Després de més de 110 anys i tres generacions, la mítica pastisseria Can Quer de Sant Quirze va tancar les portes el 19 de desembre de 2021. Una data que serà recordada en més d’una llar. D’entrada, perquè qui no va ser prou ràpid a l’hora d’encarregar torrons abans del tancament es va quedar sense per les festes de Nadal. I, per altra banda, perquè Sant Quirze perd una de les principals seus dels dolços del Bisaura. El tancament es deu a la jubilació del pastisser, Ramon Quer, que no té descendents perquè se’n puguin encarregar i “em sap greu tancar un negoci de tants anys”, lamenta.
Ell forma part de la tercera generació de la família que s’ha encarregat de gestionar la pastisseria. El seu besavi, el mestre Joan Quer, la va obrir el 1910 al mateix lloc on ha estat fins ara, al carrer del Pont, 47, al nucli urbà. Pels volts dels anys 50, el seu pare en va assumir la regència i ja des de ben petit Quer es va involucrar en el negoci. “Vaig deixar els estudis per fer de pastisser. Em vaig formar a casa. Es treballava sempre i jo també hi estava implicat”, assegura. Va ser als anys 90 quan finalment va començar la seva etapa al capdavant de la pastisseria. La clau de l’èxit, segons Quer, és que “les receptes sempre han sigut les mateixes, però ens hem anat adaptant, ja que abans a la gent li agradava les coses molt dolces”. “Elaboràvem productes tradicionals, els de tota la vida. I de coses modernes en fèiem poques vegades”, afegeix.
De feina mai els n’ha faltat, tot i que els dies que més venien era en dates assenyalades, com la Pasqua o Nadal. “Sorties d’una festa i ja pensàvem en l’altra”, diu. En preguntar-li quin era el producte més exitós, el pastisser destaca totes aquelles pastes que portaven crema, com el croissant o el sant marc, que també n’elaboraven un banyat de xocolata per als més llaminers. Així i tot, també triomfaven les pastes seques, els torrons, els tortells de Reis i tots els productes de rebosteria.
“És una feina molt lligada i s’ha de treballar per festes. Nosaltres tota la vida ho hem fet, però al jovent li costa. No hi ha massa gent que hi estigui interessada”
La majoria de la clientela, de la qual Quer està molt agraït, estava relacionada amb Sant Quirze o el Bisaura, “però la veritat és que ens venia gent de tot arreu”. De fet, els pastissos es degustaven més enllà de la comarca, ja que algun client fins i tot en va fer arribar a Cartagena o Madrid. El pastisser es mostra molt satisfet de la feina de tots aquests anys i dels “treballadors que hem tingut, que gràcies a ells hem pogut tenir obert”, així com de la família, “que tota ella hi ha col·laborat”. Pel poble corria el rumor que una pastisseria de la comarca estava interessada a llogar el local, però Quer diu que “de moment no ens han arribat propostes”. També reconeix que el dia d’avui “no interessa obrir pastisseries als pobles i veig que en van tancant a molts llocs”. “És una feina molt lligada i s’ha de treballar per festes. Nosaltres tota la vida ho hem fet, però al jovent li costa. No hi ha massa gent que hi estigui interessada”, conclou.
Amb la jubilació, Quer no s’haurà de llevar tan d’hora per fer aquelles jornades maratonianes a l’obrador per omplir l’aparador de la botiga. Un aparador que aportava dolçor en un carrer del Pont que cada vegada hi manquen més comerços.
{{ comment.text }}