La supressió del tren bala arran de les obres al servei de Rodalies ha obligat usuaris ripollesos d’aquest ferrocarril a buscar alternatives per arribar a temps a la feina i tornar a ser a casa a una hora raonable. La santjoanina Laia Capdevila es va adaptar al teletreball durant la pandèmia, però actualment la seva feina a l’Institut Català de Finances, com a cap de control i gestió comptable, l’obliga a baixar a Barcelona tres cops per setmana. El tren bala la deixava a prop del lloc on treballa abans d’iniciar l’horari laboral, a les 9 del matí, i tornava amb un tren semidirecte que li permetia ser novament a casa a les 8 del vespre. Dilluns de la setmana passada, però, va adonar-se que aquesta logística s’havia capgirat, i que la seva forquilla horària s’eixamplava exageradament.
Adaptant el refrany que diu que a grans mals, grans remeis, Capdevila va crear un grup de WhatsApp per posar-se en contacte amb persones en la mateixa situació. En poc més d’una setmana ja s’ha conformat un grup de nou ripollesos –eminentment santjoanins, pel seu àmbit social més immediat– que s’organitzen per baixar amb cotxes particulars a la capital catalana. La seva primera idea va ser parlar amb el Consell Comarcal del Ripollès per fer pressió davant l’operador ferroviari, però Capdevila, que és regidora d’ERC a Sant Joan, va veure que la cosa anava per llarg i va preferir fer-ne via.
L’objectiu de planificar els desplaçaments perquè els dies que no teletreballen puguin baixar en cotxe i dividir-ne el cost ha estat efectiu.
Durant aquestes dues setmanes ja han fet mitja dotzena de viatges. Utilitzen una aplicació per calcular el preu del trajecte, que han establert al voltant dels 14 euros. Quan són quatre persones al vehicle, els surt un euro més econòmic que baixar en tren, que els suposava prop de 4 euros i mig. “I a més ens estalviem els retards habituals de la Renfe”, explica Capdevila. A final de mes liquidaran deutes, amb l’esperança que s’hagi incrementat el nombre de persones del grup. De moment s’han sumat a la iniciativa sobretot comercials, advocats, periodistes o treballadors de l’administració pública.
El contratemps de la reestructuració d’horaris a l’R3 no és prou complicat perquè Capdevila s’hagi plantejat viure a Barcelona entre setmana, ja que “tinc la vida muntada aquí dalt i vull seguir-hi vivint”. En plena pandèmia ja ho va provar, però només va durar-hi una setmana. “Quan has tornat al poble, és complicat fer marxa enrere”, afirma. Ara fa deu anys que Capdevila treballa a Barcelona. Prèviament hi va estudiar a la universitat, època durant la qual sí que hi pernoctava.
