Carles Capdevila, que dimarts va omplir la sala gran de L’Atlàntida, va avançar que tractaria set punts en el seu monòleg Viure amb humor. Cada un portava un missatge amb experiència personal. Tot i que va avisar que si algú es cansava “a partir del tercer pot aixecar-se, però ja no val la pena a partir del sisè”, ningú es va moure.
El primer punt: ser un optimista pencaire i el seu exemple personal, tenir quatre fills i crear un diari on va tocar “remar molt”, en referència al diari Ara. El segon punt: ser emprenedor i no emprenyador. L’exemple, per ell, és el seu pare, que era “un pringat” per participar a totes les associacions del poble i aconseguir “que un poble com els Hostalets, que jo reivindico molt, tingui de tot quan no tenia de res”. Va ser una lloança al voluntariat. La tercera màxima: fer que el que fem tingui sentit. Una lloança al sentit comú. “Quan era director de l’Ara volia perdre pes i agafava un taxi per anar al gimnàs a córrer en una cinta que no portava enlloc”, va dir. “Necessitava una malaltia per adonar-me que era millor caminar pel carrer”, afegia en referència al seu càncer, del qual va dir que encara “no me’n puc riure, tot i que sí que ho puc fer de les situacions que se’n deriven”.
I és que el setè punt és el sentit de l’humor. “Riure, però millor somriure. I la ironia abans que el sarcasme”. Enmig hi havia el quart, cinquè i sisè preceptes. El quart: la preocupació per la desigualtat. “Els meus fills viuran millor que els seus avis però no millor que jo” i l’exemple de veure el poder de prop quan era director de l’Ara. El cinquè punt era un encàrrec: “Heu d’arreglar el món. Feu les coses ben fetes pel gust de fer-les”, va dir, reivindicant els artesans. Finalment, un apunt per a tota la gent que té cura de les persones. “Tenir cura és més que curar i no veig que cap govern ho tingui en compte”. Capdevila va reivindicar la feina dels cuidadors en general.
{{ comment.text }}