L’emergència climàtica també té els seus efectes en la tasca que porta a terme Oxfam Intermón. Efectes en la seva branca de comerç just, per la producció en les cooperatives amb les quals treballen a diferents indrets del món. I efectes en els projectes de cooperació i desenvolupament a molts països del planeta que pateixen condicions meteorològiques que condicionen els recursos, la salut, les economies i, en alguns casos, posen en perill la mateixa existència del territori. Per pal·liar al màxim aquests efectes treballen en accions d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, sense deixar de banda un aspecte clau de la seva tasca: la mobilització, l’activisme i l’empoderament de la ciutadania per exigir mesures als responsables polítics.
La incidència política
Amb la mobilització de la ciutadania i la incidència política l’organització “acompanya moviments de joves, de dones, de petits empresaris…”, vol sensibilitzar la gent perquè “tota aquesta societat es pugui organitzar i activar per exigir a les autoritats que prenguin les mesures pertinents”, ja sigui per adaptar-se al canvi climàtic o per invertir en certes polítiques. Ho explica Lourdes Benavides, responsable de Justícia Climàtica d’Oxfam Intermón. Poder traslladar totes aquestes inquietuds i necessitats a grans cimeres internacionals, com les COP, és també un dels objectius d’aquest treball, que s’acompanya amb una tasca d’investigació i de recollida i anàlisi de dades que permeti a les autoritats o a les entitats “arribar als espais de negociació internacional per aconseguir recursos, polítiques i canvis en els seus països”.
En aquest sentit, Benavides recorda el cas de fa un parell d’anys en què van presentar un informe sobre finançament climàtic que va posar de manifest que els diners que arriben a les persones i comunitats que realment ho necessiten “és un percentatge baixíssim” i va demostrar que, en la seva major part, aquest finançament era “en un 85% en forma de préstecs, en alguns casos en condicions completament comercials, per tant, no hi havia cap element de donació o de subvenció”.
La reducció de l’espai cívic
“L’espai cívic s’està reduint a pràcticament tots els països, i diria que a Europa també”, assegura Benavides. Diu que s’estan trobant un Parlament Europeu que està aconseguint posar en dubte la feina de les organitzacions de drets humans, i mediambientals: “Estem una mica enfrontades dins la mateixa Europa, a un qüestionament, moltes vegades infundat i basat en fake news o en mal ús de les dades i la informació”. Un fet que els preocupa perquè fa que hi hagi països “on cada vegada és més difícil treballar”. Per ells, diu, és una prioritat “intentar entendre i, sobretot, defensar el que fem, explicar-ho bé, ser molt transparents i prendre decisions que no sempre són fàcils”, subratlla.
La major part dels projectes que desenvolupa l’organització són al Sud global, però cada vegada també tenen més presència a l’Estat espanyol, en temes migratoris, i també s’han destacat en la feina que han fet per alertar de la precarietat de les treballadores domèstiques. El març passat van presentar l’informe “Trabajo invisible y cuerpos rotos”.
El Sahel, a l’Àfrica
La recuperació de terres, la reforestació i l’agricultura intel·ligent són alguns dels projectes que es porten a terme al Sahel, una zona de l’Àfrica amb grans necessitats agroforestals i en la qual s’implementen sistemes per l’aprofitament de l’aigua de la pluja, perquè aquesta entri a les capes freàtiques i alimenti els pous. Allí també s’implementen projectes que ajuden en el pasturatge, concretament es porta a terme un projecte de preposicionament d’aliment per a bestiar via telèfon mòbil. Una forma que permet preveure, planificar i organitzar l’alimentació dels ramats en èpoques de l’any en què no hi ha pastura.
La prevenció de crisis alimentàries també és un gran àmbit de treball d’Oxfam Intermón, i des de fa una pila d’anys. “Treballem amb autoritats nacionals, regionals, amb sistemes de compilació d’informació” per poder estar preparats per donar una resposta humanitària. La fam a l’Àfrica, a la zona del Sahel, és una “realitat recurrent” des de fa anys i el canvi climàtic, diu Benavides, “té uns efectes absolutament colpidors en aquella zona”. Remarca que cada vegada es treballa més amb organitzacions locals, “que són molt potents i llavors la nostra labor és més de seguiment, acompanyament, canalització dels fons”. A l’Àsia i a l’Amèrica Llatina hi ha projectes en els quals pràcticament el 95% estan implementats per organitzacions locals. En el cas de l’Àfrica, depèn dels països; n’hi ha que tenen un teixit social molt més fort que d’altres.
Pacífic Sud
El canvi climàtic afecta totes les zones del planeta, si bé amb conseqüències diferents. Al Pacífic Sud i al sud-est asiàtic la pujada del nivell del mar i les grans tempestes tropicals afecten tant les illes com la zona costanera, “és on més es parla de refugiats climàtics”, ja que són zones que corren el perill de desaparèixer sota les aigües amb la pujada del nivell del mar. És el cas de Tuvalu, un petit arxipèlag ubicat entre Hawaii i Austràlia que corre el risc de ser engolit per les aigües del Pacífic a finals de segle. Austràlia s’ha compromès a acollir els seus habitants com a refugiats climàtics. Un altre punt del Pacífic Sud que també es veu amenaçat és Vanuatu. Oxfam Intermón hi treballa en col·laboració amb altres associacions i entitats. A Vanuatu el nivell del mar puja cada any i està posant en perill el 64% de la població. A aquesta pujada cal afegir-hi l’erosió costanera, els ciclons que destrueixen les collites i els pous i les deus d’aigua que se salinitzen. Oxfam Intermón contribueix amb la construcció de dics i plantacions de vetiver, una planta que té unes arrels que s’ancoren a la sorra que ajuden a frenar l’erosió del mar i absorbir CO2. També han ajudat a crear comitès comunitaris d’alerta per fer front a catàstrofes com ciclons. Finalment també porten a terme assistència d’emergència en cas de catàstrofe com proporcionar aigua potable, instal·lacions de sanejament, refugi i aliments.
L’Amazònia boliviana
El canvi climàtic està tenint importants conseqüències a l’Amazònia boliviana. Es generen temporades d’extrema sequera i altres de fortes pluges que fomenten els incendis i la desforestació. Aquests efectes estan perjudicant greument la producció de castanya boliviana, la principal activitat econòmica de les famílies de la zona. La temporada de recollida és cada vegada més curta i menys abundant, també a causa de la indústria ramadera, la desforestació i els incendis. Les empreses i els propietaris privats de bestiar talen arbres i cremen vegetació perquè les vaques pasturin i generen incendis per eliminar velles pastures i que en creixin de noves. Aquesta és una de les principals causes de la desforestació. Oxfam Intermón treballa amb organitzacions locals per portar a terme diversos projectes.
Brigada voluntària de bombers de la comunitat indígena de Galilea, a l’Amazònia boliviana. S’ha format gràcies als tallers de prevenció i atenció d’incendis impartits. Foto: Oxfam Intermón
Es fan formacions en prevenció d’incendis i es creen brigades voluntàries contra incendis a les quals se’ls lliura material per fer-hi front. També es porten a terme projectes de reforestació de boscos, es promou la tinença de parcel·les agroforestals i també la pràctica de l’apicultura per a la seguretat alimentària de les famílies. La incidència política també és, en aquesta zona del planeta, una tasca clau per poder transformar les coses. Des de fa anys treballen conjuntament amb les comunitats indígenes per a l’aplicació i el reconeixement dels seus drets i la necessitat de protecció dels seus territoris.
Desigualtat climàtica
Lourdes Benavides apunta que la dana al seu pas pel País Valencià es va endur més de 200 vides. En aquell mateix període de temps, en altres indrets hi va haver unes 7.000 morts, “exactament la mateixa casuística. Aquesta mateixa realitat també hi és al Sud, però de forma completament desproporcionada” i això és el que denuncien des de l’organització: “El canvi climàtic provoca més desigualtat, i la desigualtat també provoca canvi climàtic, perquè els megarics són els que més contaminen”. I l’Àfrica, per exemple, es converteix “en un context inhòspit; el desert va guanyant quilòmetres i si les zones són cada vegada més àrides, hi ha cada vegada més conflictes”. El canvi climàtic comporta una reducció dels recursos (aigua, terra fèrtil…), diu, “i això genera conflictes per part de moviments o grups que ho aprofiten per ocupar territoris i sembrar inestabilitat”.
Litigis climàtics que marquen el camí: Ara Vanuatu
L’any 2020 Oxfam Intermón juntament amb Greenpeace i Ecologistas en Acción van presentar un litigi al Tribunal Suprem espanyol al·legant que l’Estat no era prou ambiciós perquè no havia presentat en temps i forma el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima ni tampoc l’estratègia de llarg termini 2030-2050. Argumentaven que l’Estat arribava tard a la presentació d’aquests documents a Brussel·les, que l’ambició dels plans que s’estaven dissenyant era àmpliament insuficient i que el canvi climàtic ja tenia impactes directes en els drets humans. Van perdre al Suprem, però ara s’han presentat al Tribunal Constitucional i volen arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. Pel camí se’ls han afegit Fridays for Future, Save the Children i la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament. Lourdes Benavides recorda el litigi que van guanyar les KlimaSeniorinnen, un grup de dones suïsses de més de 65 anys que va denunciar el seu govern per no protegir-les del canvi climàtic. I també la condemna a l’Estat francès el febrer del 2021 per inacció climàtica.
Justament la setmana passada, la Cort Internacional de Justícia de l’ONU, amb seu a la Haia, va qualificar d’il·lícit l’incompliment dels compromisos climàtics per part dels estats i va sentenciar que aquesta infracció pot tenir conseqüències legals. El tribunal dona arguments als països i a organitzacions que reclamen compensacions pels danys ocasionats pel canvi climàtic. Va ser precisament Vanuatu el país que va presentar la demanda davant l’Assemblea General de l’ONU. El tribunal obre la possibilitat que els països més afectats per un canvi climàtic que no generen puguin rebre compensacions.
Tasques de mitigació i adaptació en la producció de les collites destinades al comerç just
“Totes les persones productores expliquen el mateix: que hi ha uns canvis en els patrons de pluja molt bèsties. Plou quan no toca ploure. I en determinats cultius si no plou en el mes que toca és un problema, perquè hi ha produccions molt baixes.” Qui ho explica és Leonor Garcia, responsable de la Unitat d’Impacte de Comerç Just d’Oxfam Intermón. I afegeix que “tot això ho expliquen en primera persona amb una claredat meridiana”. Les persones productores a les quals es refereix són les integrants de les cooperatives a les quals l’organització compra els productes que després comercialitza. Estem parlant de sucre (cooperativa Manduvirá, del Paraguai), panela (cooperativa CAES Piura, del Perú), cafè (cooperativa Guayap, de Guatemala; cooperativa SoliCafé, del Perú, i cooperativa ACPCU, d’Uganda) i també cacau. Aquest últim prové sobretot de la República Dominicana i de Sao Tomé i Príncipe (un estat insular del golf de Guinea). I també de cotó, que es cultiva en cooperatives de l’Índia i que, en la seva major part, es destina a la línia de moda Veraluna.
Dins de les mateixes cooperatives hi ha molta iniciativa per fer accions d’adaptació i també de mitigació, apunta. Oxfam Intermón treballa principalment amb petits productors; parcel·les familiars d’entre una i tres hectàrees i que formen part de petites cooperatives amb 700 o 1.000 socis, excepte a Uganda, on treballen amb una cooperativa que en té uns 20.000. Pel que fa a la línia de moda, la transformació del cotó la fan en cooperatives però la confecció de les peces es fa en fàbriques per una qüestió de volum de producció.
Les accions d’adaptació consisteixen bàsicament a treballar amb espècies més adaptades als nous patrons de pluges, com en el cas del cotó o del cafè. A la República Dominicana s’està treballant en projectes d’enriquiment del sòl perquè les plantes de cacau siguin més fortes per sobreviure millor. Constaten que està baixant la productivitat per hectàrea i que les collites són pitjors. I això fa pujar els preus. En aquest sentit, Garcia apunta que “el canvi climàtic provoca encariment de matèries primeres i, per tant, l’encariment de la producció d’aliments”.
Pagament digne
El de comerç just és un producte de més qualitat, ecològic i “és una mica més costós perquè assegurem el pagament digne en totes les parts de la cadena de producció”, diu Garcia, que afegeix que “és un producte més car perquè els altres actuen de manera injusta, no paguen adequadament i hi ha situacions de violacions de drets fonamentals; hi ha factures sense pagar. En termes socials és claríssim, però també en termes ambientals”. I posa l’exemple del cultiu del cafè d’ombra amb plataners en parcel·les familiars, on la família obté també plàtans que pot vendre, on les parcel·les són més frondoses, capten més CO2 i la biodiversitat és molt més equilibrada en comparació amb grans plantacions que utilitzen productes químics.
Reduir a la mínima expressió la petjada de carboni és una de les principals estratègies de mitigació. Oxfam Intermón va començar a fer els primers estudis de petjada de carboni el 2020. N’ha anat fent amb el sucre, després amb el cafè i amb el cacau. Actualment hi estan treballant amb el cotó. En tots els estudis els resultats donen la meitat de les emissions del que donen les xifres d’Ecoinvent, una organització internacional que disposa d’una completa base de dades que proporciona informació sobre l’impacte mediambiental de diversos productes i serveis. Un altre factor que destaca Garcia és el transport. El transport internacional si és amb grans vaixells és responsable únicament d’entre un 5% i un 10% de les emissions. “El que realment marca la diferència és com s’ha cultivat el producte.”
Mínima petjada de carboni
El compost per al cultiu del cacau a la cooperativa CECAQ-11 de Sao Tomé i Príncipe ha permès reduir encara més les emissions de CO2. Foto: Oxfam Intermón
Tot i tenir una petjada de carboni molt baixa, l’organització ha finançat accions per reduir-la encara més. És el cas dels diferents ajustaments que s’han pogut fer amb les calderes en el procés d’elaboració del sucre. El residu orgànic de la canya, l’anomenat bagàs, serveix de combustible, però s’ha estudiat la manera de fer-lo encara més eficient estudiant la pressió i la temperatura de la caldera. D’altra banda, també s’han pogut reduir les emissions de CO2 en el cultiu del cacau i del cafè quan no es pensaven que fos possible. I la solució ha estat crear piles de compost. Fins ara el residu orgànic es deixava al terra però en descompondre’s es convertia en el principal focus d’emissió. La solució ha estat crear piles de compost, de manera que aquesta matèria orgànica passa de ser aeròbica a ser anaeròbica i no emet carboni. El sistema amb piles de compost també s’ha implementat a l’Índia amb el cultiu del cotó. A la zona oest de l’Índia, una cooperativa treballa amb llavors de cotó no modificades genèticament, un cotó orgànic que no necessita regadiu.
Leonor Garcia opina que la crisi climàtica suposa un repte molt important per a la humanitat “i el comerç just patirà”, però posa en valor el fet de triar “consumir un cafè que té la meitat de petjada de carboni que el que tens al costat, que costa x cèntims i que, a sobre, estàs segura que s’han respectat els drets humans a tota la cadena”. Els productes de comerç just d’Oxfam Intermón es poden trobar als principals supermercats, en petites botigues, en establiments propis (30 arreu de l’Estat, sis dels quals a Catalunya) i a la seva botiga en línia.
