Al capdavall del carrer Sant Pere de Vic, a tocar del pont del Remei, s’hi ha erigit un edifici de fusta que atrau les mirades de les persones que passen pels voltants. Es tracta d’una casa unifamiliar de tres plantes amb una estructura construïda íntegrament de fusta, una edificació pionera en aquest format a la capital osonenca que pretén ser un habitatge d’alta eficiència i baix impacte ambiental.
Els promotors de la iniciativa són els propietaris de la parcel·la, Àngela López i Josep Bau. Fa quatre anys van començar a preparar el projecte per convertir el terreny de 45 metres quadrats en una llar per a ells i els seus tres fills. A l’abril, deixaran enrere una casa més gran a Gurb per viure en una de més petita però més sostenible, una decisió que pot sobtar però que consideren que és més fidel al seu estil de vida. “Hem volgut prendre decisions coherents amb la nostra consciència ambiental, i si intentem adaptar com ens movem o consumim també ho havíem de fer en un aspecte tan important com la construcció d’un habitatge”, destaca López, que també fa esment de la voluntat familiar de “viure d’una forma més simple, confortable i amb més calma, sense acumular coses innecessàries i que ara ens forçarem a no tenir perquè l’espai serà limitat”. I certament, l’espai serà més petit i compartimentat: a la planta baixa hi tindran un espai partit per a rebedor i un petit garatge. A la primera planta, una habitació de matrimoni i un bany; a la segona, menjador amb cuina integrada, i a la tercera, sota teulada, tres habitacions individuals. Les plantes estan connectades amb escales i un muntacàrregues.
La construcció de l’estructura amb fusta ha permès aixecar la casa en només quinze dies i amb un impacte de fabricació molt més reduït que en les edificacions tradicionals. Per fer-ho s’han emprat panells de fusta contralaminada (CLT) de pi i d’avet, una tècnica que permet fer ús de plaques de fusta massissa de gran format, tant a les parets com als terres. Segons l’arquitecta Dolo Rovira, autora del disseny de la casa, un altre dels aspectes clau de la construcció és la procedència del material, de l’empresa Fustes Sebastià, de Rialp: “És fusta d’arbres plantats al Pirineu de forma sostenible, el que permet reduir encara més la petjada de CO2 derivada del transport, que seria més elevada si es portés del centre o del nord d’Europa, el més habitual”. Aquesta reducció de gasos contaminants del transport se suma a la que ja s’aconsegueix fent ús de la fusta en lloc del formigó, que en la seva producció genera quantitats elevades de CO2: es generen més de 800 quilos per cada tona de ciment. Els arbres, en canvi, durant el seu creixement, n’absorbeixen durant dècades i el mantenen “segrestat” quan la fusta s’utilitza per a fins permanents, com en l’edificació. Tot un avantatge en la lluita contra el canvi climàtic.
L’objectiu dels propietaris de la casa és que sigui un habitatge altament eficient i fins i tot generi més energia de la que consumeix. “Es vol anar més enllà del consum d’energia nul·la, per crear un edifici d’energia positiva”, afirma Rovira. Per fer-ho, s’instal·laran plaques solars, una estufa de biomassa i un sistema de circulació amb intercanvi de calor entre les tres plantes, uns sistemes que, juntament amb les propietats aïllants de la fusta dels envolupants (parets, sostres i finestres), han de permetre assolir una qualificació energètica A+ i, segons l’arquitecta, arribar a no requerir energia de la xarxa elèctrica.
En paral·lel a la gestió del consum energètic, l’habitatge també comptarà amb un sistema de recuperació d’aigües pluvials, amb un dipòsit de 3.000 litres, i s’hi ha projectat un circuit de reutilització d’aigües grises, les que es generen, per exemple, durant la dutxa. “En un context com l’actual, el dipòsit que tenim als fonaments ens ajudarà a recollir aigua per regar les plantes i per a la cisterna, ja que no té gaire sentit llençar cada dia aigua potable pel vàter”, afirma Bau.
Tant els promotors de la casa com l’arquitecta creuen que aquesta obra pot ser un primer pas per obrir camí a Vic en la construcció de més habitatges de fusta, un model molt estès en altres països i que a poc a poc va augmentant el seu arrelament a Catalunya. Segons el responsable de l’Institut Català de la Fusta, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Jordi Gené, la construcció amb fusta és un sector en progressió per la confluència d’una major consciència mediambiental i els avenços assolits en els materials: “La gent vol ser més sostenible en el seu dia a dia, i l’aparició de materials amb altes prestacions i preus que es van acostant als de la construcció més convencional ajuden a plantejar l’edificació en fusta”. La demanda va en augment tant per a edificis particulars com per a equipaments públics, com per exemple la Biblioteca Gabriel García Márquez, a Barcelona, construïda íntegrament amb fusta, un fet que també s’està traduint en un increment de l’oferta disponible. Un dels aspectes que sempre ha generat dubtes sobre aquest model de construcció és la seva resistència al foc, un mite que també trenca Gené: “El comportament estructural de la fusta davant el foc és més bo que el del ciment o el ferro, ja que aquest últim es deforma abans; el risc d’incendi, com en els habitatges tradicionals, es troba a altres elements, com els mobles”.
La casa, que es dirà Ca l’Om, per l’arbre que té al davant, crida l’atenció dels vigatans, que se sorprenen amb el seu “esquelet” natural. Serà, però, un espectacle efímer, ja que aviat deixarà d’estar visible: l’aspecte exterior definitiu s’ajustarà al context paisatgístic i històric de la ciutat antiga, respectant la normativa municipal. Així, la fusta anirà revestida d’un material ecològic d’aïllament de façanes anomenat Gutex, fet amb fibra de fusta, i es cobrirà després amb arrebossat i pintura segons la paleta de colors de la ciutat perquè s’integri en el paisatge del carrer. No es veurà com ara, però continuarà sent una casa especial, pionera i altament sostenible.
