Per Sarahí Chahin i Lluc Corominas
En un moment d’emergència climàtica, contaminació i emissions, la mobilitat es troba a l’ull de l’huracà com a peça clau per garantir una transició sostenible cap a mitjans de transport més justos ambientalment i menys contaminants. Però l’ús d’aquests mitjans no és tan fàcil, hi juguen molts factors a l’hora de triar quin i com ens movem per a realitzar tasques quotidianes com estudiar, treballar, fer la compra de béns bàsics o no tant quotidianes com solucionar tràmits burocràtics, comprar roba o passejar per pur plaer.
Per estudiar aquest fenomen, alumnes del grau en Periodisme de la Universitat de Vic – UCC hem elaborat un estudi estadístic per conèixer com i per què es desplacen les persones per venir a Vic, i de quina manera ho fan dins de la capital osonenca. Hem treballat sobre una mostra de 244 persones, de les quals només 15 no es desplacen mai cap a Vic ni tampoc es mouen dins de Vic (un 6,1% de la mostra). Si bé el mètode de mostreig no garanteix una mostra representativa de la població, permet fer una primera descripció de les principals tendències.
Les edats estan compreses entre els 12 i els 79 anys, però val a dir que prop del 40% de la mostra es troba per sota els 24 anys, especialment d’entre 19 i 20 anys. Pel que fa al gènere de les persones enquestades, un 61,5% s’identifiquen com a dones, el 37,7% com a homes i un ínfim 0,8% com a no binari, que correspon només a dues persones. En aquest cas, doncs, es pot observar una sobrepoblació femenina respecte a la masculina.
On resideix la mostra i com es desplacen fins a Vic?
Ja entrant en matèria, ens interessa poder ubicar aquesta mostra i ens hem trobat que, el 32,4% de la mostra viu a Vic, el 29,9% viu a Osona però no a la capital i el 37,7% resideix fora d’Osona. Dels qui es desplacen per arribar a la ciutat, ho fan entre 2 i 3 dies de mitjana a la setmana, però el valor més freqüent és de 5 dies, amb un 18,4%. Probablement són estudiants o persones que venen a treballar, els dos motius més citats amb un 36,4% i un 30,1%.
El desplaçament ocasional per lleure i esport, o compres, suposa el 18,4% (9,2% cada un). Gairebé la meitat dels enquestats (48,6%) fa més de 20 quilòmetres per arribar a Vic, i el més habitual (un 41% de les respostes) és gastar menys de 20 euros setmanalment.
Els mitjans més utilitzats són el cotxe o moto particular, amb un 59,5%, seguit del transport públic (26%) i el cotxe compartit (12,1%). És residual l’ús de la bicicleta o venir caminant a Vic.
Segons les dades, els factors més decisius a l’hora de triar els modes de transport són la comoditat, amb un 82,1%; i la rapidesa i l’eficiència, amb un 87,3%. A més, és important tenir en compte que la majoria de gent que es desplaça en cotxe és osonenca, mentre que la gent que viu fora de Vic prefereix el transport públic i el cotxe compartit.
Cal destacar que, encara que en la majoria de dies de mitjana desplaçats a Vic, el mitjà amb més freqüència és el cotxe o la motocicleta particular, les persones que es desplacen amb transport públic guanyen importància amb aquelles que diuen desplaçar-se almenys 5 dies, així com el cotxe compartit. Això és probablement així perquè els estudiants són els que en fan més ús.
L’edat: important en la tria dels modes de transport per accedir a Vic
Tal com diuen les dades, s’observa una gran relació entre ús del transport compartit i públic i l’edat, essent aquelles persones més joves qui en fan un ús més elevat davant de les persones més grans, ja sigui perquè és més econòmic -a més després de l’ajut que posa el tren de rodalies gratuït amb el mínim de 16 viatges-, o perquè encara no s’ha adquirit el permís de conduir, entre d’altres factors possibles.
La mitjana d’edat d’ús del transport públic de la mostra per desplaçar-se a Vic ronda els 30 anys, de fet, l’edat límit que es va establir aquest any dins l’AMB per adquirir el bitllet T-Jove, i la d’ús del cotxe compartit ronda els 25 anys.
Els joves de la mostra, que són els individus de la mostra que es desplacen a Vic majoritàriament per temes estudiantils, també són els que es plantejarien canviar cap a un mode de transport més sostenible com és el vehicle compartit, però en canvi no els sedueix tant la idea d’apostar pel transport públic.
Per últim, l’edat també influeix en dos aspectes que són importants a l’hora de decidir quin mitjà de transport utilitzar: pels més joves és important el factor de tenir o no carnet de cotxe, com és natural, i també l’estalvi econòmic.
Força mobilitat interna: predomina l’anar a peu, però també el poc ús de la mobilitat sostenible
Els individus de la mostra evidencien mobilitat interna dins la ciutat de Vic, de fet, la meitat diu fer-ho de vegades, el 30% sempre i el 20% mai. Aquesta mobilitat interna es porta a terme, majoritàriament, per les persones que es desplacen a la capital osonenca per feina.
Des del 2021, Vic forma part del projecte d’abast peninsular “Ciudades caminan” per fomentar el desplaçament intraurbà a peu. Casualitat o no, dels modes de mobilitat interna, el més popular de la mostra és el caminar: el 75,4% diu anar molt sovint a peu, i el 21,5% de vegades. Tot i així, això xoca amb la resta de mètodes de transport sostenibles: gairebé el 76% no va mai en bici, el 87,7% no agafa un bus urbà i el 95% no utilitza un patinet elèctric.
Per la seva banda, els cotxe i la moto privada també tenen força protagonisme dins la mobilitat interna, amb el 50% dels enquestats que diuen utilitzar-lo de vegades i el 36%, molt sovint. La gent de la mostra que utilitza molt sovint el cotxe és la gent que viu a la comarca d’Osona, que és, de fet, la que es desplaça més amb vehicle privat fins a Vic. Una problemàtica que apunten el 62% dels enquestats és que Vic és una ciutat amb dificultats per aparcar.
Una de les preguntes, oberta, anava destinada a apuntar si els enquestats eren coneixedors de carrers que patissin congestió de trànsit al llarg del dia. La gran majoria va manifestar que la Ronda Camprodon és un dels carrers amb més congestió de Vic. També apareix amb freqüència la rotonda del Mil·lenari, focus important de cotxes a la ciutat, així com l’Eix Onze de setembre que connecta la carretera N152A, l’antiga carretera d’anar a Ripoll o el carrer Pare Gallisà, que passa per davant les estacions d’autobús i tren.
Altres carrers congestionats serien el Pare Coll i la plaça Divina Pastora, ambdós propers a col·legis i saturats a les hores punta (migdia i tarda) de sortida de nens i nenes.
Per altra banda, altres enquestats han apuntat el mal servei i gestió deficient del bus urbà, descontentament que pot ser entès com la raó per la que aquest mitjà té tants pocs adeptes. Per contra, és interessant observar com un 58% dels enquestats han vist important o molt important la proposta d’habilitar un sistema de mobilitat compartida de bicicletes o patinets, equivalent al que a Barcelona és el Bicing o a Girona el servei Girocleta. Una proposta que també ha rebut l’aprovació de la mostra d’edats més joves entre 20 i 35 anys.
La mostra no ha determinat com a excessivament preocupant cap de les problemàtiques sobre les que es demanava a l’enquesta quant al trànsit motor, la infraestructura ciclista o la de vianants, si bé aquesta darrera és la més ben valorada. Quant a la infraestructura ciclista, el problema més important és la manca de continuïtat en la xarxa de carrils bici, i el que menys la contaminació i el soroll.
En el cas de la infraestructura per a vianants, el principal problema percebut és la presència de patinets a les voreres, i el menys important l’absència de voreres. El principal problema pels vehicles a motor és l’excessiva presència d’aparcaments de pagament, i el més lleu la il·luminació dels carrers.
No apareixen grans diferències d’opinions en funció del gènere. Potser el cas més interessant és la diferència d’ús de les bicicletes: tot i que el gruix de la mostra no utilitza la bicicleta pels seus desplaçaments a la ciutat, el 13,5% dels homes hi va molt sovint enfront un 5% de les dones.
Amb tot, però, cal llegir amb gravetat el fet que, a alternatives de transport hi aparegui poc el públic. Una de les hipòtesis podria ser la dada que 5 de cada 6 dies Rodalies Renfe registra almenys una incidència.
{{ comment.text }}