’aplicació del pla d’igualtat a les empreses. Ho van conversar durant la segona sessió Laia López, de l’Àrea d’Igualtat d’Oportunitats de la Generalitat de Catalunya; Andrea Carandell, del Grup Benito Novatilu; Jordina Solé Hernández, de la Secretaria d’Igualtat de la UGT-Osona, i Emilia Macías, de l’Àrea Socioeconòmica de CCOO. López definia els plans d’igualtat com “un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de fer un diagnòstic de situació, tendents a assolir a l’empresa la igualtat del tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe”. Per poder preservar aquest pla s’han de seguir totes les fases. És a dir, no només s’ha de signar sinó que se n’ha de fer un seguiment i una avaluació. Ara bé, el problema és que a moltes empreses només els interessa complir la normativa. “Els plans d’igualtat no han d’estar signats només, han de ser efectius i això necessita dedicació i recursos des dels sindicats, les empreses, i les patronals’’, deia Macías. Des de l’any passat els plans d’igualtat són obligatoris en empreses de menys de 50 treballadors.
Així mateix, coincidien totes que els temes social i educacional s’han de treballar molt i que encara falta molt camí per fer. S’ha de sensibilitzar a tots els treballadors i fer més formacions sobre la igualtat a cada empresa.
La violència de gènere: la dada que no afecta els homes
Durant la jornada de dilluns es va presentar una infodada elaborada per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Hi ha dades generals com que la població d’Osona està composta al 50% per dones, de les quals un 47% són assalariades i un 35% autònomes o que un 30% treballa a mitja jornada, que aquestes viuen una mitjana de sis anys més que els homes i que es mouen menys pel territori. La dada més negativa i que no afecta els homes és la de la violència de gènere. L’any 2019, 367 dones en van patir, de les quals 207 eren autòctones i 160 estrangeres.
Les dones directives en empreses representen el 24%
A Osona, un 24% del total de directius de les empreses són dones. És un de cada quatre, lluny encara de la paritat. Gemma Vivet, copropietària i directora general de Gepork; Concepció Montmany, gerent de les plantes que el Grupo Alvic té a Catalunya; Victòria Dot, copropietària i gerent de Nordlogway, i Meritxell Feu, gerent i copropietària d’Informàtica Feu, van participar en una taula rodona sobre el paper de la dona en el món empresarial. Conscients totes que elles formen part d’un grup de persones que estan a la part alta de l’empresa, van explicar que no havien patit discriminació tot i que sí diferències en el tracte o en el llenguatge per part dels homes.
Per Montmany, un 24% de dones directives “és prou elevat, i crec que a la indústria és menor” perquè, i en això totes van estar d’acord, “la conciliació familiar i laboral encara està lluny i suposa molts sacrificis”. En aquest sentit, Dot tenia clar que “la igualtat d’oportunitats a les empreses ha arribat però la conciliació no”. Per Feu, més jove que la resta de participants, “ens pensàvem que en aquest aspecte la revolució ja estava feta i no és cert”, mentre que Vivet apel·lava a “pensar en totes les dones de tot el món i encara falta”.
{{ comment.text }}