La Generalitat ha tret a informació pública la nova declaració de zones vulnerables per contaminació de purins a Catalunya. En el cas d’Osona, s’ha acceptat inicialment la incorporació de Centelles –el procés encara està a exposició pública– a petició del mateix ajuntament, que ho va aprovar en un ple per unanimitat. Centelles forma part de la zona V-A, amb un índex de capacitat ramadera (ICR) d’1,130, per sota del llindar de 1,2 que estableixen els municipis catalogats com a ZV-A. Entre aquest hi ha 36 municipis osonencs que no poden posar més bestiar en els propers dos anys perquè superen aquest índex.
L’alcalde, Josep Paré, explica que “ho vam creure oportú perquè no generàvem cap mal als ramaders del nostre municipi”, ja que encara tenen un marge de creixement. Al mateix temps “ho trobàvem bo pel medi ambient” perquè hi haurà més restriccions en la gestió dels purins, que es podrà dur a terme de forma autònoma evitant possibles aportacions exògenes.
Al Moianès també se suma al grup de municipis amb zona vulnerable per contaminació de nitrats Calders, que té un ICR de 0,916 i se situa també a la zona V-A, com Centelles. A tot Catalunya l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), que és qui fa el seguiment del grau de nitrats a les aigües subterrànies, proposa la designació de 45 nous municipis com a noves zones vulnerables d’un total de 21 comarques.
Amb les dades de seguiment dels darrers anys, els canvis respecte al nivell de nitrats són molt poc significatius. Les revisions es fan en funció de les dades del darrer informe quadriennal, que va ser del 2012 al 2015, i que recullen els resultats de les xarxes de control dels programes de seguiment i control duts a terme per l’ACA fins al 2018 i de les de nitrats provinents del programa de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà del Departament de Salut.
A més de les dues poblacions d’Osona i el Moianès que se sumen a aquest grup, n’hi ha dues més a la Garrotxa i una a la Noguera. Cap més de nova que suposi aplicar la moratòria (les que superen l’ICR) i 40 nous municipis a les comarques de l’Alt Camp (1), l’Alt Empordà (1), l’Alt Penedès (4), l’Anoia (4), el Baix Camp (2), el Baix Ebre (1), el Baix Empordà (2), la Cerdanya (1), la Conca de Barberà (10), el Garraf (1), la Garrotxa (2), el Gironès (2), la Noguera (4), el Pallars Jussà (1), el Priorat (1), el Tarragonès (2) i el Vallès Occidental (1). Totes aquestes noves zones hauran d’adaptar en un any els seus plans de gestió de les dejeccions ramaderes al programa d’actuació a les zones vulnerables aprovat pel decret del passat 3 de juliol i això passa pel tractament dels purins a cada granja, el canvi d’aplicació al sòl i el control per garantir-ne la traçabilitat.
{{ comment.text }}