“És un dret ser enterrat com creus”, diu Yousef Badi, dels Joves Musulmans de Vic. Però aquest dret no es pot exercir a cap dels municipis d’Osona i el Ripollès. Enlloc hi ha un espai habilitat per poder fer-hi enterraments com marca la llei islàmica, malgrat la Llei 26/1991, acord de cooperació entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya, que reconeix el dret a les comunitats islàmiques a la concessió de parcel·les reservades als enterraments islàmics als cementiris municipals, segons detallen des de la Direcció d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Actualment a Catalunya, expliquen, hi ha zones per a aquest tipus de sepultura en 11 municipis, i els més propers a Osona i el Ripollès són els de Manresa, Barcelona i Santa Coloma de Farners. Això ha fet que, sobretot durant la pandèmia, molts dels musulmans osonencs i ripollesos s’hagin vist obligats a enterrar els seus familiars a Barcelona, Reus o València, ja que a causa del tancament de fronteres no podien repatriar els cossos al seu país d’origen com era la voluntat d’algunes d’aquestes persones.
Badi apunta que “els pares volen que els enterrin al seu país, però jo per què he de ser enterrat al país d’origen dels pares?”. En la mateixa línia es pronuncia Mohamed Bellabach, president del centre cultural Alidaya de Torelló: “Les primeres generacions potser volien enterraments a la terra pròpia, on tenen més vincle”, però “a mesura que passa el temps en tenim més aquí que allà de vinculació”, per la qual cosa la demanda creix.
Jamel El Meziani, president del Centre Islàmic del carrer Sant Pere de Vic, recorda que fa anys que ho reclamen. De fet, EL 9 NOU ja recollia aquesta petició l’octubre del 2001, i no hi ha hagut moviments, tret de fa dos anys, a causa de la pandèmia quan es va habilitar un espai provisional a Vic, però en nínxols, que no és el que marca el ritus que reclamen. Kamal El Kadiri, també membre dels Joves Musulmans de Vic, detalla que la normativa marca que els enterraments s’han de fer sota terra, col·locant el cos sobre el costat dret i amb el rostre mirant direcció a la ciutat santa de la Meca. Bellabach afegeix que “no és una demanda amb unes instal·lacions molt específiques, és senzill, simple” i només requeriria d’un petit espai separat en un cementiri cristià o en un altre terreny. El Meziani i Bellabach recorden que l’any passat, abans de l’estiu, diferents centres islàmics de la comarca d’Osona –de Vic, Manlleu, Torelló, Tona, els Hostalets o Tona– es van agrupar i van presentar una petició al Consell Comarcal d’Osona, però “no hi ha hagut una resposta clara per tirar-ho endavant”. Entenen que no hi hagi un espai a cada municipi però que pel volum de persones que hi ha a la comarca, i per respecte als familiars, voldrien un espai encara que fos d’àmbit comarcal. En el cas del Ripollès, el president de l’associació Annour de Ripoll, Ali Yassine, diu que ho van demanar arran de la covid però que no han rebut resposta, encara que només va ser “parlat” i no hi va haver una petició formal, però explica també que “voldríem tenir un lloc més a prop”.
El president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez (ERC), admet que “caldria donar resposta” a la petició que els van fer perquè “tots som osonencs i un respecte per totes les confessions és un tema important a treballar”. Malgrat això, hi ha alguns municipis que han avançat més en aquest tema, encara que no hi ha terminis sobre l’execució i que han fet consultes a la Direcció d’Afers Religiosos.
Vic, Manlleu i Tona ho tenen previst però per ara no hi ha data
En el cas de Vic el regidor de Manteniment i Serveis, Albert Castells (JxCat), detalla que el pla director del cementiri que s’aprovarà properament preveu aquest espai, encara que no està calendaritzat. En el cas de Manlleu, el regidor de Promoció Social i Personal, Pere Compte (ERC), explica que la Diputació de Barcelona està fent un estudi per fer un nou cementiri aconfessional i que es preveu que el nou POUM prevegi un espai que encara està per determinar. “La voluntat és que Manlleu l’ha de tenir”, assegura. On aquest estudi està més avançat és a Tona. Pep Valldeoriola, regidor responsable de Manteniment i Cementiri, detalla que la Diputació els estan redactant l’avantprojecte d’ampliació del cementiri que “considera noves necessitats funeràries” i que s’hi preveu un petit recinte islàmic, encara que admet que “va per llarg”.
En el cas de Torelló, diu l’alcalde, Marçal Ortuño (ERC-JpT), “n’hem començat a parlar” perquè “és una realitat a la qual hem de donar resposta”, però no s’ha concretat res. En el cas del Ripollès per ara no hi ha moviment i no els consta cap demanda, deia el regidor de Serveis al Territori, Joaquim Colomer (JxCat). A Centelles, explica el regidor d’Obres, Antoni Castells (PSC), han tingut poques demandes en aquest sentit i “els hem facilitat fer-ho a Barcelona”.
“Cada persona, sigui gran o jove, pot tenir un desig diferent”, assegura El Kadiri, i la voluntat de la comunitat és que se’ls pugui respectar.
